El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha visitat aquest dimecres Terrassa amb el gest simbòlic d’anar al conjunt de les esglésies de Sant Pere com a signe de suport al rellançament de la candidatura de la Seu d’Ègara com a Patrimoni Mundial de la Unesco. Parada des de fa temps a causa, entre altres coses, d’una moratòria de l’Estat espanyol de cinc anys per poder obtenir més indrets, l’Ajuntament l’ha tornat a impulsar en solitari com a eix arqueològic de la costa de Llevant i, ara, espera l’ajut de les administracions. “Aquesta, que és una candidatura molt potent, tindrà tot el recolzament tècnic necessari per part del ministeri de Cultura”, ha assegurat Urtasun a la premsa, acompanyat de l’alcalde, Jordi Ballart, en el moment en què també visitaven l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i abans que el ministre anés la Nova Jazz Cava amb motiu del Festival de Jazz de Terrassa.
“La Seu d’Ègara és una candidatura que té totes les atribucions per formar part del catàleg del Patrimoni Mundial de la Unesco”, ha destacat el ministre català dels Comuns. “Però la decisió de quines candidatures elevem a la seu a París correspon al Consell del Patrimoni Històric, que està integrat per les comunitats autònomes”, ha matisat com a procediment. “Nosaltres, com a ministeri no seleccionem les candidatures, el que fem és d’àrbitre”, ha afegit. “El que he volgut traslladar a l’alcalde és que prestem tota l’assistència tècnica necessària a les candidatures”, ha garantit, tot remarcant que “és la Generalitat, en el marc del Consell de Patrimoni, qui ha de fer l’impuls”.
Actualment, la Seu d’Ègara ja forma part de la Llista Indicativa de l’Estat perquè algun dia obtingui la declaració de la Unesco. I, en els darrers temps, s’havia apostat per una candidatura internacional amb Macedònia del Nord i Egipte per salvar l’impediment de la moratòria estatal. Però, davant les dificultats que també sorgien amb aquesta altra possibilitat, en la darrera Comissió Mixta Ajuntament-Bisbat de gener es va optar per retornar a una candidatura única sota el leiv motiv arqueològic del Llevant mediterrani, com a nexe central entre Empúries, Tarragona i València i perquè les restes egarenques dels segles IV a VI es conserven amb molt millor estat que no pas les d’aquests altres llocs que ja estan reconeguts com a Patrimoni Mundial.
Possible finançament per al Centre de Visitants
Respecte al projectat Centre de Visitants a la Seu d’Ègara, en un edifici de la plaça del Rector Homs, que també necessita un rellançament i que vindria a reforçar la candidatura, Urtasun s’ha mostrat obert a participar en el finançament. “Nosaltres som una administració que hem de cobrir actuacions patrimonials per tot el territori d’Espanya i, per tant, no arribem a tot arreu”, ha volgut posar en context el ministre. “Però sempre que hi ha un projecte d’interès, ens l’estudiem i, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudem”, ha subratllat. “El compromís és ferm i, si hi ha algun projecte amb el qual nosaltres puguem col·laborar, fins i tot finançant-lo, ho estudiarem”, ha reiterat. El futur Centre de Visitants està valorat en uns dos milions d’euros i la intenció de l’equip de govern és que s’obri el 2028.
Per la seva part, Ballart ha recordat el procés iniciat el 2015 per aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial i que el mateix ministeri va contribuir amb un 1,5% el 2009 en la restauració del conjunt arquitectònic. “El que hem fet avui, sobretot, és explicar-li al ministre tot aquest procés i, evidentment, recollir el suport del govern de l’Estat”, ha manifestat l’alcalde. “És evident que això és un procés llarg, en el qual també intervé la Generalitat, intervé la Unesco, i que no és fàcil, però, en principi, nosaltres seguirem buscant les aliances oportunes”, ha posat en relleu.
A la visita d’aquest matí al conjunt històric, també hi eren presents el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, el vicari general, Fidel Catalán, el rector de la parròquia de Sant Pere, Antoni Deulofeu, i la presidenta de l’Associació Cultural Terrassa amb Seu d’Ègara (TASE), Monste Jorba. Just abans, Urtasun havia signat al Llibre d’Honor de la Ciutat de Terrassa i mantingut una breu reunió al despatx d’alcaldia de Ballart, juntament amb el tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Joan Salvador, i la regidora adjunta de Cultura Popular, Montserrat Alba.
El planter de l’ESCAC
En la seva etapa de la visita a l’ESCAC, d’altra banda, el ministre ha remarcat que “Terrassa és un autèntic pulmó cultural a Catalunya i l’Estat”. I en una de les sales de l’escola de cinema on s’ha produït la roda de premsa, Urtasun no ha desaprofitat l’oportunitat per mencionar que “de l’ESCAC en els darrers anys han sortit 41 Goyes”, en referència a exalumnes i professors. De fet, en aquella sala, hi havia penjat un cartell de la pel·lícula Sirât, d’Òliver Laxe, nominada per als Òscars d’aquest diumenge com a millor pel·lícula estrangera i millor so. I d’aquesta mateixa escola en va sortir el productor, Oriol Maymó, i la cap de l’equip de so, Laia Casanovas.
El ministre també ha destacat que el ministeri, a través dels fons Next Generation i participant-hi l’ESCAC, ha invertit 22 milions d’euros per a cursos gratuïts en competències audiovisuals en tot l’Estat, arribant a més de 10.000 alumnes. “Aquest programa de cooperació té una finalitat política principal, que és seguir impulsant l’accés a la formació a persones que no poden costejar-se un curs com aquests”, ha situat com a objectiu. El director de l’ESCAC, Sergi Casamitjana, al seu costat, ha desitjat que “això serveixi d’alguna manera per donar-li encara més impuls als projectes de formació de l’escola”.
