Els boscos que separen l’Alt Empordà i la Garrotxa amagaven un secret que molts consideraven impossible fa només un parell de dècades. Entre la frondositat de les pinedes i les fagedes, la natura ha tornat a obrir-se pas amb una força extraordinària que altera per complet el panorama de la nostra fauna local. No es tracta d’un rumor ni d’una visió aïllada d’un excursionista afortunat, sinó d’una realitat confirmada per les autoritats ambientals: la vida salvatge reclama el seu espai històric.
El segon any consecutiu de reproducció del llop a Catalunya ja és una certesa oficial que canvia totes les regles del joc al nostre territori. L’equip de seguiment dels Agents Rurals ha confirmat la naixença de cinc nous llobatons en aquesta franja boscosa del nord-est català. Amb aquests naixements, la primera menada estable detectada a la zona en més d’un segle s’amplia fins als nou exemplars en total, consolidant un grup familiar format per dos adults i set cries. (Sí, nosaltres també ens hem quedat bocabadats amb la rapidesa d’aquesta consolidació).
De les tres cries nascudes durant el passat 2025, una d’elles fa dies que no es detecta a les imatges de seguiment, un fet habitual que pot respondre a un procés natural de dispersió o a la seva desaparició. Segons l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Víctor Sazatornil, que una parella torni a criar entra dins del comportament habitual quan un grup s’assenta a la zona. L’especialista remarca que el més estrany hauria estat que no haguessin criat de nou, ja que la femella sol tenir menys llobatons el primer any.
Que una parella torni a reproduir-se forma part del comportament habitual del llop i és normal que l’espècie s’expandeixi i que en el futur hi hagi noves menades.
De l’extinció total a la tornada d’un gran depredador
Per entendre l’impacte real d’aquesta troballa cal recordar d’on venim. El llop va desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX a causa de la fortíssima persecució humana que patia. Després d’anys d’absència, la nostra terra va començar a registrar aparicions aïllades d’exemplars procedents de França. No obstant això, el punt d’inflexió definitiu es va viure l’any 2025 amb la identificació d’una parella amb cries, un camí de recuperació que ara es consolida definitivament amb aquesta nova camada.
La visió dels científics és molt clara respecte al procés que s’ha obert al nostre entorn natural. Sazatornil remarca que aquest nou episodi és notícia avui dia perquè només tenim una menada activa a tot el país. Tanmateix, l’expert sosté que algun dia deixarà de ser un titular cridaner, a mesura que ens anem acostumant a entendre el llop com una espècie pròpia del territori català i integrada en el seu hàbitat natural.
Tres departaments mobilitzats per gestionar la convivència
La tornada d’aquest gran carnívor exigeix un esforç de gestió sense precedents per evitar conflictes al camp. La Generalitat de Catalunya treballa en aquesta nova etapa amb tres departaments implicats per fer compatible la presència de l’animal amb la ramaderia extensiva. L’objectiu central de l’administració catalana és aconseguir que la recuperació d’aquesta espècie amenaçada no suposi cap càrrega afegida per als pastors ni comprometi la seva activitat diària.
Dins d’aquest dispositiu, el departament d’Interior s’encarrega del seguiment i la vigilància dels animals mitjançant els Agents Rurals. Mentrestant, Territori té pendent elaborar un pla de recuperació del llop que en blandi la protecció en un moment on l’espècie està en perill d’extinció a Catalunya, tot i que a Europa s’hagi rebaixat la custòdia en zones amb molta abundància. Per la seva banda, Agricultura ha de garantir les ajudes de prevenció d’atacs i les compensacions econòmiques pels danys causats.
El motor natural per equilibrar les nostres muntanyes
Les entitats ecologistes integrades a la plataforma Grup Llop Catalunya han rebut aquests naixements com una fita extraordinàriament positiva per a la natura i la societat. Com a principal depredador del continent europeu, el llop juga un paper clau en l’equilibri dels ecosistemes forestals. La seva presència ajuda a regular de forma natural les poblacions d’animals silvestres com els senglars, els cabirols i els cérvols, evitant sobrepoblacions que puguin malmetre l’entorn natural.
Aquest retorn a les nostres comarques tampoc no és fruit de l’atzar, sinó de la mateixa recuperació dels boscos i del creixement dels grans herbívors durant les darreres dècades. A més, des del grup ecologista s’apunta un matís fonamental per a la tranquil·litat del sector: els grups familiars organitzats tenen una capacitat molt més alta per caçar preses silvestres que no pas els exemplars solitaris. Això fa que la menada busqui el seu aliment a la muntanya i no depengui del bestiar domèstic.
Tot i així, des del col·lectiu admeten que l’expansió de l’espècie ha d’anar acompanyada de mesures fermes per garantir la convivència amb els ramaders. Reclamen ampliar la informació i la formació als pastors, instal·lar tancats electrificats i augmentar la presència de gossos de protecció al camp. També exigeixen que el Govern destini els recursos humans i econòmics necessaris per establir mecanismes d’indemnització que siguin ràpids i eficaços davant qualsevol incidència.
Els nostres boscos s’estan transformant a un ritme que exigeix adaptació, respecte i molta planificació sobre el terreny. La presència d’aquesta menada a la zona de l’Empordà i la Garrotxa ens recorda que la biodiversitat torna allà on troba les condicions adequades per prosperar. Ara ens toca a nosaltres aprendre a conviure amb un veí que ha decidit arrelar novament a la nostra terra per quedar-s’hi definitivament. Te n’havies imaginat mai un retorn com aquest?
