Imagineu-vos un moment detingut en el temps. L’any 79 d.C., el Vesubi va rugir amb una fúria indescriptible, sepultant Pompeia i Herculà sota un mantell de cendra i roca. Aquella catàstrofe va esborrar milers de vides, sí, però també va crear una de les càpsules del temps més perfectes de la història, preservant, entre molts altres tresors, la inestimable Villa dels Papirs.
Aquesta joia d’Herculà és l’única biblioteca de l’Antiguitat clàssica que ha arribat fins als nostres dies, plena de volums carbonitzats. Però, com llegim aquests documents sense destruir-los? La resposta a aquest misteri mil·lenari no només requeria enginy, sinó una autèntica revolució tecnològica.
Ara, gràcies a un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Pàdua, hem trobat la solució definitiva. La clau, el secret ocult durant segles, estava en la mateixa tinta dels romans: traces de plom que ara, per primera vegada, permeten desxifrar aquests papirs sense tocar-los. (Sí, nosaltres també estem al·lucinant amb aquesta fita).
El gran error fins ara ha estat la química. Tant els papirs carbonitzats com la tinta antiga, feta de sutge, estan compostos principalment de carboni. Això fa que, per als raigs X tradicionals, siguin pràcticament indistingibles; és com intentar trobar una agulla en un paller, o un os polar en una tempesta de neu.
No obstant això, l’investigador Douglas Seiler, afiliat a Berkeley SETI, va tenir una idea brillant. I si els antics romans haguessin afegit metalls a la seva tinta? Investigacions prèvies ja havien detectat plom en fragments solts, i aquest metall absorbeix els raigs X fins a 25 vegades més que el carboni. La seva presència faria que les lletres “brillessin” en un escàner, com una tinta invisible sota llum ultraviolada.
Si la tinta conté plom, s’obté una firma enorme i claríssima. És fonamental buscar rotlles que continguin plom. Si comencen a buscar-lo, o ens permeten fer-ho a nosaltres, tot el procés es veurà beneficiat. És el Sant Grial.
Per no posar en risc els inestimables artefactes originals, Seiler va fabricar els seus propis pergamins moderns. Va comprar papir egipci, plomes i tinta tradicional a la qual va afegir diferents concentracions de nitrat de plom. Després de fer escriure textos a estudiants (des de passatges de la Bíblia fins a diàlegs de Star Wars), els va enrotllar i els va sotmetre a altes temperatures sense oxigen, replicant l’infern del Vesubi.
El resultat va ser un èxit rotund. En sotmetre aquests “pergamins cremats” a tomografia de raigs X en 3D (CT) i fluorescència de raigs X (XRF), les lletres ocultes a l’interior del rotlle tancat “es van il·luminar com un arbre de Nadal”, segons el mateix Seiler. Això és un truc que canvia absolutament les regles del joc.
La IA que desxifrarà la història
Aquest descobriment crucial arriba en un moment perfecte i es fusiona amb els esforços del Vesuvius Challenge, un projecte impulsat pel científic Brent Seales i l’inversor Nat Friedman. Ells utilitzen algorismes d’Intel·ligència Artificial per detectar les subtils textures de la tinta en escàners 3D, ja havent aconseguit desxifrar columnes senceres d’un pergamí sense obrir-lo.
Ara, els pergamins de laboratori creats per Seiler serviran com un “camp d’entrenament” perfecte per a la IA. En conèixer exactament què diuen els textos falsos cremats, els programadors poden entrenar els seus algorismes per ser molt més precisos i robustos abans d’enfrontar-se als preciats papirs reals d’Herculà. És una fita tecnològica amb implicacions enormes.
El valor incalculable de la Villa dels Papirs
L’arqueòloga i papirologa de la UC Berkeley, Leah Packard-Grams, qui ha estat fonamental en l’anàlisi de la composició química de les tintes, ho té claríssim. “El valor d’aquest projecte és pràcticament incalculable“, va comentar. I no li falta raó, el que està en joc és de magnitud inèdita en la història de la literatura clàssica.
La immensa majoria dels textos clàssics que conservem són còpies de còpies, transcrites per monjos medievals al llarg dels segles. Els pergamins d’Herculà, en canvi, són història autògrafa; llibres directes del món antic, sense intermediaris. Podrien contenir obres perdudes de Sòfocles, Epicur o fins i tot textos fundacionals que canviïn la nostra comprensió de la filosofia i la ciència grecorromana. (Imagineu el que ens hem perdut!).
Estem a les portes de la recuperació de veus que portaven més de dos mil anys en silenci, un tresor imprescindible per al nostre coneixement. Aquest és un moment històric que, de ben segur, reescriurà capítols sencers de la nostra comprensió del passat.
