Sabadell, Terrassa i el seu entorn van ser un dels grans focus europeus del sector tèxtil amb la industrialització durant el segle XIX. Dos segles després, la indústria tèxtil ha perdut molta importància a Catalunya i no són moltes les empreses que han mantingut l’activitat, en un món globalitzat on països com Turquia o Xina s’han convertit en uns competidors inabastables pel que fa al preu. “Hem sobreviscut una minoria”, sentencia Pepe Garcia, director general de Folgarolas Textil de Terrassa.
Aquesta companyia va iniciar el 1935 la seva activitat tèxtil, amb una indústria al poble de Folgaroles. Als anys 50 es va constituir com a empresa i avui dia encara resisteix, amb facturacions anuals d’entre 7 i 9 milions d’euros, proveint a gegants com Inditex o Mango i exportant una gran part de la seva producció. Compta amb una setzena de treballadors directes, malgrat que dona feina indirectament a una seixantena de famílies del territori.
“El nostre sector s’ha anat reduint molt i ara queda un nucli que intentem que no acabi de morir, perquè està molt sanejat”, destaca Pepe Garcia. I per tal de sobreviure, el model de negoci és imprescindible. Folgarolas ha apostat pel quilòmetre zero, per la flexibilitat de la producció i per la innovació.
Teixits quilòmetre zero
Actualment l’empresa té les fàbriques més a prop que abans. La planta que té més llunyana es troba a Bagà. Aquest fet ja posa de manifest l’aposta per la proximitat i pel talent català en el sector del teixit.
El seu model es basa en un treball “tipus clúster”. “Donem feina als drapaires, persones que tenen 15 o 20 màquines. És el nostre model de negoci, que per mi ha fet que puguem està vius”, assenyala el director general de la companyia. Així, Folgarolas té com a proveïdors petits tallers de l’entorn, que els proporcionen molta agilitat i una estructura més petita. “La supervivència en aquests mercats tan forts com el xinès o el turc, ens ha derivat que les empreses que estem vives ens hem collat molt el cinturó, les estructures són molt petites i tenim agilitat i molta capacitat”, resumeix Garcia, que afegeix: “No tenim unes despeses fixes que ens escanyin”.
I un aspecte fonamental és tot el coneixement tèxtil que hi ha a la indústria catalana, això és el que queda de desenes d’anys de lideratge mundial en el sector. “Fem servir tota la indústria que queda viva. Si un fa bé el lli, li comprem. Si un fa el cotó, li comprem a ell… Així et rodeges d’un nucli de proveïdors que et fa fort i et fa ser potent, dinàmic i poder competir amb aquests mercats tan agressius on sembla que tot sigui el preu”.
Així, empreses com Folgarolas aposten pel “disseny i el timing”. Des de grans marques fins a les petites, exigeixen agilitat de producció, ja que volen canviar les col·leccions ràpidament. “No et permet anar a Àsia o Turquia, i nosaltres podem posar en marxa 30-60 màquines amb agilitat”.
