La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres han alertat que a Terrassa calen un mínim de 4.000 habitatges de protecció social per donar cobertura a l’alta demanda. En un acte de força conjunt, ambdues entitats s’han plantat aquest divendres, dia 27 de maig, davant de l’Ajuntament per deixar clara la seva postura sobre el debat de la cessió del 30% de pisos de nova construcció per a lloguer oficial.
El govern ha portat al ple municipal una moció en què es vol iniciar un procés participatiu amb la ciutadania sobre si cal o no aquest %. Això no ha agradat gens ni mica a la PAH i al Sindicat, que consideren que la mesura s’ha d’activar de manera immediata. Recorden que el Pla d’Habitatge aprovat ja contemplava aquesta mesura i que havia estat aprovada per unanimitat.
“Les necessitats d’habitatge assequible de la població fan que sigui un sentit comú estar a favor de la mesura del 30%: la ciutat no pot renunciar-hi”, han exclamat. Clara Martínez, representant del Sindicat, ha donat algunes dades per saber la magnitud de la problemàtica a Terrassa: “Amb només 1,6% d’habitatge públic, estem molt lluny del 15% de ciutats europees. Tenim 111 famílies que esperen un pis d’emergència de la Mesa i una llista d’espera de 5.180 persones o unitats familiars”.
“Un 2021 sense cap habitatge protegit nou”
Les entitats també denuncien que del 2019 al 2021, tan sols s’han acabat 79 habitatge protegits, amb 66 iniciats durant el mateix període, incloent promotors públics, socials i privats. “Falten com a mínim 4.000 habitatges socials: ens podem permetre renunciar als 1.300 que aportaria el 30%? Cal mobilitzar l’habitatge buit, com els 4.348 pisos de grans propietaris (4.6% del total del parc), dels quals 1.486 són de bancs o fons d’inversió”.
I afegeixen: “A més els grans tenidors tenen 5.306 pisos de lloguer, un 45% dels llogats, sobre els que cal garantir preus assequibles, que no es cometen abusos o mobbing i el compliment de les ofertes de lloguer social abans de desnonar. Alhora, l’Ajuntament ha d’aportar habitatge públic promovent habitatge protegit de lloguer, aliant-se amb promotors socials com cooperatives: que el 2021 no s’hagi iniciat cap habitatge protegit a la ciutat és indignant”.
390 desnonaments senyalats en mig any
PAH i Sindicat de Llogateres recorden que “l’afany d beneficis de la banca, voltors i grans propietaris, provoca desnonaments diaris de terrassenques: 10 desnonaments setmanals a la ciutat i 390 ja assenyalats de gener a agost 2022 segons el mateix Ajuntament”. Si no es poden aturar les execucions i forçar el lloguer social a les entitats bancàries, cal buscar solucions en la construcció o reaprofitament d’habitatges per a lloguer social.
Les entitats denuncien que aquest canvi d’estratègia del govern, d’implantació del 30% a buscar “el màxim consens” ve motivat per la “pressió” que estan exercint grans promotores i immobiliàries. “Al·leguen pèrdues i una aturada les noves construccions, argument fals, ja que l’obligació de vendre o llogar el 30% com a preu de protecció oficial no significarà “pèrdues”, sinó menors beneficis (en la construcció d’un edifici de 10 pisos, en tocarien 3 de protecció oficial). A més reduirà el valor del sòl, ajudant a regular el sector, expulsant els voltors que busquen maximitzar beneficis a qualsevol preu i deixant pas als actors socialment responsables”, sentencien.
