Aquest dimarts 25 d’octubre la patronal CECOT torna a celebrar a Terrassa la “Nit de l’Empresari”, al Teatre Principal, sent el principal esdeveniment que l’organització empresarial terrassenca realitza anualment. Aquesta trobada dels poders econòmics i polítics del territori que arriba a la seva 27a edició i on es premia el “progrés empresarial” reunirà al president de la Generalitat i al govern municipal i l’alcalde de Terrassa.
Aquesta trobada any rere any no deixa de sorprendre per l’opulència de que fa gala, tot i fer-se en moments de crisi. Aquesta opulència alguns anys a la ciutat va tenir resposta en forma de mobilització, sota el nom de “Sopar del Pobre”, on es mostrava que la ciutat té problemes que els poders econòmics reunits en aquesta gala ignoren. Tampoc deixa de sorprendre que el govern municipal de Terrassa sembla en molts moments tutelat per la patronal CECOT.
Com que a la Nit de l’Empresari no es debatrà, ni promourà fer-ho, sobre la situació econòmica, laboral i social, doncs poso sobre la taula de quines coses hem de parlar. La majoria treballadora i els sectors populars estem patint durament les conseqüències de l’escassetat, la manca de subministraments i l’alta inflació, i ara també per les fortes pujades dels tipus d’interès propiciades pel BCE, que estan tenint una forta repercussió a la pujada dels preus de l’energia, matèries primeres, el transport i afectant greument la cistella de la compra.
El militarisme i la política agressiva dels Estats Units, l’expansionisme de l’OTAN, la guerra a Ucraïna i l’efecte boomerang de les sancions contra Rússia, estan colpejant especialment les economies dels països membres de la Unió Europea. Aquesta situació s’agreuja pels efectes perniciosos de les receptes neoliberals, aplicades durant dècades pels organismes financers internacionals i els diferents governs occidentals, que han debilitat el que és públic i el teixit productiu i reforçat als grans capitals privats, cosa que està provocant una onada especulativa que accelera l’empobriment dels sectors populars i la devaluació dels salaris de la classe treballadora.
“La majoria treballadora i els sectors populars estem patint durament les conseqüències de l’escassetat, la manca de subministraments i l’alta inflació”
A Espanya, la inflació s’ha situat al setembre un 9%. Tot i haver moderat la pujada lleugerament per algunes mesures impulsades pel govern, els salaris continuen perdent poder adquisitiu (pugen quatre vegades menys que els preus) i s’intensifica la pauperització de les condicions de vida de les famílies treballadores. La patronal bloqueja la negociació col·lectiva, s’oposa a incrementar els salaris i incloure clàusules de revisió salarial (que només arriben a un 30% dels convenis), quan ha quedat palès que els salaris no tenen la culpa de la inflació, ja que gairebé el 85% de l’increment dels preus és degut als beneficis empresarials.
Els empresaris tampoc volen reconèixer a les meses de negociació les victòries dels sindicats en la reforma laboral (ultraactivitat, prevalença de convenis sectorials, etc). Ells s’estimen més imposar-se a treballadors aïllats, no volen negociar amb la força de l’organització sindical. Alhora, també estan contra l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), més enllà del 60% del salari mitjà, tal com plantegen al ministeri de Treball i els sindicats.
La dreta i la ultradreta (PP, Vox, Junts) s’oposen frontalment a tota proposta, per limitada que sigui, que signifiqui una major intervenció pública, fiscalitat progressiva i polítiques socials i redistributives que alleugereixin les famílies treballadores de la forta alça dels preus i del finançament. Les forces de la dreta es tornen a mostrar com els principals defensors de la banca, les grans empreses i fortunes, marcades pel seu caràcter parasitari, especulador i rendista, aliè als interessos populars.
En aquests moments d’auge neofeixista és necessari desemmascarar la reacció davant la majoria treballadora. El descontentament social no pot caure a les urpes de la seva demagògia i manipulació populista. És imperiós mostrar quins interessos de classe representen realment. I per això, la millor resposta és la mobilització en defensa dels nostres drets. Davant la situació d’increment de preus i beneficis empresarials, forta devaluació salarial i bloqueig patronal, el sindicalisme de classe porta setmanes mobilitzant-se, convocant pel 3 de novembre una gran manifestació a Madrid en defensa dels salaris i la negociació col·lectiva.
“El descontentament social no pot caure a les urpes de la seva demagògia i manipulació populista“
També hem vist mobilitzacions dels i les pensionistes per la millora del poder adquisitiu. Des de l’esquerra hem de remarcar el nostre compromís amb la classe treballadora, l’antifeixisme, la lluita per la pau i el socialisme, perquè són els trets d’identitat dels nostres principis fundacionals, pel futur del nostre planeta i de tota la humanitat.
És moment de passar a l’acció més àmplia i de masses en defensa dels salaris, drets socials, laborals i polítics, per les pensions i els serveis públics dignes, per una fiscalitat progressiva i de redistribució de la riquesa (que pagui més qui més té i rebi qui més ho necessiti). Per fer front a l’especulació amb una ferma i àmplia intervenció pública als sectors essencials i estratègics de la nostra economia.
Alhora, és imprescindible sortir del cicle de la guerra i les sancions imposades pels Estats Units, la UE i l’OTAN. No hi pot haver una solució als nostres problemes materials sense una pau que perduri en el temps. Per això cal impulsar el diàleg davant de la guerra, per un món multipolar davant de les imposicions de l’imperialisme. Clamem contra la carestia de la vida, per la pujada dels salaris i per la pau. Gaudiu del sopar i de la Nit.
