!--akiadsense-->
Tub d’Assaig 7’70 és una associació que promou la pràctica del circ a Terrassa. L’entitat és reconeguda dins i fora de la ciutat no només com a entitat formativa sinó també com a promotora d’espectacles i impulsora de diversos festivals i activitats que acosten la màgia d’aquesta disciplina artística a grans i petits. La irrupció de la pandèmia el passat mes de març ha estat un trasbals per l’associació, no només durant el confinament, també en les fases de desescalada. Món Terrassa ha parlat amb els seus responsables perquè ens expliquin com ho van viscut, què en pensen de la gestió feta per part de les administracions i com encaren el futur.
El març va irrompre la pandèmia i ens va agafar tots una mica desprevinguts. Quina va ser la primera reacció de Tub d’Assaig i com us vau organitzar?
La primera reacció va ser tancar les nostres portes, aturar tota l’activitat presencial. A partir d’aquí i durant els mesos que vam estar tancades a casa, ens vam comunicar virtualment i al cap de deu dies de declarar-se l’estat d’alarma, vam tramitar un ERTO que va servir per salvar econòmicament tant a l’associació com a les persones que treballen fent de formadores de circ. La resta de treballadores, que centren la seva activitat en la creació i exhibició d’espectacles van quedar desamparades fins que, sota mínims, es va poder reprendre l’activitat i van començar a haver-hi “bolos”. Amb la crisi sanitària, de cop i volta, tota l’activitat artística quedava parada i malauradament passava a primer pla la feina relacionada amb la gestió de l’associació.
A nivell creatiu què creieu que ha suposat la Covid? Alguns artistes asseguren que aquest temps confinats ha servit per activar la creativitat i imaginació i reprensar projectes, d’altres que ha suposat un bloqueig. Quina és la percepció o el feedback que heu tingut en aquest sentit?
En el món del circ la majoria de disciplines requereixen un espai amb determinades condicions (ampli i amb suficient alçada, amb ús d’estructures determinades). Alhora molts dels artistes que fan vida a Tub d’Assaig, formen part de companyies de circ i per tant, treballen cooperativament, cosa que ha estat impossible fins ben avançada la primavera . En resum, hi ha hagut molt temps per pensar i poc per fer i, en funció de la disciplina, algunes artistes han pogut tirar endavant i d’altres ho han tingut més difícil.
En el si de l’entitat doneu aixopluc a diverses companyies. Quines necessitats o demandes us han traslladat i com creieu que les podeu ajudar?
Les companyies i l’entitat som tot part d’una mateixa cosa: una assemblea que autogestiona i pren les decisions de l’associació. Ens hem anat donant suport i complementant com hem pogut. La comissió oficina ha tingut un paper central a l’hora de buscar recursos, alternatives i interlocutar amb les administracions per mirar d’aixoplugar les necessitats dels i les membres de l’associació.
Les restriccions impedeixen ara mateix poder gaudir de qualsevol espectacle. Quantes coses us han quedat en cartera? Es podran recuperar o seran projectes que s’han perdut?
Són incomptables les actuacions, tallers o feines que han quedat en cartera. No comptem en què es puguin recuperar, en tot cas entraran com a noves propostes. A nivell orientatiu, dir que a finals de novembre hem fet pràcticament un terç de les factures que vam fer durant tot el 2019.
Evidentment, ningú es pensava que mig any després encara estiguéssim immersos en aquesta pandèmia. Què ha suposat per a l’entitat haver d’aturar tota la seva activitat? Ha estat un cop dur? Com us heu aconseguit adaptat a les circumstàncies?
L’activitat es va reprendre tímidament a l’estiu, però en cap cas s’aproxima a la d’un any “normal”. Amb aquesta nova aturada de tardor el cop no és dur, és pràcticament letal. I no només és un cop econòmic, sinó emocionalment molt dur. Els ànims estan molt baixos, sabem que ens en sortirem, però costarà moltíssim remuntar. Alguns dels membres de l’associació, després de molts anys aconseguint subsistir amb una professió ja de per si molt precaritzada com és la de l’artista de circ, han hagut de començar a treballar del què fos per tal de tenir el plat a taula.
L’associació destaca per la seva vessant formativa. Perquè vau decidir fer aquesta aposta? Un cop superada la pandèmia teniu pensat recuperar-la? Introduir alguns canvis o novetats?
La vessant formativa és també essència del circ, una part que vertebra la nostra associació, i de fet, no l’hem deixada de banda mentre la situació ho ha permès. Nosaltres vam fer una aposta al començament de l’estiu: vam decidir que prioritzem el dret a jugar dels infants envers la por. Vam decidir obrir espais i adaptar les nostres activitats a la nova normalitat i a les noves mesures. Volíem que les nenes i els nens, els joves i els grans, sortissin de casa per retrobar-se en un espai lúdic i creatiu, de contacte i de proximitat. Ho vam aconseguir, cadascú amb la seva realitat, va retrobar la normalitat, va jugar, va riure, aprendre, construir…. fins i tot va haver-hi moments en els quals vam oblidar que existia el coronavirus a fora, malgrat l’olor de lleixiu i a hidrogel que impregnaven les nostres mans i les nostres sales.
Al lleure i la formació hem reduït ràtios, mesurat temperatures i assumit la responsabilitat. Hem conscienciat les famílies i alumnes de la importància de la detecció de qualsevol simptomatologia, hem utilitzat mascareta, netejat, desinfectat, airejat material i espais i hem educat sobre els nous hàbits d’higiene. Amb hores extres impagades hem fet formacions específiques, hem llegit normatives, legislacions, decrets… i tot això per adaptar les nostres activitats a les noves normes de convivència i salut. Les dades de contagis dins del nostre àmbit demostren que ho hem fet molt bé, però ara no se’ns està permetent treballar ni tampoc se’ns està donant cap ajuda, sembla que les entitats que fan formacions no reglades i les persones que hi treballen, no importen.
Quina creieu que ha de ser ara la funció de Tub d’Assaig en uns moments convulsos? Què podeu aportar tant a entitats que depenen de vosaltres com a la ciutadania en general?
El nostre paper en un moment com el que estem vivnt pensem que és importantíssim. En moments de màxima vulnerabilitat i fort aïllament social són encara més imprescindibles els espais d’expressió cultural per garantir el benestar emocional de la ciutadania i de les treballadores. La salut es sosté també gràcies a l’existència d’unes xarxes culturals que construeixen vincles afectius, emocionals i de suport mutu.
En les darrers setmanes, el sector de la cultura ha sortit al carrer, també aquí a Terrassa. Crec que aquestes alçades tothom pot estar d’acord que la cultura és necessària i salvadora. Però és també segura? Estan preparats els equipaments per les mesures sanitàries necessàries? I les companyies, amb una reducció tant màxima d’aforament, realment val la pena l’esforç de produir i executar l’obra?
Els darrers vuit mesos ha quedat plenament demostrat que podem fer cultura segura. Des del juny només un 0,03 % dels brots de contagi de tot l’Estat s’ha produït en activitats culturals. Els espais i les professionals hem fet grans esforços per complir estrictament i amb escreix les mesures de seguretat sanitària. Val la pena per tot el què aporta socialment i perquè evidentment, la cultura també és feina i mitjà de vida per moltes persones.
La resposta de les administracions, tant en la gestió de la desescalada per sectors i sobretot d’ajuts al sector de la cultura, ha estat la desitjada? S’ha trobat a faltar més suport?
L’import consolidat per a la cultura dins dels pressupostos aprovats al parlament de Catalunya per a l’any 2020 no arriba ni a l’1% del pressupost total. Partim doncs d’una situació molt precària i poc valorada. Les ajudes han estat insuficients i massa vegades incompatibles, no han arribat a totes les treballadores. Això aguditza l’actual crisi social i destrueix llocs de treball. Cal una aposta clara i transparent per part de les administracions considerant la cultura com el què és, un bé essencial.
Mirem més enllà del present, quins són els plans que té Tub d’Assaig. Què creieu que encara podeu potenciar i què creieu que encara falta per explorar?
Els nostres plans passen per recuperar-nos de la sacsejada que està suposant aquest 2020 i posar el circ en el lloc que creiem que es mereix dins de l’agenda cultural. Per començar, ara estem començant a fer funcionar una nova branca dins la nostra associació, les residències de companyies que no són part de Tub d’Assaig. Això ens permet donar un suport a la creació artística i entrar en una xarxa que ens permet fer intercanvis molt interessants per a l’associació i per a la ciutat.
