“Catalunya mai ha estat xenòfoba”. Aquest és el missatge que ha volgut destacar el conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, en la seva visita a Terrassa per participar en la taula rodona ‘Immigració i Mercat de Treball. Repte i Solució’ de la Cambra de Comerç, Serveis i Indústria. El conseller ha parlat sobre com afrontar i gestionar els moviments migratoris des de l’administració i l’empresa, destacant als mitjans de comunicació que “qualsevol discurs de xenofòbia i odi a l’estranger van en contra de l’ADN català”.
La gestió les migracions és un dels grans reptes als quals s’afronta Catalunya, ha destacat el conseller. Sobretot en un context de creixement vegetatiu negatiu (és a dir, hi ha més defuncions que naixements) i una economia que ens els pròxims anys continuarà necessitant treballadors per la jubilació de la generació del ‘baby boom’.
En aquest sentit, Campuzano ha destacat la necessitat de més recursos i instruments per a la incorporació dels nous vinguts a la societat: més polítiques d’acollida i integració, els orígens de les migracions, posar l’accent en el català com a element de cohesió social, i insistir en el binomi de formació i feina.
Una “nova catalanitat”
Tot això, centrat en “l’assumpció d’una societat més diversa”. El conseller ha parlat d’una “nova catalanitat”, amb persones provinents de l’estranger, però també amb moltes persones amb pares d’origen migrant, i cognoms i tradicions que no son les habituals del país, però ja nascudes a Catalunya. “La catalanitat del segle XXI serà diferent a la catalanitat de finals del XX, de la mateixa manera que la catalanitat de finals del segle XX va ser diferent a la de principis del segle”.
Així doncs, cal fomentar “tant l’esforç d’integració de les persones que arriben al nostre país, com adaptar la societat catalana a aquesta nova realitat”.
Una de les característiques migratòries de Catalunya és la diversitat d’origen. A diferència de França o Alemanya, on la major part de la immigració prové d’Algèria i Turquia, respectivament, a Catalunya no només prové d’un sol país. Hi ha una “important” immigració del nord d’Àfrica, però també d’Amèrica Llatina i d’Àsia, sobretot de la Xina, Pakistan i Índia. “Si som capaços d’articular-ho al voltant de la llengua catalana i la cohesió social, es pot gestionar millor que països que tenen una immigració d’un sol origen”
“La por a la immigració només porta a una societat fracturada i dividida”
Malgrat que la situació migratòria actual sembla més complexa que els moviments migratoris interns espanyols de la dècada dels anys 50 i 60, Campuzano ha mencionat que “llavors era una dictadura” però “el sentit comú de la gent, els que van arribar i els que hi eren, va funcionar”. El 80% de catalans tenen pares o avis provinents de fora de Catalunya, i això no ha estat una problemàtica, sinó una oportunitat de creixement.
En aquest sentit, ha exposat que “la por a la immigració només porta a una societat fracturada i dividida”: “La prosperitat d’aquest país sempre ha depès, en part, de la gent que ha vingut de fora”, ha recalcat, un exemple que es vol garantir en l’actualitat.
