Segons les informacions aparegudes, el govern municipal afirma que no s’apujaran tot un seguit d’impostos, entre d’altres la taxa de residus.


Aquesta informació és un contrasentit, que algú hauria d’aclarir. És evident que no pujar impostos és una mesura fàcil, i que segur la ciutadania i la que ho està passant pitjor, encantats. I en general, sinó es pagues cap impost o taxa, la felicitat de molts seria evident. Per això, som un estat i país on el nivell de frau fiscal és més alt, i per tant, tenim un sistema mal aplicat, injust i que en res ajuda a entendre la necessitat de l’existència d’impostos, ja que el primer defraudador és l’estat que permet a determinats sectors privilegiats, viure de la farsa, la manca d’ètica i pocs escrúpols, un
exemple d’aquesta situació poc comprensible, és la mateixa monarquia, l’església, la judicatura, l’exèrcit, alguns partits polítics i algunes activitats econòmiques. No hi ha cap interès dels governs d’acabar amb aquesta situació.

Tornem a l’àmbit local que és el que motiva el meu article. En primer lloc, on és la participació de la ciutadania en aquesta decisió, que ni s’ha explicat, ni ha participat en la mateixa. La decisió ja està presa, el mes d’octubre es presentaran els pressupostos i les Ordenances fiscals ja decidit tot, i com sempre, una mera informació, rebre algun comentari per saber si els barris rebran alguna cosa, i aprovació sense més. Per tant, això no ha canviat des de fa anys, per tant, allò dels pressupostos participatius, una mera entelèquia i un miratge.


Segons les últimes enquestes fetes a alguns ciutadans i ciutadanes, una de les preocupacions importants és la manca de neteja, la ciutat bruta, diuen. Però aquesta no és la part més preocupant, ja que el problema agreujat, és la gestió dels residus. Aquest és un problema mediambiental de primer ordre, combinat amb la neteja i l’incivisme, formen una combinació perfecte i que cal afrontar amb decisió i convenciment, i sobretot, voluntat de veritat d’afrontar-lo.

Què la taxa de residus no s’augmentarà, pot ser una bona notícia, o senzillament, un absurd i manca de responsabilitat del govern municipal, aplicant una mera política oportunista i d’amagar la realitat per no afrontar el problema.

La Taxa de residus mai a cobert la totalitat del cost del servei, està a l’entorn del 76% aproximadament, la resta es paga via IBI. L’objectiu d’una Taxa es cobrir el 100% del cost d’un servei, en el cas d’aquesta Taxa, sempre hi ha hagut el que s’anomena un cost polític, que és una farsa i un enganya pobres, com si la ciutadania fos idiota.

La situació de la gestió dels residus a la nostra ciutat porta uns anys totalment
descontrolada , amb una gestió nefasta i sense cap voluntat, ni capacitat d’afrontar-ho
fins ara. Els objectius tant de prevenció, però sobretot de reciclatge amb l’actual model
de gestió, ni l’any 2023, ni el 2030, ni el 2060 haurem assolit l’objectiu del 60%. A més,
cal tenir en compte que els costos integrals de la gestió dels residus cada cop seran
més elevats, i sobretot, si seguim lluny de l’objectiu indicat, per tant, haurem de seguir
pagant per la ineficàcia d’aquesta gestió i l’incompliment dels objectius. I el més greu,
és que la gran majoria de la ciutadania no té consciència d’aquest problema, i no
recicla per la malfiança amb l’administració, en pensar que ja ho farà algú, o
senzillament, excusant-se en tòpics absurds, per comoditat o per indiferència.
Per tant, manca credibilitat, esforç, consciència del problema i manca de
responsabilitat. A més de tenir un mal concepte del que vol dir exercir la ciutadania en
drets i obligacions.


Si anem amagant el cap i mirant a una altra banda, si els responsables municipals no
son capaços d’afrontar els problemes, difícilment avançarem en les solucions. Anar
congelant la Taxa de residus, i no ajustar els costos reals i sobretot, tenir una
estratègia que vagi en la direcció de complir amb els objectius de prevenció i de
reciclatge, ens portarà a agreujar els problemes i les solucions. Continuar amb una
política absurda i sense cap sentit, amb poca transparència, només augmentant
pressupost sense cap sentit, i anar congelant la Taxa sense cap més sentit que la pura
demagògia i sense dir la veritat del problema, és un contrasentit que el pagarem molt
car, tant mediambientalment, com econòmicament.
Aquesta política de congelar una Taxa com la de residus, només ens dóna pa per avui,


i gana pel futur més proper. I sobretot, la dificultat llavors per a explicar-ho a la
ciutadania amb un cost polític molt més elevat. La ciutadania ha de ser tractada com
adulta, explicant els problemes i les solucions, i tot això, amb una bona informació i
molta pedagogia per a fer entendre la gravetat del problema, sense pors. I sobretot,
amb la màxima participació i amb la ciutadania, entenen que aquesta haurà d’assumir
un compromís real i una responsabilitat compartida, per a afrontar els problemes i les
solucions, ja que moltes de les actuacions les hauran de fer ells i elles.
I no entenem com és que no s’han utilitzat les eines participatives ja existents, per a


promoure un debat i reflexió, sobre tot el tema referit a la Taxa de Residus, evitant, les
preses absurdes, i tirar endavant de forma unilateral, l’aprovació del Pressupost i en
concret impostos i taxes com la de residus, que necessita debat i reflexió. Després que
no demani el govern la col·laboració de la ciutadania, quan no la té en compte per a
res, senzillament, per a beneir l’absurd. Després de tants anys de mala gestió de la
participació, continuem amb els mateixos vicis i costums, teníem l’esperança que
l’arribada del nou govern, comportés altres maneres de fer, però veiem que no
avancem.


El nou creat Comitè per a la millorà de la neteja i la gestió de residus de Terrassa, se li
presenta molta feina davant d’uns problemes enquistats, amb poques solucions i amb
una voluntat política poc transparent, que ja veurem com aconsegueix avançar en els
seus objectius com a eina participativa. De moment ja té un primer problema, uns
pressupostos i Ordenances fiscals plenament decidides, i sense aclarir com
s’afrontaran els problemes de neteja i sobretot de gestió de residus, si encara no s’ha
aclarit ni l’Auditoria de Gestió d’Eco-Equip, ni l’aplicació del Pla local de Prevenció i
Gestió de Residus, ni com es pensen complir els objectius del 60% de reciclatge, ni
com es cobriran els costos del servei per assolir aquests objectius…, si anem
congelant la Taxa de Residus per pura demagògia estratègica.


Salvador Pérez Riera

Nou comentari