El Grup de Teatre d’Amics de les Arts està representant aquests dies Molt soroll per res. És la primera vegada, en la seva llarga història, que s’atreveixen amb un clàssic de William Shakespeare. I, la veritat, és que no els podia anar millor: omplen la sala gairebé cada sessió i les rialles s’escolten fins al mateix carrer del Teatre. La representaran cada divendres, dissabte i diumenge fins al 12 de desembre. Tot i que, si la resposta del públic continua així de satisfactòria, es plantegen d’allargar les funcions una setmana més. Si encara no l’heu vista, no us adormiu, us queden 6 representacions.
Per parlar de la fantàstica resposta del públic i per descobrir alguns secrets del muntatge, hem entrevistat el director de l’obra, Toni Garrich.
Refresquem una mica l’argument. Què ens explica Molt soroll per res?
Molt soroll per res és una comèdia barrejada amb melodrama. Tracta d’una parella, Hero i Claudio, que al començament de l’obra s’enamoren i es comprometen. Llavors hi ha una altra parella protagonista, Benedicte i Beatrice, que no se suporten i sempre s’estan fent la punyeta. Tot i això, també s’acabaran enamorant gràcies una argúcia del príncep Don Pedro, que els enganyarà fent-los creure que, en veritat, un estima l’altre. Entremig hi ha Don Joan, el germà bastard del príncep Don Pedro, que per odi intentarà trencar la primera parella d’enamorats.
On passa l’acció?
Tot això representa que passa a Messina, a l’illa de Sicília. També hem volgut mantenir l’època, amb el vestuari. No hem volgut canviar ni actualitzar res.
He sentit a dir que el públic riu molt.
Aquesta és una de les comèdies més divertides de Shakespeare. Segurament també és una de les més conegudes i representades. Em va agradar de seguida perquè respira bon rotllo des del principi. Fins i tot amb els personatges de Benedicte i Beatrice, que al principi no s’avenen, veiem que és una disputa divertida. Si és que en el moment més dramàtic de l’obra, Shakespeare posa una frase en un dels personatges que fa riure! I, efectivament, en aquest moment tens, quan un enamorat refusa la seva promesa, el públic ha rigut a cada representació. Nosaltres hem orientat l’obra cap a aquest to còmic i hem detectat que la gent s’ho passa bé.
Us esperàveu aquesta resposta del públic?
El fracàs seria que la gent no rigués. L’únic que em preocupava durant els assajos era: Riurà el públic? Perquè si no riu, quin fracàs! No és un esclat constant, però tota l’obra respira aquet bon ambient que et comentava. La gent se’n va contenta.
També he escoltat que és una obra àgil.
He buscat aquesta agilitat expressament. Com totes les obres de Shakespeare és molt llarga, podria durar 3 hores. Nosaltres l’hem escurçat fins a les 2 hores. Hem eliminat totes les referències mitològiques perquè vaig pensar que, avui dia, malauradament aquestes referències s’han perdut. També hem eliminat text que em semblava repetitiu o bé referències massa concretes de l’època. D’altra banda, he procurat que a la representació no hi haguessin massa talls, que fos ràpida. Només he tallat l’acció quan hi ha algun canvi temporal important.
L’escenografia també ajuda a aquesta agilitat.
L’escenografia és una altra creació del nostre estimat Ernest Castañé. De seguida em va proposar un projecte i jo li vaig donar carta blanca. De fet, fins que no ha estat muntada jo tampoc l’havia vist. Ha jugat molt amb els transparents i amb el fet que no sigui gens carregada. El públic no en parla gaire de l’escenografia i això jo ho considero molt bo perquè vol dir que és funcional, bonica i que no entorpeix l’acció.
Quanta gent mou l’obra?
Entre actors i actrius, som 19 a l’escenari. Llavors hi ha tot un equip tècnic al darrere extraordinari. Des de la composició musical dissenyada pel Marc Garcia-Elias fins a l’enorme tasca de vestuari, liderada per la M. Mercè Monterde amb l’ajuda de l’Anna Clariana i tot un equip important. El cartell és una creació d’en Jordi Estivill, a partir d’una làmina que ja tenia. Feia, com a mínim, 15 anys que no reuníem tanta gent.
Esteu omplint la sala gairebé tots els dies. Què ha de fer la gent per no quedar-se sense entrada?
Aquest any ho fem tot per entrapolis.com. És una aplicació molt senzilla que funciona molt bé. Ara bé, cal tenir present que aquesta aplicació tanca la venda d’entrades 3 hores abans de cada funció. Per tant, cal ser previsor. De totes maneres, si algú no se’n surt, pot anar a la secretaria d’Amics de les Arts i comparar-les. O bé anar directament a taquilla el dia de la funció, però amb el risc que ja s’hagi venut tot, com ja ha passat.
Si algú encara dubta de venir a veure Molt Soroll per res, què li diries?
Una de les coses que més diu el públic quan se’n va és que es nota que els actors a l’escenari s’ho passen pipa. Es veu una gran cohesió de grup. Durant els assajos hem rigut molt i això es nota en el resultat final. Tot això arriba al públic. Vaja, que si tens un dia trist o el cap emboirat, vine que t’alegrarem el dia. Mira, si no rius et tornem els diners!
Aquest soroll, com en dieu vosaltres, promet fer encara més “soroll”. Penseu anar de gira?
Sí. Per això l’escenografia és àgil i pensada per sortir de gira. La intenció és anar allà on ens vulguin i fer-la fins que es cansin o ens cansem.
