Fruit del compromís de la Cecot pel foment de la llengua catalana en el teixit empresarial, i de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’entitat ha elaborat una guia de recomanacions i bones pràctiques per al foment de l’ús del català a l’empresa. Aquesta guia és una primera acció que dona resposta a les conclusions obtingudes mitjançant un sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme l’any 2020.

D’entre totes les dades del sondeig, hi destacaven que en el 46% de les empreses consultades l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions. L’ús del català en documentació financera i etiquetatge és significativament més baix que no pas en les comunicacions interpersonals. Prenent aquestes conclusions com a punt de partida, l’assessor en responsabilitat social de la Cecot, Pere Ejarque, considera que “des del compromís que tenim a la Cecot vers el foment del català a les empreses, era important impulsar l’ús de la llengua en aquest àmbit més de tipus documental, d’etiquetatge o d’atenció, tot traslladant l’escenari que viu la llengua en les comunicacions interpersonals també a l’àmbit de la gestió interna- impulsar un trànsit tan natural com sigui possible”, explica Ejarque i afegeix que “en segon terme, també perseguim normalitzar l’ús de la llengua en les comunicacions no orals entre empreses. Però no podem obviar que l’ús de les llengües a l’empresa depèn en qualsevol cas de la direcció de cada empresa i de com la integren el seu pla estratègic. Els resultats de l’informe Vallcat ens van traslladar que encara tenim molt camp per recórrer en l’àmbit empresarial. La guia vol donar eines a les empreses i convidar a la reflexió”.

Un factor important a tenir en compte a l’hora de fomentar l’ús del català a l’entorn de l’empresa és l’alt volum de programes informàtics, sistemes d’informació, aplicacions de gestió i plataformes digitals desenvolupades únicament en castellà o en anglès. “En aquest sentit, l’oferta en català de programari de comptabilitat, administració, facturació, CRM, entre d’altres, és  minoritària, residual i voluntarista”, argumenta l’assessor en RS de la Cecot, “cal tenir-ho present a l’hora de plantejar campanyes per promoure el català a l’entorn de l’empresa”.

Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa

La Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa elaborada per la Cecot llista un seguit de recomanacions estructurades els cinc àmbits que abasten la major part de les interaccions lingüístiques al si d’una empresa: els clients, els proveïdors, la comunicació interna, la gestió interna i la comunicació externa. Es manté així l’estructura de l’eina d’autodiagnosi que van utilitzar les empreses participants al projecte Vallcat. “Nosaltres creiem en el català com a llengua d’empresa i des de fa prop de trenta anys treballem el seu foment amb intensitat”, explica Ejarque, “des de l’elaboració de lèxics relacionats amb eines i tasques d’una gran part d’oficis, de la mà del Consorci per la Normalització Lingüística o impulsant  la formació en llengua catalana entre el personal de les empreses associades. Recordem que hi ha prop de 10M de persones que parlen català, per tant, té molt sentit que la llengua catalana sigui present en tots els àmbits de l’empresa: quan l’empresa atén els clients, pacta amb els proveïdors, desplega la gestió i la comunicació interna, i es projecta per mitjà de la comunicació externa. Donar-hi suport i fomentar-lo són els objectius d’aquesta guia”. 

Per exemplificar algunes de les recomanacions que contempla la guia, en relació a la clientela o els proveïdors, es proposa a les empreses interpel·lar-los sempre primer en català i només canviant de llengua si així els ho demana el client o el proveïdor. També recomana mostrar la llengua catalana a clients de fora de Catalunya i distribuir la informació de manera bilingüe també per als clients de fora de Catalunya. En relació a la comunicació interna el foment del català pot venir de la mà de la política de qualitat de l’empresa, impulsant que la plantilla es formi en llengua catalana o també en els plans d’acollida. En l’àmbit de la gestió interna, tenint en compte que el programari sovint s’utilitza en versió castellana o anglesa, les recomanacions es focalitzen en impulsar l’ús de la llengua en els processos de selecció, en els plans d’igualtat, d’acollida, d’emergència, entre altres. I, finalment, en relació a la comunicació externa es recomana incrementar l’ús del català a les xarxes socials; adoptar un major compromís adquirint el .cat, aplicant el català a la retolació interna, productes de marxandatge, memòria d’activitats, etc.; aprofundir en la retolació i etiquetatge de productes en llengua catalana. 

A través de la guia, la Cecot apel·la a un major compromís de les empreses amb la llengua catalana, interpel·lant-les a fer una passa més enllà del que estableix el marc regulador, per responsabilitat social amb l’entorn on desenvolupen la seva activitat. La guia té un format digital i compta amb recursos en format audiovisual per facilitar la seva difusió als diferents departaments de les empreses.

La Cecot, mitjançant la Fundació Cecot Persona i Treball forma part del Cens d’entitats per al foment de la llengua catalana i ha participat en diversos projectes al voltant del foment de català a l’empresa.

Accediu a la Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa aquí.

Descarregueu l’informe VALLCAT complert aquí.

Nou comentari