!--akiadsense-->
L’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far. El llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que “la seva mare no és qui sembla”. A partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961. Segons Roca, en El far també hi tenen un paper clau “els morts” que “intentaran parlar amb els vius”, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són “tenen moltes coses a dir”. D’altra banda, el periodista Vicenç Villatoro ha aconseguit el premi Carles Rahola al millor assaig per Massa foc, en què busca els paral·lelismes de la situació política actual amb la Florència de finals del segle XV. En literatura juvenil, Jordi Folck ha guanyat el 33è Ramon Muntaner.
Un vell conegut dels Premis Literaris de Girona s’ha endut el 39è Carles Rahola d’assaig amb l’obra ‘Massa foc’. Es tracta de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro que l’any 2001 ja va guanyar el Prudenci Bertrana de novel·la amb ‘La ciutat del fum’. En aquesta ocasió, planteja un assaig polític que “neix directament” de la seva experiència dins la política. De fet, l’embrió de ‘Massa foc’ es remunta a 20 anys enrere i, al llarg d’aquest temps, ha anat formulant i reformulant el text fins a obtenir aquest resultat final.
El punt de partida són una pregunta i una constatació: per què a la Florència de final del segle XV, la ciutat “més rica, més culta i amb més llibertat de tota Europa” apareixen dues maneres tant diferents d’entendre el món representades cadascuna per personatges tan oposats com Savonarola o Maquiavel. I de retruc, per què hi va haver suport popular a “les fogueres de les vanitats que cremen quadres i a la policia religiosa on els nens delaten els pecats dels pares”.
Tot i semblar allunyat en el temps, Villatoro exposa que aquesta situació de finals del segle XV és perfectament extrapolable a altres moments històrics, també a l’actualitat. “Parla del passat però està pensada des del present i sobre el present”, ha dit. Villatoro remarca que aquest “assaig literari” no està pensat en clau: “No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu”.
Villatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser “dues figures colossals i contradictòries”: “Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política”. De fet, sosté que, en base a l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.
