La Cecot ha publicat aquesta setmana un informe sobre els reptes, les mancances i les condicions per a la modernització i l’ordenació de les inversions dels polígons industrials. En aquest, la patronal amb seu a Terrassa alerta del seu deteriorament i del risc real de pèrdua d’oportunitats i de deslocalització que genera.
“Un polígon ben mantingut, segur, ben connectat i adaptat a les necessitats actuals —tant en infraestructures com en tramitació administrativa, serveis, energia o talent— és una condició indispensable per retenir inversions, facilitar ampliacions i atraure nous projectes”, assegura el president de la Cecot, Xavier Panés. Per la seva banda, el secretari general de la Cecot, Oriol Alba, opina que “els polígons industrials són un actiu clau per a la competitivitat del territori, però requereixen una inversió sostinguda, modernització, uns serveis en neteja i manteniment equiparables a la resta del municipi”. “Invertir en polígons és fer-ho en competitivitat”, conclou.
En aquest sentit, Cecot destaca que els polígons industrials “concentren una gran part de l’activitat productiva, l’ocupació i la base fiscal dels municipis”, però asseguren que, malgrat aquest pes estratègic, aquests presenten “un conjunt de dèficits acumulats en infraestructures, serveis, planificació i governança que impacten de forma directa en la competitivitat de les empreses instal·lades”. “No es tracta d’una qüestió d’imatge urbana, sinó d’un factor estructural de competitivitat”, manifesten.
Davant d’aquesta situació, des de la patronal han decidit posar a disposició de les administracions i dels agents socials i empresarials l’informe que han elaborat per tal d’aconseguir uns polígons “més moderns, més segurs, més eficients i més ben preparats per sostenir el progrés econòmic i l’ocupació en els pròxims anys”. A més, opinen que la millora dels polígons industrials “no és només una actuació puntual sobre l’entorn productiu”, sinó que ha de ser “una peça clau d’una estratègia més àmplia per reforçar el pes de la indústria en el model econòmic català”.
