El Govern ha aconseguit llum verda per limitar el preu del lloguer dels habitatges de Terrassa. Aquest dijous, dia 11 de gener, la reunió que ha tingut lloc a Madrid entre la consellera de Territori, Ester Capella, i la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha fructificat i tal com desitjava la Generalitat en les pròximes setmanes es podrà declarar 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat.
Va ser el juny de l’any passat, quan la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, anunciava la incorporació de la cocapital vallesana a la llista formada per més d’un centenar de localitats catalanes. Aleshores era només un anunci fet per la Generalitat, que va ser benvingut des de Terrassa, però calia que fos notificat i, posteriorment, aprovat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma). I així ha estat. Aquest és el requisit previ imprescindible per poder-se acollir a la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) i aplicar els diversos mecanismes per contenir la pujada dels preus de les rendes que paguen els inquilins.
Aquesta declaració tindrà una vigència de 3 anys i es podrà prorrogar per anualitats. Ho ha confirmat la consellera Capella en acabar la reunió, en un comunicat oficial del Govern, “hem acordat que en les properes setmanes conclouran els treballs conjunts entre la Generalitat i el Ministeri” perquè el govern estatal “publiqui la memòria de declaració de zones tenses i aprovi els índexs que s’hi hauran d’aplicar”. Des de l’executiu català es considera “una molt bona notícia” i ha assegurat que “l’accés a un habitatge digne és la porta d’entrada de tots els altres drets, perquè difícilment pots avançar si no tens un sostre que t’aixoplugui. Per tant, és una prioritat i hem de treballar perquè sigui un dret fonamental”.
Què suposa ser una àrea tensa
Terrassa compleix el requisit que estableix la Llei estatal per ser declarat “àrea tensa”, i està etiquetat com una “àrea de demanda residencial forta i acreditada”. Què significa però àrea tensa? Doncs vol que compleix un o dos d’aquests condicionants: “que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, supera el trenta per cent dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars” o bé que “el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent”.
El nou dictamen establirà que, en les àrees declarades tenses com Terrassa, el lloguer dels nous contractes “no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte”. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor —propietari d’almenys cinc pisos urbans o d’superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters—, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer.
Precisament, es generarà un nou sistema d’índex de referència, que no serà homogeni per a tot l’Estat, que combinarà el que ja havia elaborat Catalunya i el que està treballant el Ministeri. En els 140 municipis declarats com a àrees tensionades resideixen 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població del país.
