Fem Vallès fa balanç de 10 anys de propostes territorials en un Vallès encara infradotat

La visió metropolitana centralitzada en Barcelona no només exclou territoris com el Vallès amb 1,3M d’habitants sinó que els tracta de perifèria

FEMVallès ha fet balanç dels deu anys d’intensa activitat reivindicativa sobre mobilitat i infraestructures al Vallès en la seva globalitat mitjançant el seu president, Antoni Abad, el secretari general, Joaquim Colom i l’arquitecte i membre de junta, Manel Larrosa.

El creixement continuat d’entitats i organitzacions que s’han anat vinculant a la plataforma, des del seu naixement l’any 2011, ha dut a FEMvallès a constituir-se com associació per tal de “dotar-nos d’una eina que ens permeti l’optimització de recursos i la coordinació del nombre d’entitats, cada vegada més nombrós”, explica Colom qui afegeix que “hem estructurat aquest creixement mitjançant espais de deliberació i una representació dels vallesos equilibrada i reforçada per l’aval que suposen les entitats i organitzacions integrades”. L’entitat va acordar ubicar la seu operativa a Granollers per posar en valor el pes del Vallès Oriental en l’eix de treball per la millora de la mobilitat i les infraestructures.

“És un moment important per FEMvallès ja que enguany celebrem 10 anys d’activitat continuada que ens ha permès esdevenir un referent i un interlocutor al territori per a les administracions públiques en matèria d’anàlisi i de millora de la mobilitat i de les infraestructures, tant al Vallès Oriental com a l’Occidental”, ha exposat Abad durant la seva intervenció. 

El Vallès en el seu conjunt, amb els seus 1.300.000 habitants, la seva xarxa de ciutats industrials -històriques i noves-, la seva participació cabdal en el fet productiu català i estatal, es presenta com un territori amb una unitat geogràfica ben evident. “De fet vam presentar-nos públicament com a plataforma de la mà del llibre “El Vallès, motor productiu de Catalunya” amb una evolució econòmica entre els anys 2000-2005 elaborat pels professors de la UB,  Xavier Sàez, Joaquim Solà i Montserrat Termes”, recorda el president de FEMvallès.

Del llibre se’n dedueix el Vallès com una gran potència demogràfica i productiva a la vegada configurant una realitat metropolitana, juntament amb el Maresme i el Baix Llobregat, a l’entorn de la ciutat de Barcelona i absolutament complementària d’aquesta.

En temes productius, el Vallès és un espai amb tradició productiva endògena (Terrassa i Sabadell; Granollers i Mollet) però també pista d’aterratge d’inversions estrangeres que han aprofitat el medi industrial preexistent. El Vallès és, en molts aspectes, una Barcelona interior. Avui l’AP-7 i l’R8 són la nova Gran Via regional.

El Vallès encapçala Catalunya en vuit dels deu rams de la classificació productiva en còmput d’ocupació i destaca en activitats productives de valor afegit i innovadores, i no solament en les indústries clàssiques, com són els rams biotecnològics i farmacèutics.

L’evolució productiva en la dècada precedent situa el Vallès en termes de creixement, resistència i especialització per damunt del conjunt de les comarques de la regió de Barcelona. Més que d’un clúster especialitzat, al Vallès es pot parlar d’una diversitat on els diferents rams es reforcen mútuament, “i és per això que hem de replantejar l’actual Governança”, exposa Abad, “cadascú té el seu paper però no podem continuar acceptant que el Vallès sigui considerat com un clúster o un polígon, sense capacitat d’incidir en la presa de decisions que li afecten directament”.

Aquesta realitat, fonamentada històricament en uns forts creixements de la indústria i els serveis, així com en la població que els fa possibles, és d’una importància evident per al present i el futur de Catalunya. Però, malauradament, no ha anat acompanyada, ni de lluny, pels mateixos percentatges en inversions públiques. El resultat d’això és una molt deficient dotació d’infraestructures, fruit d’una manca de planificació territorial que dificulta la mobilitat interterritorial, la qualitat de vida de les persones que hi resideixen i l’eficiència dels sectors productius. Tot plegat entorpeix significativament una gran aportació al progrés del país que redundaria en un benefici general.

I és sota aquesta premissa que els darrers deu anys un creixent nombre d’entitats socioeconòmiques del Vallès han anat forjant relacions i aliances en el marc de FEMvallès per tal de generar debat; promoure reflexió des dels arguments fonamentats en els diferents estudis que han anat presentant i fer visible la necessitat d’una visió estratègica del fet productiu. “Sempre treballant per a superar la condició de perifèria metropolitana, on se’ns ha situat des de l’administració catalana”, reitera Abad, “darrera Collserola hi ha vida intel·ligent. I n’hi ha molta. Tanta que ens ha fet replantejar el concepte d’àrea Vallès”.

Així ho demostra la xarxa d’entitats territorials que comparteixen inquietuds i la voluntat que el Vallès pugui millorar de manera progressiva en base al bé comú. “Fem propostes analitzades contrastades, quantificades en relació a l’impacte de la seva implementació i, per tant, sòlidament argumentades. Hem fet moltes aportacions per la mobilitat de persones, de mercaderies, per infraestructures tecnològiques o educatives… i ho hem defensat com ningú”. Aquesta tasca és la que ha permès a FEMvallès esdevenir un interlocutor vàlid a l’hora de parlar de governança futura.   

Activitat FEMvallès i situació de les propostes

Manel Larrosa ha exposat de manera breu els principals estudis impulsats per l’associació que recolzen totes i cadascuna de les propostes plantejades per al territori. Entre elles:

·      En el cas de model territorial i governança: vam exposar tant la proposta d’àrea Vallès com la proposta de la Catalunya de les 9 vegueries.

·      En relació a la xarxa ferroviària: hem realitzat múltiples propostes, des de la primera que vam impulsar l’any 2011, el projecte 20×2020 que plantejava 20 noves estacions per l’any 2020, passant pels ferrocarrils regionals en la línia d’alta velocitat com un projecte de país; alternatives a traçats com el del FGC de Sabadell a Castellar del Vallès; un intercanviador a Volpelleres per facilitar la mobilitat dins el Vallès i la Regió Metropolitana o la darrera proposta que hem treballat que passa per la connexió de les línies Vallès i Llobregat-Anoia d’FGC. Darrerament la preocupació passa també per l’estació Central Intermodal de La Llagosta que al nostre entendre ha d’esdevenir un dels pols de transport de mercaderies més importants del sud d’Europa.

·      En relació a la xarxa viària també hem desenvolupat diferents propostes, la darrera l’equitat en la xarxa viària bàsica que contempla una nova fiscalitat sobre la xarxa davant la fi dels grans peatges i les disfuncionalitats pròpies de la xarxa com ara l’elevada accidentalitat en carreteres paral·leles.

·      En relació a la xarxa d’autobusos també vam elaborar el 2017 una proposta de línies de Bus Ràpid Vallès que connectés les poblacions evitant l’esquema radial a Barcelona que no assoleixen caràcter de xarxa ni disposen de nodes que relliguin a escala Vallès.

 

A tot això cal sumar tots els documents d’al·legacions a diferents projectes i avantprojectes de mobilitat o d’infraestructures. (Al·legacions a l’avantprojecte de llei de mobilitat sostenible i finançament del transport públic urbà; al·legacions al Pla Director d’Infraestructures 2021-2023, etc.)

“Malgrat el nivell d’execució de les propostes plantejades és baix per la manca de voluntat política, des de FEMvallès estem convençuts que en qualsevol moment es produirà un primer canvi que acabi fent redefinir la governança de tot el model metropolità”, explica Larrosa, “l’actual és un model que ja no té massa més recorregut i aferrar-se a l’statu quo no serà una opció”.

Per què no avancen propostes de mobilitat o en infraestructures amb un alt nivell de retorn de la inversió demostrat? “Perquè hi ha aquesta visió metropolitana centralitzada a Barcelona i, per tant, xoquem amb una visió que ens exclou. Per ajudar a dimensionar, penseu que el Vallès té més habitants que Biscaia (1,3M versus 1,1M), però no tenim ni la seva estructura institucional, ni el seu pressupost.” “Tanmateix, des de FEMvallès proposem una visió i un plantejament que va a favor de Barcelona, no en contra. Planegem una visió més àmplia a escala Catalana. Necessitem un salt endavant i fer una escala supra local”. Per aquest motiu la proposta de FEMvallès passa per una visió més propera a l’organització per districtes i l’establiment de la relació d’aquests amb la capital, en comptes de mantenir sistemes radials d’ordre tarifari que no permeten la interconnexió entre territoris i la de cada territori amb la capital. “Estem mancats de qualitat democràtica, una qualitat desapareguda en els organismes de l’ATM i l’AMB. L’ATM governa fins al Ripollès però no té representació ni del Vallès, ni del Berguedà, ni de l’Anoia… només s’hi representa la primera corona. Per això reivindiquem el Vallès com un districte metropolità a l’estil de les metròpolis europees on no existeix cap model per corones. El mur de l’AMB ha de caure com ho va fer el mur de Berlín. Ara sembla impensable i ningú ho dirà, però el dia que caigui tothom dirà que era obvi que havia d’evolucionar.”

Properes fites

El principal repte que es planteja FEMvallès en els propers anys passa per intensificar i consolidar la interlocució amb el Ministeri de Transports i amb la Generalitat de Catalunya, “creiem que l’actual context farà més fàcil aquesta interlocució i que la raonabilitat de les nostres propostes esdevindrà un element essencial per fer de palanca de canvis”, exposa Abad qui afegeix que “l’impacte de la Covid-19 ha accelerat situacions i ha canviat la priorització dels valors en la societat de tal manera que inèrcies com la manca de rendiment de comptes per part de les administracions ja no és suportable. És per això que no defallirem en dir que les millors decisions polítiques es prenen quan en el procés hi participen els actors principals i FEMvallès vol ser-ne un agent proactiu i influent en  l’ordenació territorial de la comarca per una adequada i justa promoció de les seves infraestructures”.

El segon repte que es planteja l’associació és el de fer arribar el debat a la societat i obrir un ampli diàleg al voltant del model d’una regió de Barcelona en què el Vallès deixi de ser perifèria per jugar un important paper en la gran metròpoli barcelonina del segle XXI.

Podeu trobar totes les propostes de l’entitat a femvalles.cat.

Sobre FEMvallès

La plataforma FEMvallès és una associació d’entitats econòmiques, sindicals, professionals i socials formada per: Cecot, UEI, Ciesc, Via Vallès, Sant Cugat Empresarial (SCE), Baricentro, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Delegació del Vallès, Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de Barcelona. Delegacions del V. Or. i Occ. (CAATEEB), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Delegació del Vallès (COAC), CCOO, Cambra de Comerç de Terrassa, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER), Circuit Barcelona – Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sagalés, Transports Urbans de Sabadell (TUS), Cambra de Comerç del Vallès Oriental, Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (ACTU), Aliança Ferroviària TransPirinenca (AFTP).

Nou comentari