Amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona a l’horitzó, la UGT ha presentat la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya i al Vallès Occidental, a l’informe Bretxa salarial, l’expressió de les desigualtats entre dones i homes en el mercat de treball remunerat (2020). En aquest àmbit, la bretxa salarial del salari mitjà anual al 2017 a Catalunya es va situar en un 23,03 per cent, més d’1 punt per sobre de la mitjana estatal. La disminució d’aquesta desigualtat salarial respecte el 2016 va ser només del 0’37 per cent, pel que, si es prolonga aquest ritme de reducció, la bretxa trigaria uns 350 anys a erradicar-se.
Al seu temps, l’any 2017 les dones residents al Vallès Occidental van guanyar un 24,8 per cent menys que els homes. El salari mitjà dels homes a la comarca va ser de 31.816 euros anuals i el de les dones de 23.934. Les diferències més acusades van ser als municipis de Sant Cugat del Vallès (amb un 32,1 per cent) i a Cerdanyola del Vallès (amb un 29,1 per cent). Cal destacar que el salari mitjà de les dones residents al municipi de Sant Cugat és superior al dels homes a la resta d’àmbits territorials. A Sabadell la bretxa salarial va ser del 25 per cent, mentre que a Terrassa i a Rubí va ser del 21 per cent.
Per altra banda, les dones del Vallès Occidental de més de 55 anys compten amb una bretxa salarial superior al 31 per cent. La diferència al col·lectiu d’entre els 16 i 34 anys es redueix fins al 15 per cent, per la millor qualificació de les dones més joves.
Enfront aquesta situació, la UGT de Catalunya ha insistit en la manca de corresponsabilitat i ha denunciat l’assignació de rols diferenciats en la cura de família i llar, que situa les dones en posició de desavantatge absolut en el mercat laboral davant els homes. Així doncs, la UGT pren la negociació col·lectiva com l’eina fonamental en la lluita contra la desigualtat salarial, com també ho és l’aplicació de la nova normativa, el Reial Decret Llei 6/2019, per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en l’ocupació. També s’insta a millorar les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats on habitualment hi ha menys representació sindical per ser sectors nous i descentralitzats.
