El nou president de la Cecot, Xavier Panés, creu en el potencial i el futur de Terrassa.
Terrassa i la seva comarca han fet una bona aposta per afrontar el futur? Què ens falta? Quin és el camí a seguir? És optimista?
Terrassa té molt potencial en eixos com la indústria, l’esport, el sanitari, la investigació, o el sector audiovisual. S’han de destacar. Parlem d’una zona del país amb molt potencial, amb una gran història industrial al darrere. El futur passa per la reindustrialització, que aporta valor afegit. Recordem que el Parc Audiovisual de Catalunya el tenim a Terrassa, que acull l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya, que tenim l’ESCAC, però que a més representa una activitat econòmica que està creixent i que continuarà creixent els propers anys.
Sembla que és força optimista. Es així?
Soc optimista, sí. Però també realista i si no es resolen aspectes com podria ser el de finalitzar el tram de la B40 entre Terrassa i Abrera com a oportunitat per atraure la població del Baix Llobregat que amb l’apertura d’aquesta via estarà a uns minuts de la ciutat, doncs ens estem posant frens. Si s’obre el tram Abrera-Terrassa a finals del 2023 cantarem victòria. A Terrassa ens afecta directament. És fonamental per a la mobilitat de la gent. La pregunta quan es posi en marxa és què passa al Pla del Bon Aire, que serà un cul de sac. El tram fins a Sabadell, també. Són sis quilómetres, però falten tràmits admnistratius, i trigarà anys. I que enllaci amb la ronda a Castellar. I sí, respetuosa amb el medi.
I si parlem del comerç, què caldria fer per avançar?
En clau comerç, caldria activar el pla estratègic, que malauradament ara mateix es troba aturat. Ha d’entomar-se com un projecte de ciutat, que ultrapassi la voluntat dels diferents partits. I d’una manera holística, creixem que ha de definir: l’equilibri en el mix comercial; els usos dels eixos; circuïts de compra; la mobilitat i l’aparcament; així com la distribució i logística. Des de Cecot Comerç es considera que la mobilitat urbana ha de facilitar el subministrament de mercaderies a les botigues físiques en igualtat de condicions que el subministrament de les compres que s’efectuen via on-line.
Un centre per passejar, per anar en cotxe, per comprar?
S’han d’establir mesures que convidin a passejar pel centre de la ciutat, facilitant l’aparcament, sense que suposi un sobre cost per al visitant, evitant que s’escullin opcions (altres ciutats o zones comercials) que faciliten el “park and shop”. Cal establir mesures per fomentar l’ús dels FGC com a metro de Terrassa, per tal d’incrementar el trànsit de visites dels barris al centre i a la inversa, generant nous fluxos de persones dins de la ciutat. Amb visió global, tenim una posició privilegiada en el mapa català i una ubicació logística molt bona. Si s’executen amb celeritat les infraestructures de mobilitat i les accions de modernització i adequació dels polígons industrials (accessos per camions, connexions 5G, autogeneració elèctrica, tractaments de residus, etc.) per exemple, podríem incrementar l’activitat econòmica al territori.
Quin tipus d’empresa és la que ens cal? Hi ha prou espai, prou polígons? Prou ajuts de l’Ajuntament? Prou empenta?
Ens cal més teixit productiu i industrial, amb una grandària major a la mitjana actual. A Terrassa, però també a Catalunya, necessitem més empreses grans, capaces de fer de tractores d’altres activitats que acaben generant nous serveis i indústria auxiliar al voltant perquè la indústria no és un sector tan volàtil com ho pot ser el turisme. I sense anar en detriment de sectors dins dels serveis, realment crec que cal anivellar el nostre model productiu i recuperar activitat industrial.
I com es fa possible?
Per fer-ho possible és important un pacte de reindustrialització compromès tant amb la instal·lació de noves indústries com també ajudar a consolidar i fer créixer les existents. Més enllà de la manca de sol industrial generalitzada a tot el territori (tret de Terrassa), les administracions tenen un pes crucial en processos com ara els expedients de llicències. La realitat és que existeix un alentiment en les revisions i concessions de llicències generalitzat a la major part de municipis i aquest factor sí està minvant la capacitat de generació i dinamització d’activitat econòmica als territoris. En general demandem a les administracions més suport i ajuda a la resiliència empresarial. Les empreses ja fan els deures cada dia però no és el mateix fer-los amb una mà lligada a l’esquena. I en relació a polígons industrials, estem treballant des de l’Agrupació d’Associacions de Polígons amb l’Ajuntament per millorar i enfortir l’activitat. És un camí que estem fent però que, confesso que des del sector ens agradaria imprimir més velocitat i implementar millores com les que he cometat abans, amb celeritat.
Quants polígons tenim ara mateix a Terrassa?
Terrassa compta amb 16 PAE (Polígons d’Activitat Econòmica) i 4 més en vies de desenvolupament, és el municipi amb més PAEs de la comarca i el que més superfície hi destina, concretament 665 hectàrees. Ara bé, el 37% està constituïda per sòl a desenvolupar, la qual cosa representa una oportunitat per definir els usos i les activitats econòmiques que permetin incrementar l’atractivitat municipal. Durant el darrer trimestre de 2022, l’Ajuntament va impulsar el Pla Director de Polígons de Terrassa que ha d’esdevenir un document estratègic de ciutat que contempli els PAE com a part indissoluble de la ciutat i on es concentra la major part de generació de riquesa, llocs de treball i innovació. El Pla Director ha de donar resposta a les mancances que han estat identificades, especialment en el context actual.
Què cal fer davant la realitat de la disminució del nombre d’indústries del sector?
A la comarca s’està produint una reducció del nombre d’indústries i dels treballadors vinculats a aquest sector i Terrassa segueix la inèrcia de la comarca; per trencar-la, cal adequar els polígons i fer una aposta clara per la seva modernització. Hem de tenir present que els 16 PAEs en funcionament a Terrassa han estat urbanitzats entre el 1952 i el 1990, de manera que presenten fortes deficiències quant a situació de la pavimentació, serveis i altres qüestions imprescindibles per al bon funcionament de l’activitat econòmica. Per tot això, cal dotar el pla director amb una partida suficient que permeti l’adequació dels polígons. També és necessari establir mesures que permetin l’arranjament o bé la demolició de les naus obsoletes i l’apertura de les naus amb més celeritat i uns tempos adequats als requeriments de l’activitat econòmica.
