Durant el 2025, la Cambra de Comerç de Terrassa, juntament amb el Centre d’Innovació Digital de Canàries (CIDIHUB), han coordinat la xarxa dels anomenats European Digital Innovation Hubs (EDIHs) estatals. És a dir, els centres d’innovació digital que són reconeguts a nivell europeu i ajuden les empreses a adaptar-se a les noves tecnologies. Com a culminació, durant dos dies la mateixa Cambra organitza la sisena trobada estatal en la qual participen les 23 plataformes estatals i que ha obert aquest dilluns a Terrassa per tancar-se aquest dimarts al Customer Welcome Center de la multinacional informàtica HP a Sant Cugat el Vallès, passant el relleu de la coordinació a una altra plataforma i havent deixat un finançament per a projectes de sis milions d’euros entre 2026-2028, però amb l’objectiu de trobar-ne més.
La plataforma terrassenca porta el nom de Digital Impulse Hub i està integrada des del 2022, a més de la Cambra, per l’Ajuntament de Terrassa i les universitats de la UPC i la UOC. A les quals se’ls ha unit ara la Universitat de Girona i La Salle Universitat Ramon Llull. Fins aquests moments, a escala estatal s’han finançat prop de 900 projectes amb una inversió de més de 25 milions d’euros. En el cas del hub terrassenc, això ha representat més de 900.000 euros per a 28 projectes, entre 2023 i 2025.
En l’últim any, per seguir generant més recursos els responsables de la Cambra s’han reunit amb els ministeris espanyols d’Indústria, Ciència, Innovació i Universitats, Transformació Digital i Hisenda, amb el resultat d’aquests sis milions fins al 2028. Però tant el president de la Cambra, Ramon Talamàs, com el director gerent, Josep Prats, han manifestat aquest dilluns en la inauguració de la trobada que es necessiten més diners. Sobretot sabent que els fons públics dels programes europeus Digital Europe i Next Generation, a través del programa estatal d’Ajuda als Digital Innovation Hubs (PADIH), s’han acabat.
“Ens proposem un programa que estigui més ben dotat dels sis milions d’euros actuals”, ha afirmat Prats referint-se al fet que ara aquestes plataformes com la terrassenca han aconseguit el segell del batejat com a Strategic Technologies for Europe Platform (STEP) Seal, a més d’haver renovat el Segell Excel·lència amb reforçament de la Intel·ligència Artificial (IA). Però, més enllà de tots aquests reconeixements i sigles, Prat ha incidit que es necessita “un finançament estable” i clarificar “les zones grises” que hi ha encara entre hubs, clústers o, senzillament, oficines tecnològiques.
Un auditori amb representants del ministeri de Ciència i Innovació
En la necessitat de trobar més recursos, Talamàs ha aprofitat per tornar a reclamar que els serveis que ofereix entitats com la Cambra no poden ser només gratuïts, davant la manca de finançament públic. I ha posat com a exemple el Digital Impulse Hub “com a un avantatge per canviar aquesta situació”, oferint també serveis privats. “Hem llaurat un camí, que ara no podem deixar”, ha recalcat tot lloant la capacitat de regeneració de la indústria terrassenca davant d’un auditori vingut de tot l’Estat.
Una cosa que també ha aprofitat la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Meritxell Lluís. “A Terrassa hem sabut reinventar-nos amb centres de referència i un ecosistema empresarial dinàmic”, ha remarcat Lluís abans de destacar, actualment, “la digitalització com a una fórmula d’avenç”.
Després, ha arribat el moment d’escoltar la cap de promoció Institucional i cooperació territorial del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI) del ministeri, María Pilar González, vinguda des de Madrid, precisament, per a explicar la seva feina com a facilitadors d’aquests finançaments. “Volem utilitzar iniciatives com aquesta perquè és molt important conèixer la capil·laritat del territori”, ha lloat González d’aquesta trobada a Terrassa a l’hora de determinar on destinen els diners públics. La responsable institucional ha reconegut la indefinició jurídica que encara pateixen aquestes plataformes, però les ha animat a servir-se dels anomenats Ecosistemes d’Innovació i Transferència, a partir dels quals el seu centre concedeix ajudes. I, tot i que oficialment aquest any de moment no estan previstes noves convocatòries, també ha recordat que l’any passat se’n van fer dues inicialment no anunciades.
Projectes d’IA i realitat virtual i els premis Eulep Skills
Més tard, ha estat el torn de les seves presentacions, algunes amb vídeos enregistrats, del Valencia Innovation Capital, un projecte en aquesta ciutat de proves d’IA per a la sostenibilitat en canvi climàtic i gestió urbana; de la Universitat de Lleida sobre el seu projecte AgrifoodTEF, que impulsa la IA i la robòtica en el sector agroalimentari i rural; i del DATAlife per a aplicar la IA i el big data a las petites i mitjanes empreses en els sectors primari, biotecnològic i de salut gallecs.
Finalment, representants de la Cambra, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’ajuntament de Terrassa, de la mà dels regidors Montserrat Caupena i Joan Salvador, han entregat els premis EULEP Skills Competition als millors projectes empresarials en realitat virtual (RV), IA i transformació digital, dins la Plataforma Europea d’Experiència d’Aprenentatge a Catalunya celebrada el darrer trimestre del 2025 i que tindrà la seva final continental a Brusel·les.
El primer premi ha estat per a Mònica Montero Alba per al seu projecte de RV a la residència La Llar de l’àvia Maria al barri de Les Fonts de Terrassa, com a recurs terapèutic i psicosocial per a persones grans. El segon ha recaigut en David Enrich Pereira per a la implementació d’IA en la Gestió del Taller i Recanvis de la cadena agroalimentària catalana BonÀrea. I el tercer se l’ha emportat Montserrat Favà Regalés, de l’Institut Terrassa en col·laboració amb Texfor Confederació Indústria Tèxtil, per al XR Tèxtil Experience, que apropa el potencial d’aquest sector als joves amb experiències immersives.
