El passat cap de setmana ens va tornar a visitar la Companyia d’Antonio Marquez, al Centre Cultural de Terrassa, seguint així la bona tria amb que ens obsequia el BBVA en la 38a temporada de dansa. En aquesta ocasió, vam poder gaudir de dues estrenes de la companyia. En primer lloc, vam veure Macadanza, on tota la companyia ens va delitar amb un clàssic espanyol molt elegant i visualment molt atractiu tant pel seu vestuari com per la coreografia de Javier Granados, on juga molt amb els canons i els canvis de figures, en una peça de durada de vuit minuts plens de passió, harmonia i energia.
L’espectacle va continuar amb la segona estrena de la companyia Symfhonie Espagnole, coreografia també de José Granados, que amb la delicadesa de la música del violí, la ballarina Paula García acompanyada amb les seves castanyoles màgiques i movent-se amb delicadesa dona tot el protagonisme al seu meravellós art amb aquest petit instrument de percussió, aportant una combinació de música i dansa espanyola magistral, deixant a l’espectador immers en la màgia del moment.
Per acabar amb el primer acte, vam tenir la sort de tornar a reviure El bolero de Ravel, una peça de gran èxit, a càrrec d’Antonio Marquez i Currillo on l’explosió del flamenc, el bolero i la dansa percussió, juntament amb el joc de llums a l’escenari, la força de la música i dels propis ballarins ens porta en un estat d’èxtasis com si estiguéssim mirant un espectacle de focs artificials, on els colors, les variacions i la precisió desencadenen amb la atraca final. Un Bolero diferent i explosiu que personalment el podria veure repetidament i sempre em farà aixecar de la butaca per l’energia que aquesta peça et transmet, i esclatar amb aplaudiments. M’ha agradat molt, és diferent a altres Boleros de Ravel que he pogut veure, la posada en escena, la percussió que fan amb el seu cos i com va pujant de to la coreografia.
Un luxe poder-los veure
El segon acte, després del tancament del primer, no esperes res millor. Però arriba la mítica Medea, i ens condueix a un acte diferent del que estem acostumats. Una coreografia del Mestre Granero de 1984 per el Ballet Nacional Espanyol que la companyia d’Antonio Márquez la fa reviure. Una història de tragèdia grega que Márquez li dona el seu toc personal, amb vestuari i escenografia i porta com a Medea a la gran ballarina catalana Helena Martín, que als seus 16 anys va interpretar per primer cop aquest personatge, i ara ho torna a fer juntament amb Antonio Márquez com a” Jason”. I la resta de la companyia, fan una interpretació d’Oscar.
Qui busca dansa, en la segona part no la troba, però en canvi et trobes una interpretació teatral mitjançant l’art de la expressió corporal de la dansa molt ben executada i molt emotiva. Tan és així, que el públic del Centre Cultural va estar més de cinc minuts a peu dret aplaudint després del gran treball d’Helena, que sense dubte va ser la gran estrella de Medea. Però com ja dic, tota la Cia de Márquez és immillorable. Quant una persona neix artista, és única i el talent que transmet el seu director als seus ballarins i ballarines es reflecteix a l’escenari.
Així ho descrivien des de la Companyia: “Somos de Argentina y para nosotros es un placer venir a ver este espectáculo, ja
que se puede sintetizar las cuatro escuelas; la danza, la danza española, el bolero y el flamenco, y luego tenemos a Helena con el papel de Medea que estuvo espectacular y que el director Antonio Márquez le ha hecho un regalo dándole la oportunidad de volver a interpretar este papel y a todos nosotros por poder disfrutar de su estelar interpretación, es una obra muy difícil y muy pasional y el director ha confiado con todos sus bailarines y bailarinas de llevar este espectáculo hacia adelante, consiguiendo emocionar a todo el público, así que para nosotros es un lujo venir acá”.
Per ells és un luxe, per mi és un luxe i per tots vosaltres segur que també ho ha estat.
