Terrassa acomiada Jordi Prat Soler, un dels artífexs que va fer que els Jocs Olímpics de Barcelona anessin sobre rodes. La seva participació va consistir en ser el responsable del Transport de la Família Olímpica (COOB’ ’92). Enginyer, professor universitari i implicat activament en la política, el terrassenc ha mort a l’edat de 79 anys, i la cerimònia de comiat tindrà lloc aquest divendres, dia 6 de juny, a les 12 del migdia, a l’Espai Oratori de la Funerària Municipal de Terrassa.
Des del PSC Terrassa han realitzat un volgut honorar la vida i obra de Prat, amb un missatge a les xarxes socials en els quals es pot llegir: “Ens ha deixat el nostre estimat company socialista Jordi Prat Soler. Enginyer, professor universitari i servidor públic, Jordi va deixar una empremta profunda allà on va ser. Compromès amb el progrés del país, va posar el seu coneixement al servei de la ciutadania, especialment en l’àmbit del transport i la mobilitat, liderant projectes de gran envergadura com la coordinació de les obres de l’AVE amb la xarxa ferroviària de l’àrea metropolitana de BCN. També va transmetre la seva vocació a les aules de la Universitat Politècnica de Catalunya, formant generacions d’enginyers i enginyeres. Lamentem molt la pèrdua d’un gran professional i, sobretot, d’un company que sempre va defensar els valors del socialisme amb fermesa i humanitat. Una abraçada sentida a la seva família i a tots els que el vau estimar. Descansa en pau, Jordi”.
Qui era Jordi Prat Soler
Llicenciat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports a Madrid, es va especialitzar en urbanisme, sector en el qual va ampliar estudis amb una llicenciatura per la Universitat de París-VIII. El 1974 va treure’s el graduat del Curs Superior de Transport pel Conservatoire National des Arts et Métiers. Dos anys després, va exercir de professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, fent classes de planificació territorial al departament d’Infraestructura del Transport i Territori.
A partir d’aquí va entrat a treballar per l’administració pública. Primer, del 1976 al 1979 exercint d’enginyer tècnic de camins, encarregat d’infraestructures tècniques a l’Institut Provincial d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Una dècada després formant part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya com a cap del Servei d’Acció Comarcal de la Direcció General de Política Territorial, com a responsable de l’aplicació de la Llei d’alta muntanya i de l’elaboració dels deu Plans Comarcals de Muntanya.
Va treballar al Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient com a director provincial a Barcelona, amb les funcions de director regional a Catalunya, o també essent director tècnic dins a l’Autoritat del Transport Metropolità. El 17 de desembre de 2006 fou escollit com a delegat ministerial encarregat de la coordinació entre ADIF (empresa pública responsable de les obres de l’AVE) amb Renfe. D’aquesta etapa en destaca el pla d’actuacions urgents presentat pel Ministeri de Foment el 15 de novembre de 2006 per a millorar el servei ferroviari a Barcelona.
