El pròxim dijous, 11 de juliol, la Cambra de Comerç de Terrassa organitzarà Premis Cambra 2024, uns guardons que volen reconèixer a les empreses més destacades en emprenedoria, innovació, sostenibilitat i altres categories. Entre les premiades d’enguany hi ha Núria Penina, propietària de diverses tendres de roba a Terrassa, Sabadell i Vic, que rebrà el premi a la Trajectòria Empresarial. Penina porta des dels anys seixanta vinculada al món de la moda i és considerada una pionera en la cerca de les millors marques prêt-à-porter. En aquest sentit, Món Terrassa ha parlat amb Núria Penina per a descobrir més sobre la seva trajectòria professional i els seus inicis.
Aquest dijous, 11 de juliol, li faran entrega del premi a la Trajectòria Empresarial de la Cambra de Comerç de Terrassa. Com va rebre la notícia i que significa per a vostè aquest guardó?
Jo vaig rebre la notícia per sorpresa. Em van dir a través del despatx que volien donar un premi a Núria Penina per la seva trajectòria comercial en el Vallès. Va venir el senyor Ramon Talamàs a casa i em va explicar de què anava el premi i els premiats d’altres anys. La veritat és que em va fer il·lusió. També crec que és un premi per tot el comerç de Terrassa. Jo m’estimo Terrassa i crec que és la primera vegada que es premia una empresa petita i familiar. Crec que ens ho mereixem després de tants anys de treball. També cal recordar que el meu èxit ha estat gràcies al personal que he pogut comptar sempre amb ells i també a les meves filles l’Eugènia i la Lara que continuen al negoci amb il·lusió i talent.
Com es va iniciar en el món de la roba?
Jo de soltera havia treballat a una empresa de llenceria. Als 21 anys em vaig casar i en aquells temps deixaves de treballar quan et casaves. De seguida vaig començar a fer coses, perquè jo a casa m’avorria. Llavors vaig iniciar un negoci de lloguer i venda de barrets al meu pis. Generalment, els llogàvem per anar de casament. En aquell moment, jo vaig fer un flyers i els vaig repartir per les perruqueries del barri. Va ser tot un èxit. En un any se’m va desbordar la feina. Pensa que els barrets els havíem de retocar per a cada persona i portava molta feina darrera.
“Vam començar amb un negoci de lloguer i venda de barrets al meu pis”
En quin moment van passar a una botiga a peu de carrer?
Com tenia molta feina li vaig proposar treballar a la meva germana gran i vam treballar juntes un bon grapat d’anys. En el pis hi vam estar poc temps, de seguida ens vam traslladar a una botiga a peu de carrer. Allà hi vam afegir sabates i bosses, a part dels barrets. Era una botiga petita, però hi havia cues de gent al carrer esperant. Finalment, vam deixar aquest local i vam anar a un de més gran al carrer Font Vella. Allà vam deixar de vendre barrets, perquè ja no estaven tan de moda. Els anys de la Font Vella van ser molt bons, érem 6 treballant i fèiem moltes hores.
Quines eren les peces de roba més exitoses d’aquella època?
Una de les claus de la tenda de la Font Vella va ser la inclusió de peces de pell. Les jaquetes i abrics de pell ens van donar molta fama. La pell en aquells anys era un èxit, les dones van passar de classe baixa a mitjana i la gent volia tenir un abric de pell com les dones de classe alta. Un negoci tan exitós no l’he tornat a tenir mai més. A partir de l’èxit d’aquella botiga vam començar una expansió del negoci. Vam posar un local a Manresa i un a Vic de només peces de pell. Això va acabar quan els ecologistes van fer una gran propaganda en contra de les pells i el negoci va caure. Nosaltres vam continuar, però vam canviar la pell per roba de senyora.
“Un negoci tan exitós com les peces de pell no l’he tornat a tenir mai més”
Actualment quantes botigues té? N’havien tingut d’altres que han tancat?
N’havíem tingut moltes més, però ara tenim sis botigues. A Terrassa tenim el Bàsic Concept, La Sastreria, el Penny Ell i Núria Penina. També en vam obrir a Barcelona i a Rubí, però les vam acabar llogant. La tenda de Barcelona va funcionar molt bé. Després de les Olimpíades tothom volia venir a Barcelona i es va posar de moda. Les grans marques dels Estats Units i França veien a buscar locals a Barcelona i a nosaltres, que estàvem a Rambla Catalunya, ens van oferir molts diners pel local. Amb els diners d’aquella botiga vam muntar el Bàsic a Terrassa.
Com comenta, amb el pas dels anys han canviat molt les peces de roba que ven a les seves botigues. Una botiga de roba s’ha d’actualitzar constantment?
Sí, cada temporada has d’anar canviant. La roba és un examen cada mig any. Abans de comprar les peces de cada temporada, es fan grans fires on s’ensenya la roba més importants de cada any. Les d’homes es fan a Itàlia i les de dones a París. Amb aquestes grans fires et pots orientar sobre els colors i estils de moda. D’aquesta manera, decideixes què comprar i quina roba ofereixes cada any. Ara la gent també sap molt més de moda i té molt clar quines són les marques que més es porten. Has d’estar també molt alerta per tenir la marca que la gent vol, perquè això va per temporades. N’hi ha algunes que aguanten durant molts anys, però d’un any a l’altre pot canviar molt. També és molt diferent la roba que es ven a Terrassa o a Vic, depèn molt de tipus de client i la població de cada ciutat.
“És molt diferent la roba que es ven a Terrassa o a Vic, depèn molt de tipus de client i la població de cada ciutat”
Ara també es porta molt comprar roba per Internet. Vostè com ho veu això? Han intentat vendre roba online?
A nosaltres Internet no ens ha ajudat gens, al contrari. Pensa que vendre per Internet no és fàcil. Has de tenir un muntatge a part i és molta feina. Nosaltres vam intentar vendre per Internet, però no va valdre la pena per tota la feina que comporta. Has de vendre molt i molt barat perquè et funcioni. A més, per Internet molta gent compra roba i, després d’utilitzar-la un dia, la torna. Llavors t’arriben les peces de roba estripades i fetes malbé.
