Nou cas de catalanofòbia en un bar de Terrassa. Ara fa menys d’una setmana, una veïna va explicar públicament com havia estat increpada per un dependent perquè li parlava en català. Encara amb els ànims encesos, una nova situació de discriminació lingüística ha esclatat a les xarxes socials. Aquest cop ha estat un sabadellenc qui no s’ha mossegat la llengua i ha volgut posar en evidència un negoci de restauració ubicat a la Rambla d’Ègara de la cocapital vallesana.
El periodista i consultor en comunicació Marc Serrano Òssul ha exposat la situació incòmoda i desagradable que va viure aquest cap de setmana a la Cafeteria Goleta. A l’hora de ser atès, i després que ell s’adrecés al cambrer en llengua catalana per fer-li la comanda, aquest li ha etzibat: “Me puedes hablar normalito?”, en clara referència a canviar d’idioma i passar-se al castellà.
Fer valdre els drets del consumidor
Tanmateix, Serrano ha decidit no fer un pas enrere i s’ha mostrat ferm. “He respirat fondo, li he explicat que és la llengua pròpia del país, i, òbviament, la hi he mantinguda. Ja n’hi ha prou”. I no només ha mostrat el seu descontentament al cambrer sinó que ha manifestat que també ha interposat denúncia per vulneració dels drets del consumidor (i també lingüístics) a Consum. El sabadellenc lamenta que aquesta és “l’aventura d’intentar viure en català”.
🗣️ «¿Me puedes hablar normalito?»
— Marc Serrano i 𝗢̀𝘀𝘀𝘂𝗹-Crusafont (@marcossul) May 4, 2024
L'aventura d'intentar viure en català. He respirat fondo, li he explicat que és la llengua pròpia del país, i, òbviament, la hi he mantinguda. I també òbviament, cap a @consumcat. Ja n'hi ha prou.
Cafeteria Goleta
Rambla d'Ègara, 153#Terrassa pic.twitter.com/asBjLCVJt2
Marc Serrano ha recordat que l’Agència Catalana del Consum exposa que l’article 128-1 del Codi de Consum estableix que les persones consumidores tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. I per “ser atès” significa l’obligació d’entendre, almenys, qualsevol persona consumidora que s’expressi en les dues llengües, sense que això comporti l’obligació de parlar una llengua o una altra.
