Aquest dilluns, dia 10 de juny, ha mort Antoni Font Moré a l’edat de 91 anys. Terrassa perd així una de les figures claus per entendre un dels períodes més foscos de la seva història. Familiars i amics podran acomiadar Antoni Font Moré en una cerimònia privada que es realitzarà aquest dimecres vinent, dia 12 de juny, a les onze del matí, a l’Espai Jardí de Serveis Funeraris de Terrassa. Des d’aquest dimarts a la tarda (a partir de les 15 hores) es pot passar a donar el condol a la família.
“Ha mort el company i amic Antoni Font, exiliat terrassenc i fill d’exiliats republicans de la CNT. Un home que va treballar intensament per a la Memòria Històrica a Terrassa i a Catalunya. Defensor de la justícia social”, ha manifestat a través de les xarxes socials l’historiador Manel Márquez.
Localitzador de comunes al cementiri de Terrassa
Font va ser un dels protagonistes de la sèrie dedicada a la repressió franquista realitzada pel mitjà Kaos en la red. Recuperem a continuació l’entrevista que se li va realitzat en què explica en primera persona com es va viure la lluita antifranquista des de la nostra ciutat:
Salvador Pérez recordava la figura d’Antoni Moré (Terrassa, 1933) amb motiu de l’anuncia de reurbanització del Passeig Comte d’Ègara -a principis de l’any passat-, de la presència en el nomenclàtor de la ciutat de noms de personatges vinculats al franquisme, mentre que els antifranquistes havien quedat oblidats. Escrivia així:
“Va viure l’exili, i sempre compromès com a militant de la CNT a França i en el seu retorn. Als anys 80 va ser un dels fundador de l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC), va treballar per a trobar la gran quantitat de fosses comunes existents al llarg del territori català, i qui va localitzar les fosses comunes al Cementiri de Terrassa. De moment encara el tenim viu, i una oportunitat pel seu reconeixement públic, tot desitjant que abans no el perdem, rebi aquest homenatge municipal, que l’Associació de Veïns del Barri Segle XX, ja ho va fer com a record i homenatge a l’exili republicà. I el més trist i lamentable, mentrestant, a França rep honors i era convidat a actes d’homenatge a republicans morts i assassinats, aquí l’oblidem”.
