Del carrer dels Bancs a fer-ho tot pel mòbil

Fem un repàs a les grans entitats financeres amb denominació d'origen egarenc, la darrera de les quals el Banc 11Onze

Hispamer, Biscàia, Ibèric, Jové, Mas Sardà, Banesto, Santander, Central, Comercial Transatlàntic, Bankia, Caja Madrid… i potser encara falta alguna referència més. Són caixes i bancs que, en algun moment de la història, han tingut oficines obertes al carrer Major de Terrassa. Sobretot, quan n’hi havia com aquell qui diu a cada cantonada. Cal sumar-hi, a més a més, les de Caixa Girona i Banc de Bilbao situades a la part oest del Portal de Sant Roc, i la de la Caixa Terrassa a la plaça Vella, i CajaMar a la plaça d’Anselm Clavé. Possiblement, el fenomen de la concentració en un espai no és exclusiu de la capital egarenca, però no es coneix un altre lloc on un vial sigui conegut popularment com el “Carrer dels Bancs”. Com hem vist, la raó està més que justificada. Avui, molta gent, en especial la de certa edat, continua amb la denominació, tot i que ha deixat de ser un espai ple d’oficines de caixes i bancs. En aquest 2021, només roman dempeus el Banco de Santander. La resta de locals els ocupen establiments de diversos sectors, des de botigues d’electrodomèstics fins a les d’alta tecnologia, passant per joieries, perfumeries, establiments de roba i de sabates i bars amb les seves terrasses. És un altre món. I com es diu al titular, hem passat, quan parlem de diners i de la seva gestió, del “Carrer dels Bancs” al mòbil, a internet, a les xarxes socials. Del tracte visual i directe al telemàtic.

Carrer Major/Cristóbal Castro
Carrer Major/ Cristóbal Castro

D’una oficina a cada cantonada al no-res, o gairebé

Terrassa havia arribat a ser la ciutat de les caixes i bancs. La ciutadania havia de caminar molt poc per anar a la sucursal i els temps d’espera abans de rebre atenció era molt curt. La situació ha fet un tomb i el descens d’oficines és espectacular.

El 1997, Terrassa comptava amb 137 sucursals, el 2004 ja eren 172 oficines, i el 2008 tot un rècord, 215. Les caixes controlaven el 80% de la xarxa i a la ciutat hi havia 10,4 oficines per cada 10.000 habitants, la ràtio més elevada registrada a la UE. La crisi va començar a fer estralls, i només quatre anys després la xifra baixava fins a les 179. La mort de les caixes tradicionals (com la de Terrassa, o la de Catalunya) i els processos de fusió (a partir de 2010) han fet que la xifra s’hagi retallat a tot just 60 a abril de 2021, una dada gens fàcil de trobar perquè moltes entitats encara mantenen a les seves webs oficines que ja han tancat. El procés de recerca ha donat, gràcies al treball de camp d’un exempleat de banca i opinador, i col·laborador de Món Terrassa, Josep Ballbè. Avui els peixos grossos són BBVA, amb 17 (16 + 1 d’empresa); La Caixa, amb 18 (16 de particular, 1 d’empresa-Business al Passeig Comte Ègara, i 1 de grans empreses a la Rambleta; Banc de Sabadell, amb 11, i Banco de Santander, amb 4.

Les tres grans entitats financeres locals

Si parlem de caixes i bancs autòctons a Terrassa hem de destacar-ne tres, Caixa Terrassa, Banc de Terrassa i Marcet y Cia.

El Banc de Terrassa

El Banc de Terrassa es va fundar el 1881 i es va traslladar a un edifici nou i espectacular, obra de l’arquitecte Salvador Soteras, l’any 1892. Avui encara sobreviu i és una mostra d’un passat gloriós. A grans trets, l’any 1924 es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa per un esfondrament econòmic de l’anterior, de resultes d’una especulació en divises que va resultar fallida. I aquest va acabar integrant-se definitivament el 1956 en el Banc Comercial Transantlàntic. Una dècada de desenvolupament econòmic i financer (1876-1886) va tenir el seu punt més àlgid el 1881, com ens explica l’historiador Josep Puy i Juanico a Història de Terrassa (La Terrassa de la restauració). La febre de l’or va provocar el fenomen del naixement de la banca local. El Ban de Terrassa n’és un exemple clar.

El 1920 anunciava que passava per dificultats econòmiques, originades en la gestió deficient de l’oficina de Barcelona, en un context turbulent marcat per les turbulències de la postguerra, ens relata l’historiador Xavier Marcet. L’aposta per anar més enllà va significar el principì del fi. Tot i que Francesc Cambó i Alfons Sala van intervenir per salvar-lo trobant el suport de la resta de bancs. Però la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona i la retirada de dipòsits d’altres bancs va tocar de retruc el Banc de Terrassa, que va dur a la seva liquidació. I al naixement del Banc Comercial de Terrassa, amb un capital de 8.942.000 pessetes, presidit per Joan Marcet i Palet, propietari de la Banca Marcet. El nou banc va assumir els deutes del Banc de Terrassa. Les 20 sucursals, però es van reduir a tres. Tot va anar prou bé fins al 1956, amb l’absorció per part del Banco Comercial Transatlántico. Tothom coincideix a assenyalar que la situació del Banc de Terrassa no era dolenta, però factors com la deserció per una part de la burgesia local dels projectes de ciutat van acabar per portar-lo a la desaparició. S’havia contemplat la continuïtat d’una junta egarenca del banc. No es va fer mai.

Si t'ha agradat aquest article, t'agradarà aquest:
https://comunitat.11onze.cat/news/historia-de-la-banca-a-catalunya/
L’edifici de l’antic Banc de Terrassa, al carrer de Sant Jaume/Lluïsa Tarrida

La gran Banca Marcet i Cia

“És ben curiós que la gent recordi la Caixa de Terrassa i el Banc de Terrassa, però sigui més desconeguda la Banca Marcet i Cia, una gran entitat terrassenca; ens diu Santi Rius a Records de Terrassa. Cal remuntar-nos al segle XIX i recuperar la figura d’un terrassenc il·lustre, Joan Marcet i Palet. Situem-nos a la ferreteria de Pau Paloma i Astals, que hi havia originàriament al carrer de l’Església 3, per veure com en aquell establiment (1860) s’hi feien les primeres operacions de cobraments de lletres de Terrassa (era el que llavors s’anomenava una corresponsalia bancària).

“Sigui com sigui aquesta feina no tenia res a veure amb la ferreteria i en Paloma va decidir traspassar-la a un amic, Bonaventura Marcet i Biosca, que es dedicava al comerç en una botiga situada al carrer de Sant Pere cantonada amb el de Gaudí. Aquest traspàs es va produir el 4 de febrer de 1865. Aquest nou negoci bancari va anar a més i finalment el 1872 va obrir una oficina al Raval, 16. Uns anys més endavant (1887) posa al davant el fill, en Joan Marcet i Palet (1867 – 1927).

Només un any després mor el seu pare i es canvia el nom del negoci pel de “Fill de Bonaventura Marcet”. El 1915 segueix creixent adquirint la casa del costat (Raval 18) i passa a dir-se “Marcet i Cia” i és llavors quan podem afirmar que ja era considerada una de les banques particulars més importants de Catalunya. El seu número de telèfon era llavors dels més coneguts a Terrassa, el 1717“, explica Santi Rius.

El 1919 va decidir finalment traspassar el seu negoci, oferint-lo primer al Banc de Terrassa que va refusar l’oferta i posteriorment al Banc Hispà Americà que el va adquirir i li va servir per fer-se fort a la capital egarenca. Joan Marcet i Palet va ser alcalde de Terrassa durant el període del 17 d’octubre del 1897 al 10 de maig de 1898 i políticament l’hem de considerar afí amb el Salisme.

La Caixa de Terrassa

La Caixa d’Estalvis de Terrassa es va fundar el 14 d’octubre de 1877. Fins a l’any 1877, Terrassa no es podia considerar una ciutat, ja que no en tenia el títol, sinó que era simplement una vila. El 9 d’abril d’aquell any i per Reial decret de 29 de març de 1877, l’antiga vila es convertia en ciutat i rebia el títol oficialment. Per celebrar tal honor i distinció, s’organitzà una festa ciutadana el dissabte 14 d’abril. Els terrassencs engalanaren les façanes de les cases i l’Ajuntament organitzà una desfilada amb les autoritats provincials. La comitiva inaugurà diversos edificis, entre ells la Caixa d’Estalvis de Terrassa, i també va oferir un dinar al Casino. La jornada acabà amb una representació de teatre a benefici dels pobres.

Antiga oficina de Caixa Terrassa, a la Rutlla/ Lluïsa Tarrida

La CET Va arribar a ser la cinquena caixa d’estalvis catalana i l’eix sobre el qual va girar bona part de l’economia terrassenca durant més de 139 anys. La Terrassa de finals del segle XIX i de principis del XX no s’entén sense ella. A partir dels anys 70 s’adapta a l’evolució del sistema financer, amb ‘un programa d’expansió, la modernització tecnològica i l’establiment d’una cultura corporativa. I aposta per sortir de les fronteres locals. No tot eren diners. Caixa Terrassa va crear el Centre Cultural, va posar en marxa premis literaris i de pintura, va obrir l’Escola Universitària de Negocis i va obrir una seu central a la Rambla espectacular, amb poc a envejar als de les grans entitats financeres catalanes. Sense oblidar els tallers de Fupar o la residència President Torres Falguera. L’obra social va ser un dels grans valors de Caixa Terrassa, demostrant el seu lligam amb la ciutat que la va veure néixer, créixer i morir. El projecte centenari, egarenc i arrelat va arribar a la seva fi en els primers anys del segle XXI. Semblava impossible, però va ser una realitat. La crisi financera i econòmica va comportar la desaparició de la pràctica totalitat de les caixes d’estalvis catalanes, entre elles Unnim (la unió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu). El juny de l’any 2009, amb l’aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària es van fer contundents els rumors de possibles fusions. El 17 de maig del 2010 es va fer realitat la constitució de la nova caixa.

Al moment de la seva fusió amb la sabadellenca i l’osonenca gestionava uns dipòsits administrats de clients de més de 9.000 milions d’euros i disposava de més de 260 oficines arreu de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Aragó. Unnim va ser només un parèntesi temporal abans que la marca Caixa Terrassa es convertís en història. Unnim Caixa, convertida el 2011 en Unnim Banc, fou absorbida pel BBVA el 2012 i fou extingida nominalment el 26 de maig de 2013.

 11Onze es posiciona com una banca real i ètica

La pandèmia ha portat noves propostes en l’àmbit econòmic com és la creació de la banca digital 11Onze, amb bona part del seu ADN Made in Terrassa. Un banc amb 148 accionistes fundadors que vol representar la població catalana. Segons assenyala en una entrevista al diari ‘El Món’ un dels seus membres fundadors, el terrassenc Jordi Roset, aquesta banca no funcionarà “per a l’establishment” i té com a objectiu refer el sistema financer actual. En la seva pàgina web, el banc que té com a directora general l’egaremca Natàlia Cugueró, recorda que la missió de la banca és facilitar la circulació dels diners pel finançament cap a aquells que creen riquesa real dins de la societat: les empreses, els autònoms i les persones amb projectes. Però que, ara, “els bancs han deixat d’invertir en la gent i ho han fet a favor de la inversió especulativa, abandonant la seva missió original”. És per això, que 11Onze es posiciona com una banca real i ètica, que vol “promoure la cultura catalana i protegir els interessos i benestar dels habitants dels països catalans”.

Així, 11Onze és un ‘neobanc’ que vol potenciar la comunitat i tornar-li les eines perquè aquesta es converteixi en un actor actiu en la presa de decisions econòmiques. La tecnologia i l’experiència digital de l’usuari són una de les apostes clares d’aquest banc, que principalment ofereix una experiència ràpida, intuïtiva i digital per agilitzar la presa de decisions financeres.

I si t’ha agradat aquest article, et proposem clicar aquí

Nou comentari