El Vallès Occidental té una estructura comercial força sòlida, integrada i repartida en el territori. Aquesta és una de les conclusions d’estudi elaborat pel Consell Comarcal “Mapa del comerç del Vallès Occidental 2021. Estructura comercial i indicadors de salut comercial”. Aquest estudi s’ha encarregat arran de la posada en marxa de diferents actuacions encaminades a reactivar i dinamitzar el comerç i la restauració, tal com contempla el Pla de Reconstrucció del Vallès Occidental –aprovat el juny de 2020- i el Pla de Reactivació socioeconòmica del Vallès Occidental 2022-24, en procés d’elaboració. Aquestes s’articulen a través del Grup impulsor de Comerç i Restauració que s’ha reunit avui a Rubí, amb la participació d’una vintena de representants institucionals.

El conseller comarcal i alcalde de Barberà del Vallès,  Xavier Garcés, ha destacat la implementació dels espais de cooperació en l’àmbit del comerç i la restauració  que han permès l’aprovació de diferents acords per fer front a la situació de la pandèmia durant el 2021. Des del Consell Comarcal s’han posat en marxa de diferents actuacions de dinamització i foment de la cohesió, fomentant línies d’anàlisi i treball d’abast comarcal que es van determinar com a prioritàries: les plataformes de digitalització, la situació de l’associacionisme comercial, el comerç sostenible i vals de promoció comercial, les iniciatives locals per l’ocupació de locals buits, entre d’altres.  

També s’ha posat en marxa el Directori de Serveis i Recursos per al Comerç i la Restauració, que es pot trobar al nou web comarcal. Aquest Directori actua com un contenidor d’informació, que s’actualitza periòdicament i compta amb 4 espais d’accés a continguts diferenciats sobre els que es poden aplicar diversos criteris de cerca: Serveis, programes i subvencions per ajudar a desenvolupar l’activitat dels negocis; Formació i coneixement, eines digitals i un banc d’experiències.

A la sessió hi ha assistit la Diputada de Comerç de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez, ha explicat quins són els recursos que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals, destacant el finançament de la xarxa de governs locals i programes concrets de suport com els APEUS, els mercats sostenibles o el projecte Kit digital. També ha posat en valor el treball de cooperació amb les entitats privades per la coordinació de projectes com Reempresa o Comerç 21.

De cara a les accions prioritàries del 2022, Garcés ha insistit en “la necessitat de línies de treball conjunt i finançament amb la Diputació de Barcelona, el SOC,  el Consorci de Comerç, Artesania i moda de Catalunya, així com totes les oportunitats que es derivin del Pla de recuperació, transformació i resiliència”. També ha destacat com a actuació per aquest any, “l’elaboració amb el suport de la Diputació de Barcelona, de l’estratègia comercial al Vallès Occidental, que ens ha de permetre  dissenyar de forma conjunta un full de ruta comarcal pel període 2022-2024 i que ens ha d’obrir portes per la recerca de finançament”. “En aquest sentit, un dels reptes que tenim és que els comerços han de pujar al carro de la digitalització i cal donar una empenta al teixit comercial amb assessorament per tal que les associacions de comerciants i gremis puguin adquirir ajuts econòmics”.

Aquesta línia més estratègica es complementarà amb accions directes i de dinamització, vinculades amb l’associacionisme comercial, la promoció del comerç i consum sostenible, la transició digital i l’ocupació de locals buits. En aquest sentit, el 19 d’abril es realitzarà una jornada tècnica de treball que tindrà lloc a Badia del Vallès, coorganitzada amb la Diputació de Barcelona, i que permetrà posar sobre la taula visions i propostes per construir models d’intervenció que ajudin als ens locals en la mobilització de locals buits amb una lògica de rendibilitat econòmica i aportació de valor social.

Més de 20.000 establiments comercials a la comarca                                           

L’informe, coordinat per l’Observatori comarcal i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local,  destaca les principals dades del sector i fa recomanacions de mesures per als diferents tipus de d’àrees comercials i eixos comercials, com la monitorització d’indicadors sobre la situació del comerç, l’elaboració de plans d’usos, la dinamització, la divulgació i l’impuls de l’ocupació de locals buits, entre d’altres.

El tècnic de l’Observatori Comarcal, Enrique Ortega ha destacat que “l’informe reflecteix la importància cabdal del comerç per la comarca, el qual genera 5.188 milions d’euros de riquesa per tota la comarca, dels quals el 27% correspon al sector serveis aportant 9586 llocs de treball i 7.900 empreses”.

Al Vallès Occidental s’han identificat 20.189 establiments que tenen una activitat econòmica, dels quals 19.579 són comerços o serveis comercials La resta, 615, es destinen a altres usos administratius, industrials o d’equipaments. Els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac apleguen 16.996 establiments en planta baixa i representen el 86, 7% del total de la comarca.

L’informe també destaca que existeixen 4.364 locals en planta baixa, amb un ús potencialment comercial que es troben actualment buits en  venda i/o lloguer, és a dir, que es consideren establiments inactius i es poden reactivar.  

L ’estructura del comerç vallesà es caracteritza pel fet de tenir un de cada tres establiments dedicats a serveis comercials (33’1%) ja siguin personals, financers, immobiliaris, culturals i recreatius o d’ensenyament.  Altres dos grups d’activitats rellevants són, d’una banda, establiments de comerç no alimentari (16’5%)  entre els quals trobem farmàcies, drogueries i perfumeries, estancs, equipaments per a la persona (9’6%)  i la llar (5’5%). D’altra banda trobem els de serveis d’hostaleria i restauració (13’ 5%) principalment bars i restaurants. Per últim, el comerç alimentari se situa en el 11’4%.

L’informe proporciona una visió a petita escala sobre l’estructura del teixit comercial, així com dels principals indicadors de salut comercial que permeten avaluar no només la situació al si dels municipis sinó també les interaccions entre ells.

Les dades posen en evidència una situació força heterogènia: municipis que presenten risc de desertització o fuita comercial i eixos comercials en municipis grans i mitjans amb baix nivell d’ocupació.    

El document serveix com a base metodològica per fer seguiment de la situació del comerç als espais comercials, cosa que permetrà detectar tendències i definir escenaris d’actuació més acurats. També és útil com a “carta de navegació” per orientar els agents implicats a partir de la interpretació dels indicadors i els escenaris.