“No em fa por tornar, però tinc clar que tornaré a una Terrassa en bona part desconeguda. De comerços, de carrers, del sentit de circulació dels cotxes tot canvia molt en uns quants anys”. Amb aquestes paraules explica Lluís Puig com creu que viurà el retorn a la seva estimada ciutat, que espera que sigui “carregat d’emocions i acompanyat de bona gent que m’estima”.
L’exconseller de Cultura es troba des de fa més de sis anys a l’exili després de la seva participació en el procés català. La sèrie “Il·luminats” ens proposa viatjar fins a la Catalunya Nord per recordar i comparar dos episodis que han marcat Catalunya. A la Vil·la Denise, al Vallespir, hi trobem la que va ser la casa del president Macià. Entre aquestes parets, el 1926, el líder republicà va iniciar el que es coneix com a Complot de Prats de Molló, amb l’objectiu de declarar Catalunya independent, fet que el va dur a l’exili. Ara, gairebé cent anys després Jordi Lara s’hi desplaça per conversar amb el polític terrassenc, que, igual que Macià, es va veure implicat en una empresa política per la independència amb un final similar.
Haver de marxar de casa, no per voluntat sinó per força no és fàcil. “Et falta l’energia dels 24 anys, però tens el coneixement dels 58. És una escola d’aprenentatge. Res funciona igual, i el dia a dia és nou. Tot és començar de zero. Però aquí he trobat moments molt agradables i dolços i he ampliat el meu cercle d’amistats”, explica. De casa, troba a faltar sobretot el seu hort i “esporgar els arbres “perquè és com dibuixar amb un pinzell la natura”.
També reconeix que “he plorat molt. He plorat escoltant cançons, mirant un concert, veient una dansa o parlant amb la gent”, perquè, reconeix “com diu Feliu Formosa, hi haurà un dia que també m’hauré d’exiliar de l’exili, aquí hi he clavat arrels i el dia que s’acabi les hauré de deixar”. Tanmateix, Lluís Puig prefereix no “imaginar-me com serà aquell dia. No hi puc posar data. Tot el que hem viscut és molt fort, com a història personal i pensar que vas a acabar-ho és xocant”.
Defensa de la cultura popular i la llengua
Durant la conversa, Lluís Puig també parla de la cultura i la llengua. Afirma que “han estat un pal de paller per haver perdurat durant segles. Per això estaria bé que les persones poguessin incrementar el seu nivell d’inversió en cultura, perquè això voldria dir que s’aprecien també el país, mentre que les administracions haurien d’entendre que no és augmentar la despesa sinó que és augmentar la inversió, perquè més inversió en cultura és un poble i unes persones més sanes, físicament i mentalment, perquè viuen més felices al barri, al poble, al lloc on viuen”.
L’exconseller fa una defensa aferrissada de la “cultura d’arrel”, pel pòsit històric de coneixement generacional i per “la seva constant evolució”. A més de ser “la porta d’accés per una persona que es vol incorporar en aquella societat”. I tot i que la cultura la fan les persones i les entitats, és conscient que “necessitem un estat fort amb totes les competències i recursos per la pervivència de la llengua catalana. Ens és imprescindible cuidar i vetllar perquè el català sigui una eina d’ús i atractiva, que serveix per a tot”.
La sèrie “Il·luminats“ ens fa una proposta singular: passar una nit sencera en un espai insòlit conversant amb un personatge rellevant de la cultura. Perquè la nit té mil ulls i afloren les emocions; perquè l’ocupació d’espais que no estem avesats a veure de nit és una oportunitat per viure’ls de manera diferent, perquè l’actitud artística i periodística de la conversa obre espais de llibertat inusitats. Pels diferents episodis d’aquest programa, que s’emet els divendres al vespre al Canal 33, al llarg de quatre temporades hem pogut conèixer de més a prop personatges tan coneguts pel gran públic com Emma Vilarasau, David Fernández, Sergi Pàmies, Tortell Poltrona o Pilarín Bayés.
