Terrassa havia arribat a ser la ciutat de les caixes i bancs, amb entitats gairebé a cada cantonada. La ciutadania havia de caminar molt poc per anar a la sucursal i els temps d’espera abans de rebre atenció era molt curt. La situació ha fet un tomb espectacular i els descens d’oficines és de gairebé un 60 per cent en només 10 anys. N’hi ha menys de la meitat que el 2018.

Aquest percentatge permet entendre que els clients i les clientes es queixin. Les oficines, en general, són més lluny de casa, l’oferta ha decaigut, les entitats marquen determinats horaris i dies per fer algunes accions, la caixa i les cues són habituals arreu, amb temps d’espera als que els egarencs i egarenques no estaven acostumats.

El 1997 comptava amb 137 sucursals, el 2004 ja 172 oficines, i el 2008 tot un rècord, 215 sucursals. Les caixes controlaven el 80% de la xarxa i a la ciutat hi havia 10,4 oficines per cada 10.000 habitants, la ràtio més elevada registrada a la UE. La crisi va començar a fer estralls, i només quatre anys després la xifra baixava fins a les 179. La mort de les caixes tradicionals (com la de Terrassa, o la de Catalunya) i els processos de fussió (a partir de 2010) han fet que la xifra s’hagi retallat fins a les 87 sucursals.

Sucursals actuals

Abanca 1 oficina

Banco Popular 2 oficines

Banco Santander 6 oficines

Bankia 3 oficinaes

Bankinter 2 oficines

BBVA 24 oficines-4 tancar les properes setmanes, entre elles la històrica de la Rutlla

CaixaBank 44 oficines

Cajasur 1 oficina

Deutsche Bank 1 oficina

Ibercaja 4 oficines

Kutxa 1 oficina

Kutxabank 1 oficina

Liberbank 2 oficines

Caixa d’Enginyers 1 oficina

Comentaris

    Manel Març 11, 2019 | 09:43
    Per la gent gran es un drama. No saben emprar internet, no volen targetes de crédit i van sempre amb cash. Per la seva edat no piden caminar gaire, per tant es troben abandonats i sense opcions. Srs dels bancs, cal pensar en la rendabilitat, és obvi, però també cal pensar en els seus clients, sobre tot amb els d’edat avançada.

Nou comentari