
Si heu anat cap a Coll d’Estenalles, La Barata, Mura o el Montcau passant per la carretera de Talamanca segur que la coneixeu (al quilòmetre 7). L’edifici és una casa d’estiueig que es pot definir com una fusió entre l’estil tradicional de la masia catalana i el modernisme vigent a l’època. A la façana principal i a la galeria lateral destaquen uns arcs parabòlics molt identificatius.
És realitzada amb maó vist combinat amb trencadís i ferro forjat com a elements més característics i que li imprimeixen un clar estil modernista. L’arquitecte, un dels més grans, Lluís Muncunill, que la va projectar el 1907. Va ser un dels primers exponents del fenomen de l’estiueig a Matadepera, en aquest cas allunyat del nucli urbà.
El nom diuen que és perquè el seu propietari es deia Àngel, segons explica Joaquim Verdaguer.
Imaginació i tradició de l’arquitectura rural catalana
La Torre de l’Àngel és un edifici de caràcter modernista on es combinen la imaginació modernista i la tradició de l’arquitectura rural catalana. L’aspecte massís de les cases pairals, amb murs de pedra barrejada amb morter, es conjuguen amb les línies modernistes, arcs parabòlics utilitzats en portes i finestres i en la galeria lateral i el perfil de la casa, on s’insinua la forma de dues piràmides trucades unides per la cúspide. La distribució de l’habitatge és de planta, pis i golfes.