Cau l’ús del català en comerços i restaurants de Terrassa. Males notícies per a la llengua a la nostra ciutat. El darrer estudi fet per Ofercat, fet l’any 2023 i en el qual es mesura l’oferta de llengua catalana en el sector de la restauració i comercial, mostra que si bé el català és la més usada en la retolació, està en clar retrocés.
Per exemple, la retolació identificativa té un índex de 64 punts sobre 100, mentre que la retolació informativa baixa als 60 punts. Si comparem aquestes dades amb les obtingudes en l’estudi fet el 2018, veiem que s’ha produït una caiguda en 9 punts en l’índex d’oferta de català en la retolació identificativa, i una disminució de 9 punts en la retolació informativa.
No és l’únic ítem que es valora. Pel que fa a la llengua de salutació, és a dir, aquella que el comerciant utilitza per adreçar-se al client abans que aquest digui res, el català només obté 38 punts sobre 100, set punts menys que l’any 2018. D’altra banda, la disponibilitat lingüística en català, és a dir, l’adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, també baixa i se situa en 68 punts, mentre que l’any 2018 l’indicador era de 74 punts.
L’evolució en els usos lingüístics al comerç reflecteix en bona mesura l’evolució demogràfica al conjunt del país, caracteritzada per una presència creixent de persones nascudes a l’estranger que, en el cas concret dels titulars de comerços establerts a Terrassa arriba al 23,2 %. Aquesta dada segueix l’evolució demogràfica del país, en què el 66 % de la població de Terrassa ha nascut a Catalunya, el 15 % a la resta de l’Estat, i el 19 % ha nascut a l’estranger, segons dades de 2023 del Cens de població anual de l’INE.
Accions formatives en comerciants per aprendre la llengua
Davant d’aquests indicadors, des de l’Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí, i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat, s’ha iniciat un Pla d’acció per promoure l’ús del català al teixit socioeconòmic local.
Una de les principals actuacions serà incentivar la formació dels mateixos establiments. També hi haurà accions informatives i de sensibilització. El pla impulsarà accions específiques en àmbits com l’hostaleria i la restauració i farà èmfasi en els establiments que presentin els dèficits lingüístics més significatius.
“Garantir la disponibilitat lingüística en català en el comerç, i també en l’àmbit de la restauració, no és només un dret reconegut al nostre marc legal, sinó una aposta per la qualitat del servei i un acte de responsabilitat social corporativa”, ha subratllat la presidenta del CNL de Terrassa i Rubí i regidora de Polítiques Lingüístiques de l’Ajuntament de Terrassa, Montserrat Caupena.
Per això, s’ha iniciat un projecte que s’adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris pel que fa a l’ús del català. Consisteix en la impartició d’un total de 15 sessions de formació bàsica de llengua catalana al mateix comerç a càrrec d’un tècnic del Servei Local de Català de Terrassa. Aquesta acció permetrà que el personal que es formi pugui començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es proporcionarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s’informarà dels drets i els deures lingüístics.
