La patronal Cecot s’ha mostrat sorpresa perquè en els pactes d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya (JxC) per a la investidura de Pedro Sánchez no es contempla cap proposta acordada en l’àmbit de relacions laboral i de la Seguretat Social. En un comunicat, la patronal expressa preocupació per la inexistència d’aquestes mesures en els partits catalans “malgrat l’impacte socioeconòmic que pot tenir els pròxims anys”, mentre que si que hi ha hagut acords en aquest àmbit en altres partits com Coalició Canària o el PNV.
“Això ens preocupa i ens sorprèn”, expressa Josep Ma Bosch, assessor laboral de la Cecot, “perquè des de les organitzacions empresarials hem compartit amb les diferents formacions polítiques, en els darrers anys, propostes de millora que ajudin el nostre teixit productiu a guanyar en flexibilitat i poder créixer i consolidar llocs de treball”. Una de les reivindicacions que més han emfatitzat és en l’abolició de l’Estatut del Treballador i crear un Codi del Treball per regular les relacions laborals.
Pactes en àmbit laboral entre el PSOE i altres partits
En els pactes del PSOE amb les altres formacions polítiques, la patronal destaca que “només el pacte amb el PNB contempla un acord rellevant en matèria laboral: la modificació de l’article 84 de l’Estatut dels Treballadors per tal que els convenis col·lectius d’àmbit autonòmic prevalguin sobre els d’àmbit estatal amb determinades condicions”. També destaca l’acord entre el PSOE i Coalició Canària que contempla “el manteniment de polítiques d’ocupació específiques, tant en matèria de contractació, com de bonificacions en les quotes de Seguretat Social, així com en Formació Professional”.
Cecot apunta que el pacte PSOE-Sumar “no té en compte la realitat del teixit productiu”
La patronal també posa de relleu que el pacte PSOE-Sumar és el qui més propostes en matèria laboral conté, concretament 22 punts que la Cecot insisteix que necessitaran el debat i el consens de les organitzacions empresarials i sindicals. Des de la patronal es considera que l’objecte de l’acord “no té en compte la realitat del teixit productiu espanyol, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, que necessiten adaptar-se als canvis del mercat i de la demanda”.
