Pensem sovint en els nostres avantpassats, els neandertals, com a mestres de la pedra. La imatge clàssica els retrata manejant eines lítiques amb una destresa sorprenent, modelant el sílex per caçar o processar aliments. Però, què passaria si aquesta visió fos només una part d’una història molt més rica i oculta? Una nova revelació ens obliga a reescriure el que crèiem saber sobre la seva tecnologia i la seva vida quotidiana.
Preparats per descobrir un secret que canvia el joc?
Les excavacions a l’Abric Romaní de Capellades (Barcelona), un jaciment amb més de quaranta anys d’història, han desenterrat proves definitives: els neandertals eren també uns autèntics experts fusters. Amb més de 600 restes i impressions de fusta excepcionalment conservades, algunes datades entre 62.000 i 40.000 anys enrere, aquest descobriment no només demostra el seu ús de la fusta com a combustible, sinó com a material clau per a eines, armes i, fins i tot, elements estructurals.
La fusta que reescriu la història
Dirigit durant dècades per l’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), amb el lideratge d’Eudald Carbonell i l’anàlisi exhaustiu de la doctora Palmira Saladié de la Universitat Rovira i Virgili, l’Abric Romaní es consolida com un tresor paleoarqueològic. La particularitat d’aquest lloc, situat en un penya-segat de travertí, rau en els seus dipòsits de carbonat de calci, que han permès conservar motlles naturals de fusta amb una precisió sorprenent. A mesura que el material orgànic es descomponia, deixava una empremta perfecta, mostrant fins i tot característiques histològiques del teixit llenyós. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la natura!)
Això vol dir que no només veiem on hi havia fusta, sinó com era. Llances, recipients de l’escorça, pals per estructures elevades i un objecte singular amb forma de maça són només alguns dels tretze elements manufacturats o utilitzats pels neandertals que s’han identificat en setze nivells arqueològics. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Science Advances, ofereix una visió excepcional d’un material que, per la seva naturalesa perible, sol ser pràcticament invisible en el registre arqueològic. Aquest és el truc que ens permet ara entendre millor la seva vida.
Durant molt de temps, la narrativa sobre la tecnologia neandertal ha estat dominada per la pedra. Tot i que ja existien algunes evidències d’ús de la fusta en altres jaciments europeus, l’Abric Romaní ens regala una seqüència ininterrompuda de milers d’anys que demostra que la fusta no era un recurs ocasional. Era una part habitual i imprescindible de la seva vida, de la mateixa manera que per a nosaltres ho són avui dia tants altres materials. Això és un canvi de paradigma definitiu.
Més que eines: un món de fusta
Pensem per un moment en la complexitat d’aquest coneixement. Saber escollir la fusta adequada, tallar-la, modelar-la i donar-li la funcionalitat desitjada és un signe d’una intel·ligència pràctica i una capacitat d’adaptació increïble. Els neandertals no només caçaven amb llances de fusta; també transportaven i emmagatzemaven grans quantitats de llenya, principalment pi silvestre, per alimentar les seves llars. Cada petita branca o gran tronc ens parla de la seva estratègia, de la seva organització i de la seva gestió dels recursos. Podem veure una solució a les seves necessitats diàries.
El que veiem a l’Abric Romaní ens obre els ulls a un món que crèiem perdut. Tenim les llars, les eines de pedra, els animals que processaven i, ara, també la fusta. Això ens permetrà entendre no només el que feien els neandertals, sinó també com s’organitzaven, com gestionaven el foc i altres recursos vitals en el seu dia a dia. És un regal inesperat de la història.
Entre les troballes més impactants destaquen dues llances de fusta del Nivell R. Una fa 2,45 metres i sembla dissenyada per ser utilitzada a curta distància, mentre que l’altra, de 1,99 metres, té una punta afilada. Aquests objectes s’afegeixen a un registre escàs d’armes de fusta del Paleolític europeu, conegut per jaciments com Schöningen i Lehringen a Alemanya. Però l’Abric Romaní no es queda aquí.
També s’ha trobat un objecte del Nivell P, fet d’una sola peça de fusta, amb un mànec definit i una punta esmolada i eixamplada, amb una forma similar a la d’una maça. La seva funció és encara un misteri, però les marques mostren que va ser modelada deliberadament. (Quin objecte més intrigant!).
Més enllà de les armes, el conjunt inclou possibles recipients o safates d’escorça, pals de fusta creuats que podrien haver format part d’una estructura elevada per preparar aliments, i un element recte de 5,10 metres que podria haver servit per modificar l’espai habitable. La fusta era essencial per mantenir les llars calentes, i els neandertals no només recol·lectaven sinó que també podrien haver acumulat reserves de llenya. Això ens demostra una previsió i una organització que molts s’esforcen a negar-los.
No et quedis en l’error
Aquesta descoberta ens obliga a mirar de nou les nostres idees preconcebudes. L’estudi de la fusta a l’Abric Romaní és un tresor que ens permet reconstruir un món que, per la seva fragilitat, normalment s’esborra amb el pas del temps. No podem permetre’ns l’error de subestimar la complexitat de les societats neandertals.
Acabes de desxifrar un capítol imprescindible de la història humana. Qui diria que un simple tros de fusta podia amagar tants secrets?
