!--akiadsense-->
Ha hagut d’arribar una pandèmia com la del coronavirus per adonar-nos que un dels sectors professionals més importants de la nostra societat, el que es dedica a cuidar de la gent gran, és també un dels més castigats i amb major precarietat laboral malgrat que estan en primera línia de foc. D’ençà que ha començat l’emergència sanitària es busquen de forma urgent gericultors per a residències de gent gran del Vallès Occidental i diverses zones de l’Estat. Però aquestes ofertes corresponen sovint a feines temporals i sous nets de poc més de 900 euros al mes per 40 hores setmanals, en centres que fins fa molt poc no comptaven amb suficient material de protecció per evitar contagis entre residents i pacients.
Segons explica Juan Carlos Delgado, referent de Sanitat al Vallès Occidental i Catalunya Central de Comissions Obreres (CCCOO), aquests sous tan baixos corresponen al conveni estatal de dependència. “En alguna part de l’Estat aquest conveni pot ser més o menys suportable, però des de CCOO reclamem un conveni català i adequar-lo a les necessitats del cost de la vida que tenim aquí, amb unes condicions de treball millor”.
El perfil de la persona que cuida de la gent gran a les residències és majoritàriament femení, “un 90% i amb un percentatge elevat de dones immigrants. Per reivindicar ho tenen més difícil perquè implica que potser a l’endemà ja no vagis a treballar” assenyala Juan Carlos, i afegeix que “són llocs on es cobra poc. Haurien d’equiparar el salari de la gericultora a una auxiliar d’infermeria”.
Des de tallar-li les ungles, fins a donar-los menjar, dutxar-los, moure’ls de posició o canviar els bolquers, les tasques que du a terme l’auxiliar de geriatria són múltiples. No tothom està capacitat per fer una feina d’aquest tipus ni està reconeguda la gran labor que fan en residències, que cobren de mitjana per usuari entre 1.500 i 2.000 euros mensuals, ja siguin públiques, concertades o privades.
“Falta el reconeixement de l’Administració i de tothom” explica Juan Carlos, per afegir que els gericultors realitzen tasques molt similars a les que fa l’auxiliar d’infermeria, tenint en compte que el seu sou tampoc és gran cosa, lleugerament superior als 1.000 nets al mes, depenent de si treballen en la sanitat privada o concertada. “Però ja no és només el salari, també és la jornada laboral”. Un gericultor guanya menys i ha de treballar 1.792 hores anuals, en comparació amb les 1.634 hores que ha de fer una auxiliar de clínica en la sanitat concertada, per exemple.
Precarietat laboral
“El sector de la dependència és complicat” reconeix Juan Carlos, i en gran part té a veure amb les patronals de dependència com l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que és la majoritària. “Qualsevol mínima millora en riscos laborals és molt complicat d’aconseguir” assegura Juan Carlos.
Un exemple molt clar té a veure amb els uniformes dels treballadors, que moltes vegades se’ls han de rentar ells mateixos a casa, barrejant-los a la rentadora amb la roba de la resta de la família, en comptes de netejar-los en el mateix centre de treball, amb el risc que comporta actualment, tot i que abans del coronavirus també “s’han donat casos de sarna”.
Delgado explica que el cost real de mantenir un avi és baix però a les residències de gent gran “no hi ha hagut caràcter de servei públic” i un dels grans problemes és que “s’ha pensat com a empresa”. Juan Carlos recorda que a moltes residències de gent gran els gericultors han treballat sense equips de protecció individuals. Des de CCOO “reivindiquem els drets laborals dels treballadors, i a banda de la pujada dels salaris, una política real de prevenció de riscos”. També exigeixen a les patronals “que es posin les piles” i assegura que un cop acabi l’emergència sanitària “exigirem responsabilitats de tota mena”.
