Aquest dissabte, dia 10 de maig, la parada Fruites i Verdures Llúcia està d’aniversari. L’establiment ubicat dins del Mercat de la Independència celebra 100 anys de vida. I és que va ser un maig de 1925 quan Balbina i en Prudenci van decidir adquirir un metre de parada per poder vendre els productes que recollien fent de masovers a Can Guitard de Les Fonts de Terrassa. Els va costar la suma de 8.000 pessetes de l’època, i tot i que aleshores era molt, va ser segurament la millor inversió de la seva vida.
La prova és que ha passat ja un segle, i el negoci continua a tota màquina. I el més bonic de tot, és que actualment, està regentat per a la seva besneta, la Glòria Navarro Cortiella. Són, doncs, quatre generacions que han omplert de vida la parada i que n’han mantingut l’esperit. Per això, la festa preparada per aquest cap de setmana és ben merescuda, i serà lluïda, perquè a més coincideix amb la Fira Modernista de Terrassa.
Quatre generacions lligades per la parada
La parada respira història i tradició. Per als besavis de la Glòria, la parada va suposar un salt endavant, passar a ser emprenedors i convertir-se en amos del seu propi negoci. El nom va ser posat poc després, amb el naixement de la seva filla, la Llúcia. Va ser ella, juntament amb en Miquel, qui van prendre el relleu amb molta força. Tanta, que van poder comprar més metres de parada.
Tanmateix, per a la Maria Carme -la filla d’en Miquel i la Llúcia- l’arribada va ser una mica més traumàtica. Ella tenia tan sols 11 anys quan la van treure de l’escola per ajudar a vendre. No volia de cap manera, i es va fer un fart de plorar. Curiosament, com recorda la Glòria a MónTerrassa, molts anys després, va fer-se també una bona plorera quan va haver de deixar la botiga. Segurament, perquè com reconeix la seva filla, “van gaudir de les millors èpoques amb molta feina, però molt agraïda. Tothom passava per la nostra fruiteria, que era coneguda com ‘la boutique de la fruita’”, explica.
“Per la mare, la parada era la seva passió, i així m’ho va transmetre a mi. Tot i que ella no volia que jo estigués a plaça. Vaig estudiar COU al Vedruna i jo ja volia entrar a despatxar, perquè ja veia que això estava fet per a mi. Però ella em va demanar que continués estudiant, així que vaig fer un FP nocturn d’administració al Politècnic mentre els ajudava de dia aquí”, relata. Va acabar els estudis i va mantenir-se a la parada, fins avui, que amb 57 anys ja ha entrat en la darrera etapa laboral.
El relleu de la parada, està assegurat
Ella va ser l’única dels tres germans que va optar per la fruiteria, “i n’estic molt contenta i orgullosa”. Sap que també serà l’última generació que la regenti. Perquè tot i que el seu marit, en Vicenç, i els seus dos fills, en Pol i Clàudia, l’ajuden amb tot el que poden i l’animen a continuar, cap d’ells li prendrà el relleu.
La bona notícia, però, és que la parada no morirà, perquè els seus dos actuals dependents, en Ricard i la Raquel, ja li han dit que se la volen quedar. “N’estic encantada. Aquesta és la nostra vida, tenim molta feia i hem anat ampliant; sempre hem treballat amb pagesos d’aquí, alguns que ja servien als meus pares i són grans. Continuem lluitant i donant servei”, apunta.
Preguntada sobre què és el que més li agrada d’estar a la parada, la Glòria no dubta ni un moment: “estar amb la gent, parlar i poder ajudar-los. El tracte, sobretot, encara que alguns vinguin a fer-la petar i no a comprar!”, riu. Aquest dissabte, espera que Fruites i Verdures Llúcia estigui ben plena d’amics, clients, familiars i coneguts que vulguin celebrar amb ella aquests 100 anys d’història viva de Terrassa.
