s
La Taula Territorial de l’Economia Social i Solidària del Vallès Occidental | MES COOPERATIVA

Tenint en compte que des dels municipis s’està fomentant la contractació pública socialment responsable, on es prioritzen criteris socials ètics i ambientals, es veu necessari facilitar eines per què les entitats del sector de l’economia social i solidària siguin capaces de demostrar i fer visibles els seus valors.

Es tracta de criteris com el treball digne, la igualtat salarial, la transparència i democràcia interna, la inserció sociolaboral, la sostenibilitat ambiental, els circuits de proximitat, i l’equitat de gènere que són propis de l’economia social i solidària.

Per incidir en aquesta idea, el passat 29 de març l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOCC) va organitzar una taula rodona en què es mostraren diferents eines de balanç social que el teixit de l’Economia Social i Solidària té al seu abast. La trobada va tenir lloc al Centre Cívic Alcalde Morera de Terrassa, en la que era la cinquena taula territorial organitzada per l’ ACVOCC, amb presència d’una quarantena de persones vinculades al sector.

Etiquetatge ètic en els béns de consum

Vinculada al retorn social que han de fer les empreses, la iniciativa legislativa popular que ha impulsat l’alumnat de l’escola Vedruna versa sobre l’etiquetatge ètic dels béns de consum que adquirim. En concret, de què aquests disposin d’informació contrastada de quin és el seu origen. «Primerament els alumnes es van sensibilitzar sobre les compres que fan, van buscar informació a internet sobre qüestions laborals i mediambientals, també van enviar cartes a comerços; tot per arribar a la conclusió de què hi ha manca d’informació i de transparència», va explicar Marc Ballestar, professor del Vedruna Vall de Terrassa.

Seguidament, van trobar una empresa sabadellenca que facilitava una aplicació mòbil per tal que les empreses emplenin un qüestionari. D’aquí es genera un sistema de punts i colors que reflecteixen el bé comú i contribueix a la traçabilitat de béns i serveis. El següent pas, donada la intenció de què aquesta eina serveixi per fomentar un consum responsable i sigui aplicada per llei, va ser redactar una ILP que va aprovar el Parlament, i que es va posar en marxa el passat mes d’octubre. «Portem recollides 34.000 signatures, ens falten 16.000 fins al juny» Les signatures s’estan recopilant a través de les 36 escoles Vedruna de Catalunya. I poden signar les persones majors de 16 anys que estiguin empadronades.

Iniciatives d’economia social i solidària en un clic

«On puc trobar roba feta sense explotació laboral? On compro menjar ecològic?»; són preguntes que sovint es planteja molta gent, i que el mapa Pam a Pam tracta de respondre. Aquesta iniciativa va sorgir d’una de les campanyes impulsada per Setem, i s’amplià amb la col·laboració de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Es tracta d’un mapa gràfic, col·laboratiu i obert (pamapam.org), on ubicar i visibilitzar iniciatives d’economia social i solidària del territori. Les dades reflectides en la fitxa es recullen a través d’una entrevista, i compta amb 15 criteris d’un ampli ventall que puntuen fins a 5, i que a més proporcionen informació dels punts forts i febles de l’ESS.

Al mapa Pam a Pam s’hi poden trobar actualment 778 iniciatives solidàries d’arreu de Catalunya, més unes 400 que resten pendents de ser revisats per un equip tècnic. De fet, el projecte es recolza també en la tasca de les xinxetes, persones voluntàries que revisen i assessoren com millorar les iniciatives, tal com explicà l’Elisabet Pérez. La XES ofereix des de fa uns anys l’eina del Balanç Social, una eina de certificació i d’accés al mercat social que mesura valors com l’equitat econòmica i de gènere, la democràcia interna, el compromís social i ambiental, i la qualitat professional i laboral. «És una eina d’autodiagnosi i també d’avaluació externa, perquè es vegi la salut de l’empresa», explicà Pere Casanovas, «davant d’un mercat competitiu i dur».

Existeix una versió bàsica del Balanç Social de la XES, que consta de 33 53 preguntes i que donen 54 indicadors, i una de més completa, amb 91 preguntes i 101 indicadors. Com indica el seu eslògan Ensenya el Cor, els resultats del qüestionari del Balanç Social, que s’emplena en línia directament des de la cooperativa o entitat, es poden veure obertament en una infografia al catàleg del Mercat Social de la XES (mercatsocial.xes.cat), amb la idea de facilitar la intercooperació i la creació de valor, i també per ser visibles a tothom que cerca alternatives de consum transformadores.

L’eina de diagnosi desenvolupada conjuntament per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental i Balanç Social de la XES parteix de la mateixa filosofia i de la versió bàsica Ensenya el Cor. S’adreça a les entitats per tal que mostrin els seus valors i en general valorar l’impacte de l’ESS en el Vallès Occidental, i posar-lo a l’abast de les administracions públiques. Segons la Berta Serra, tècnica de l’ACVOcc, «ho hem creat per obtenir una diagnosi de l’ESS a la comarca, saber qui sou i què feu». Es pot accedir a l’eina al web diagnosi.ateneucooperatiuvalles.org. El nombre de preguntes, en aquest cas és més reduït, són 31 preguntes i donarà la possibilitat que els tècnics de l’Ateneu i dels municipis col·laboradors acompanyen a les entitats en la realització de l’enquesta.

La utilitat de les eines de balanç social es considera cabdal per visualitzar les iniciatives d’economia social. A la vegada, ajuda a posicionar-les millor quan l’administració ha de fer una contractació pública responsable en què es tinguin en compte criteris socials i mediambientals. De fet, segons la directiva europea, s’ha de contractar a petites empreses i pimes, i evitar els lobbies que creen les grans empreses. «Ja tenim exemples de clàusules socials a ajuntaments», en paraules de Javi Domínguez, tècnic de l’ACVOcc».

Per això, des de l’ACVOcc es proposen un seguit de consells per fer més efectiva i senzilla la contractació pública responsable per a ajuntaments i altres administracions, la qual encara comporta una elevada complexitat tècnica, manca de referències i un marc legal en transició. Entre aquests consells, es recomana mantenir converses prèvies amb entitats de l’economia social i solidària. Un altre factor a tenir en compte és vetllar per una divisió en lots de grans contractes, en el cas de grans ciutats que compten amb moltes escoles, com per exemple en adjudicacions de serveis de menjadors escolars.

Altres criteris que són bàsics a tenir en compte per l’administració serien la prohibició d’operar en paradisos fiscals, realitzar contactes previs amb entitats de l’ESS per a contractes menors, i reservar contractes amb entitats de l’ESS. Pot succeir també que una adjudicació vagi a parar a una empresa gran, es pot incloure com a criteri d’adjudicació del contracte que en cas de subcontractació del servei es faci amb empreses de l’economia social.

La trobada va continuar, després de les exposicions de les eines, amb un treball grupal entre totes les assistents, les quals provenien de diferents entitats i cooperatives principalment de Sabadell i Terrassa, interessades a aprofundir en aquestes eines i en les seves possibilitats.

Nou comentari