La història de Terrassa s’ha construït gràcies a la tasca de magnífics historiadors i historiadores, uns dedicats a aquest ofici durant tota la seva vida professional i d’altres després d’una llarga vida professional i de compromís polític, sindical, social i cultural al servei de les persones. Aquest últim és el cas de l’amic i historiador Juan Antonio Olivares Abad, nascut a Terrassa l’any 1951, del barri de Sant Pere de Terrassa, i veí de Viladecavalls.
Olivares va dedicar milers d’hores als altres, a la col·lectivitat humana, de la qual formava part. I ho va fer per voluntat de servei a la majoria de les persones i dels treballadors/es. Persones de carn i ossos, que fa vuitanta anys van sortir en defensa de la democràcia republicana i de la justícia social, i que van perdre patrimoni, llibertat i vida. Persones que no van dubtar a continuar el combat contra la dictadura franquista -com havien fet els seus-, en defensa de la democràcia i els drets dels treballadors des de les files de les esquerres compromeses.
Juan Antonio va ser una persona compromesa. Va ser treballador bancari, delegat sindical de CC.OO. (1983-2007), membre de la comissió de control de Caixa Terrassa (2000-2006) i regidor de l’ajuntament de Viladecavalls (1999-2007) per diferents organitzacions i coalicions d’esquerres. Un home al servei dels altres.
A Juan Antonio el movia un impuls ètic i uns valors profundament democràtics i civilitzadors, per això es va dedicar a la recuperació de la memòria històrica. La seva història personal i familiar el va impulsar a donar a conèixer la dignitat dels derrotats i derrotades, ja que aquests són els nostres i són la majoria social: els i les treballadores. Ho va fer al servei de tots i totes en multitud de tasques, moltes de les quals han estat base sòlida per a poder crear la web de l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa, a la qual tant d’esforç va posar.
Però mai va oblidar la terra d’origen de la família i va escriure el llibre Antes. Durante. Después. Represión Franquista en Alhama de Granada (2016), una obra magna d’un historiador rigorós i compromès amb els valors democràtics i de defensa dels drets humans. Un treball veraç, justament per aquests valors que professem. I realitzat a base de treball voluntari, cosa que no demostra que fos de l’acadèmia. Alhora, també és un exemple que sense ajuda institucional –o molt limitada–, el treball de qualitat dels historiadors locals és possible.
Juan Antonio tampoc es va oblidar dels deportats o exiliats, i un bon exemple és Terrassa exiliada (2021), una extensa aproximació a l’exili terrassenc. Gràcies a aquest treball, han sortit a la llum moltes persones anònimes. Cosa que ens permetrà d’avançar en el coneixement de la repressió franquista i nazi-feixista que van patir els exiliats de la vella Ègara.
Avui, l’amic i historiador terrassenc Juan Antonio Olivares Abad ens ha deixat. Però amb la seva vida d’home, historiador i lluitador antifranquista exemplar ens recorda, amb força i dignitat, que els noms dels homes i dones comunes, el que tots i totes som, no es podrà esborrar de la història.
La vetlla és aquest dimarts al tanatori de Funerària de Terrassa i l’enterrament al cementiri aquest dimecres, a les 16h
