Gio García fa el salt a la música i estrena el seu primer single. Amb només dotze anys, el terrassenc es troba en plena expansió del seu talent artístic. L’hem pogut veure al cinema, a la pantalla petita (sigui amb sèries o espots publicitaris), fent de model i ara com a cantant. No és pas una faceta nova, ja que tot i la seva curta edat ja fa un temps que ha provat sort en alguns concursos musicals televisius i les seves xarxes socials s’han omplert del Gio més melòdic.
Ara, després d’un temps d’espera, ha arribat “We are Unique“, el seu primer single. I ho fa també amb un petit canvi de nom per aquesta nova aventura, de Gio García Alonso a “Dzhio”. Explica a MónTerrassa que ha volgut fer un “cant a la diversitat, al respecte i a l’empatia”, un tema amb el qual convida a “deixar enrere els prejudicis i estereotips marcats pels estàndards socials, perquè cada persona té dret a seguir el seu propi camí i a perseguir els seus somnis”. L’egarenc es mostra convençut que “el més important és respectar les diferències, i si no sabem com fer-ho, sempre podem aprendre i millorar”. En aquest sentit, creu que aquesta cançó ajuda a entendre que és gràcies a la diversitat que el món avança. “No es tracta de colors, banderes o condicions, sinó de respectar la vida i les preferències personals de cadascú”.
Estrena del videoclip i amb molts projectes de futur
Però és que a més, també fa un cant a l’autoestima, a treure “la millor versió de nosaltres mateixos per construir una societat més inclusiva i comprensiva”. Aquest missatge es troba reforçat en el videoclip, produït per Manuel Mira, que ha gravat per donar forma a “We are Unique“. De manera molt visual, clara i utilitzant la metàfora de les plantes i flors, que creixen amb formes, mides i colors diferents compartint un mateix espai, ens transmet una poderosa metàfora del que hauria de ser la convivència entre humans.
Gio relata a MónTerrassa que tenia “moltes ganes” de treure una cançó pròpia, que no fos una versió o adaptació, com ha estat fent fins ara. Per això van buscar productors i els van trobar en Doreste Records, de Oriol Planas i Roger Argemí. Entre els tres, més el suport de Verónica Alonso (la mare de l’artista) van buscar quin estil musical li era més adequat i quina lletra encaixava en el missatge que volia donar.
La cançó ha estat molt ben rebuda, fins al punt que en un centre educatiu de Madrid ja han decidit que serà utilitzada en l’entrada i sortida dels infants de primària. Això ha anat a l’egarenc a continuar obrint-se camí en el món de la música i ja està donant forma al seu segon single. Mentrestant, continua amb els seus estudis d’edició i producció musical, a més del cant i el piano, per poder aprendre a compondre les seves cançons des de 0. I no s’obliga de l’audiovisual, perquè el setembre el podrem veure a la nova sèrie de Netflix “El Refugio atómico”.
