El periodista, escriptor i exdiputat de CiU Vicenç Villatoro serà nomenat nou director del Memorial Democràtic, segons ha avançat el diari ‘Público’ i ha pogut confirmar l’ACN. La previsió és que el nomenament s’aprovi en el proper consell executiu, dimarts vinent. Villatoro substituirà en el càrrec Jordi Font, que l’exercia des del març del 2019. Villatoro ha estat al capdavant del diari ‘Avui’ i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També ha estat director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, director de l’Institut Ramon Llull o director general de Promoció Cultural de la Generalitat, entre d’altres.

Vicenç Villatoro i Lamolla

Terrassa, 1957. Escriptor i periodista.
Llicenciat en Ciències de la Informació.

Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3.

A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles.

Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996.

Ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes “Trossos” i “Crònica 3”, presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa “De llibres” al Canal 33.

Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com a articulista, ha col.laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, etcètera. Actualment publica un article diari a l’Ara. Publica articles també periòdicament a El Temps i la Revista de Catalunya.

Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB.

Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel.les, entre elles “Evangeli gris”. “Memòria del traidor”, “La claror de juliol”, “Hotel Europa” i “La ciutat del fum”.

Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany, Carles Rahola… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.

Ha publicat llibres memorialístics –“L’ofici de mirar”, “De part del pare”- , de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Els darrers llibres en aquest gèneres han estat “Llibre d’actes”, dietari; “Sense invitació”, poesia, i “Amb Déu o sense” (amb Francesc Torralba), assaig

En els darrers anys ha publicat els dos primers volums d’una trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les. “Un home que se’n va” és la història del seu avi Vicente Villatoro Porcel i de la seva emigració de Castro del Rio a Terrassa després del drama de la guerra. “El retorn del Bassat” explica la confluència a Barcelona al llarg del segle XX de les dues branques de la família de Lluís Bassat, jueus de la mediterrània, procedents de Bulgària, Turquia, Corfú i Trieste i que travessen el segle de l’Holocaust.

La última obra publicada és “Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel”. Premi Carles Rahola d’assaig, que en el marc de la Florència dels Mèdici i la immediatament posterior confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.

És autor de lletres de cançons –“Fugida”, amb Ramon Muntaner- i coautor de diversos guions cinematogràfics: “La teranyina”, “Havanera”, etcètera.

Entre altres activitats ha estat també:

-Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.
-Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1997 i 2000.
-Diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre 1999 i 2002.
-Director Cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.
-Director de l’Institut Ramon Llull entre el 2010 i el 2013
-Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de novembre del 2014 fins al 2018.

Nou comentari