Les imatges s’han convertit ràpidament en un autèntic fenomen viral a les xarxes socials. De fet, molts usuaris van arribar a pensar que aquelles dimensions formaven part d’un muntatge generat per intel·ligència artificial. No obstant això, la realitat supera moltes vegades la ficció i ens porta directament fins a les terres de Lleida.
Durant els treballs de manteniment del canal de Seròs, s’han pogut capturar exemplars de grans dimensions que superen clarament el metre de longitud. Es tracta d’una operació que es repeteix cada dos anys però que poques vegades deixa unes estampes tan impactants com les recollides recentment pels treballadors d’Endesa.
El protagonista d’aquesta història és el silurus glanis, un peix d’aigua dolça que té el seu origen al centre i est d’Europa, així com a l’oest d’Àsia. La seva presència a la península Ibèrica es remunta a l’any 1974, quan va ser introduït de manera intencionada per a la pesca recreativa a l’embassament de Mequinenza, dins la conca del riu Ebro.
Des d’aquell moment, la capacitat d’adaptació d’aquesta espècie invasora ha estat notable. S’ha anat expandint per diferents rius fins a arribar a conques tan importants com la del Tajo, el Guadalquivir i el Júcar. Al ser considerat un gran depredador, altera greument els ecosistemes i posa en perill les espècies autòctones que habiten aquestes aigües.
Les imatges ens han deixat bocabadats, però darrere d’aquests grans animals hi ha una gestió molt concreta que cal conèixer per entendre on van a parar realment.
Aquesta situació provoca que, durant les tasques de buidatge i neteja de la infraestructura, no es puguin tractar de la mateixa manera tots els animals trobats. Mentre que les espècies autòctones es retornen al riu mitjançant dipòsits isotérmics amb oxigen, els grans silurs no poden tornar al medi natural sota cap concepte.
El destí final d’aquests grans depredadors
El destí d’aquests animals un cop finalitzada la captura és molt específic. Fonts de la companyia elèctrica asseguren que els exemplars són sacrificats per evitar la seva propagació. Després, es procedeix a trocejar-los per destinar-los a l’aliment d’aus protegides que viuen al centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent, situat a Lleida. Així s’aconsegueix aprofitar la situació per a una labor de conservació.
Per dur a terme aquesta tasca tan complexa, s’utilitza un mètode conegut com a pesca elèctrica. Aquest sistema consisteix a aplicar petites descàrregues que serveixen per inmovilitzar els animals durant uns segons, el marge exacte de temps que necessiten els tècnics per agafar-los amb els salabres sense causar danys innecessaris a l’entorn.
Aquests treballs especials han estat executats per un equip de la empresa Eccus SL, amb la col·laboració directa dels Agents Rurals i la Asociación de Pescadores de la zona. Tots ells s’encarreguen de la delicada feina de classificar i identificar cada exemplar que apareix durant el procés de buidatge de la infraestructura.
La intervenció en aquesta zona de les comarques de Lleida obliga a aturar de manera temporal la central hidroelèctrica de Seròs, ja que aquesta instal·lació depèn totalment de l’aigua que circula pel canal per poder generar electricitat. Les actuacions també inclouen la millora del revestiment de formigó tant a les parets laterals com al fons del canal.
Una infraestructura històrica en plena revisió
Cal recordar que el canal de Seròs és una de les grans obres hidràuliques històriques de la zona. Va ser construït durant els primers anys del segle XX amb la finalitat d’aprofitar el cabal del riu Segre per a la producció elèctrica i també per donar suport als usos agrícoles de la regió, mantenint una importància cabdal fins al dia d’avui.
La previsió que maneja la companyia és que tota la infraestructura hídrica pugui recuperar la seva normalitat i torni a estar completament operativa a mitjans del mes de novembre, un cop finalitzin totes les tasques de manteniment previstes en el calendari d’actuacions.
Tot plegat ens recorda fins a quin punt les accions humanes del passat continuen generant conseqüències directes en els nostres ecosistemes actuals. I tu, sabies fins a quin punt havien arribat a créixer aquests gegants als nostres canals?
