Davant les declaracions que el tinent d’alcalde d’Hisenda, Alfredo Vega, va realitzar aquesta setmana en què afirmava que l’Ajuntament no descarta haver de fer una nova pròrroga a la concessió de Mina mentre l’executiu treballa en la fase de liquidació de la concessió, Aigües de Terrassa ha subratllat que “el govern municipal ha optat per proposar una nova pròrroga davant l’evidència que la Llei d’Estabilitat Pressupostària no hauria permès a l’Ajuntament constituir una nova societat, ni fer front a cap despesa indemnitzatòria”.
En aquest sentit, Mina informa que el passat dia 13 de febrer va presentar tot un conjunt d’al·legacions al Pressupost Municipal de Terrassa de 2017 amb l’objectiu d’aclarir com pensa el Consistori fer front a una possible gestió directa de l’aigua. Segons la companyia, els principis de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (2/2012 de 27 d’abril) es concreten en l’obligació de les administracions públiques de donar compliment a les regles d’estabilitat pressupostària, de sostenibilitat financera i de despesa. Vega però ja va avançar que l’Ajuntament “desestima les al·legacions presentades per Mina al pressupost municipal”.
Mina afirma en aquest comunicat que l’Ajuntament de Terrassa va “incomplir la Regla de la Despesa en l’exercici 2015, segons reconeix el propi ens en l’informe de liquidació d’aquell exercici, i per aquest motiu va haver d’elaborar un Pla Econòmic-Financer pel bienni 2016-2017, que actualment està vigent, amb les limitacions i condicionants que això comporta”. Entre altres limitacions, el municipi no pot constituir cap nou ens (societat mercantil municipal o entitat pública empresarial), de manera que la gestió directa del servei d’aigua només podria ser assumida per la pròpia Administració Local. Si això és fes així, l’ens local es trobaria que “no podria assumir una subrogació dels treballadors de Mina, ja que com a administració pública ha de seguir els procediments d’igualtat, mèrit i capacitat, i a més, la contractació de personal també es troba limitada a la Llei General de Pressupostos de l’Estat”.
