En silenci i humilitat ens va deixar el terrassenc Antoni López Moles (17.1.1940-20.8.2021), sovint desapercebut, com tants d’altres, per la ciutadania. Va néixer al si d’una família tradicional catòlica. Era el petit de quatre germans, entre ells una germana monja dominica. Al Toni, jo li deia Lópes -a la catalana- i em deia que li agradava, la família va viure els anys difícils de la Guerra Civil. El Lópes va anar, al seminari dels escolapis d’Alella, després a Estella (Navarra). Hi va estar cinc anys i allà es va iniciar a l’estudi de la filosofia, va vestir sotana com era costum a l’època, però va deixar aquest camí per viure la seva fe com qualsevol cristià catòlic.
A l’escoltisme, va conèixer a qui va ser la seva esposa, Montserrat Galí i Gassó, amb qui van tenir quatre fills. A tots els va estimar molt. Els darrers dies encara deia a la seva esposa: “cuida als nens” i a ells els deia “cuideu la mare”. A l’Escoltisme, va ser cap d’Agrupament a la parròquia de la Sagrada Família, també fou membre del Consell Parroquial, de grups de reflexió i de l’Acció Catòlica Obrera. Tenia una especial sensibilitat per les causes justes que el van portar a emprendre compromisos cívics, com a militant dels sindicats primer a la USO, després a Comissions Obreres, també fou del PSC, fins que se’n va donar de baixa pels seus desconcertants vaivens. Quan l’empresa tèxtil Pizà i Carreras -on treballava al despatx- va plegar per la crisi, malgrat els esforços del seu gerent Joaquim Lluch per tirar endavant, va passar llargs mesos sense feina fins a trobar-ne una de prou complicada a l’Ajuntament: portar notificacions de la hisenda municipal als ciutadans. Llargues caminades i escales amunt i avall. Sovint no era ben rebut. Aquesta feina, si bé el va ajudar econòmicament, no ho va fer en la seva salut física i anímica que se’n va ressentir. Després va passar a ser funcionari. En jubilar-se es va dedicar de ple a llegir i escriure reflexions sobre les lectures que feia i altres intuïcions que tenia i expressava.
Va ser soci del Centre Excursionista, també membre de l’Ateneu Terrassenc. Més endavant, amb d’altres persones van fundar el Fòrum Terrassenc Nova Expressivitat, una escissió de l’Ateneu, que en aquells anys estava molt vinculat al PSC. El 1998 (crec que la data és correcta però no ho se exactament ja que els maçons calculen la data d’una altra manera, ara estan per als anys 6000.) va ser membre fundador de la Fraternitat del Vallès de la que en va ser Venerable Mestre. Fou soci de la Gran Lógia Simbólica Española de la qual després d’adquirir uns quants graus se’n va emancipar. Lector incansable de filosofia, sovint presentava “planxes”, lectures de reflexions que feien els diferents membres de la Lògia que va presidir. Admirador de Sòcrates, Pitàgores i Mozart es va posar el sobrenom d’Amadeus.
Els amics les rebíem periòdicament, sovint poques ratlles tant eloqüents com aquesta: “El Cel i la terra són l’estatge dels cossos i dels volums… Els cossos… que són l’embolcall de l’home, són l’estatge de les ànimes… de la raó… i de la fe. El cos és l’estatge del sentit profund i l’Univers és l’estatge de la forma… la forma és il·limitada, el sentit profund… Il·limitat” Una altre: “Jo estic quasi bé… en solitud… i els meus pensaments solen visitar la dimensió de l’amor… i això està una mica transmutat dels cels i la terra…” I la darrera, “Tots sabem a on va arribar el franquisme… a treure’ns tot el bo de l’home i de la dona… som humans (home i dona) i som recaptadors de tota la saviesa que hi ha en aquest món tant si alguns ho volen com si no…”
L’espai no em permet cap poesia de les que també ens enviava i on reflexa, la fe, l’estima a l’Església -malgrat tot-, a la llengua catalana, al país,etc. I acabo amb unes paraules del nostre bon amic Jacint llegides per la seva filla Clara en el seu comiat: “La Vida no és destrueix, només es transforma. I nosaltres no som altra cosa que la Vida manifestant-se. L’univers sencer, cada criatura, és la Vida”. Lópes, que al Cel ens puguem veure!
