No és per casualitat que les dues components de la companyia de teatre transversal Los Detectives, Mariona Naudin i María García Vera, haguessin passat per l’Institut del Teatre de Terrassa. I que en el divuitè festival Terrassa Noves Tendències (TNT) estrenin aquest dijous al Teatre Alegria el seu quart espectacle Les chevaliers. Capítol 2, una visió contemporània i femenina de la recerca del Sant Grial i les novel·les de cavalleries del que ja en van fer un primer capítol d’exploració. És una de les set creacions inèdites d’aquest TNT 2025 (del 2 al 4 d’octubre), que durant tres dies s’estendrà per una desena de locals i espais de la ciutat i que dona a conèixer les apostes més arriscades en arts escèniques catalanes i fins a tres d’internacionals amb un total de 19.
Enmig dels assajos per a Les chevaliers. Capítol 2, la Mariona Naudín ens explica la familiaritat amb què es troba en aquests camerinos del Teatre Alegria i la seva intenció amb la seva companyia de seguir investigant tot tipus de pràctiques. “El que fem és un teatre fora del convencional”, remarca. “Treballem molt des del cos, des de la coreografia, des de l’estètica”, enumera la barcelonina del que va aprendre durant les seves estades en països com Alemanya i ciutats com Berlín, de la mateixa manera que la murciana María García es va impregnar del seu pas per França i del seu interès pel llenguatge cinematogràfic.
Aquest segon capítol de Les chevaliers és pròpiament dit un espectacle, amb les dues actrius i dos actors (Albert Pérez i Ruben Ametllé), escenografia, música i il·luminació. I la transformació d’uns detectius maldestres del primer capítol, que encarnaven Naudin, García i Sofía Asencio, en uns cavallers reals medievals segons la novel·la fundadora de Chrétien de Troyes Perceval o el conte del Grial en francès antic reinterpretats aquí en clau moderna. Asencio no està present en la nova entrega, però hi continua aportant la seva mirada externa.
Una reflexió sobre la masculinitat des dels cavallers medievals
“No ens interessa fer cap discurs o cap moralina ni res, simplement encarnar-ho”, explicita Naudin. “És el fet de vestir-nos de cavallers medievals i anant a buscar una cosa que sabem que no trobarem i que és completament inútil”. A més, posant-se en el rol masculí alhora que qüestionant-lo. “Per mi, és una clara analogia del que està passant a nivell geopolític, que tenim cinc paios de quasi vuitanta anys que ens estan portant a l’abisme de l’absurditat, que és la guerra”, cita l’actriu fent al·lusió a Putin, Trump, Netanyahu… “Són gestes que tenen més a veure amb la masculinitat que amb la feminitat. Nosaltres hem volgut entrar aquí”.
L’altra reflexió en aquest transvestisme és la seva condició de dones que reivindiquen la seva part d’investigació. “No és una cosa que forcem en la dramatúrgia d’aquesta peça, ni en la del primer capítol, però sí que ens travessa molt: el fet de permetre sortir a buscar, una recerca que s’ha permès en el món masculí i no en el femení”, recorda Naudin. “Potser nosaltres, de l’Estat espanyol, som les primeres generacions a qui se’ns permet sortir a buscar”, destaca qui també és antropòloga i combina el teatre amb la docència.
De la pregunta que es feien en el primer capítol les directores-actrius han passat a una segona fase. “Ara parlem de l’èpica, en aquest segon capítol, què significa la batalla o alguna cosa semblant”, descriu Naudin. Després, tenen previst convertir la sèrie en una trilogia però ja de cara al 2027, en el que podria ser un tercer capítol “sobre l’amor, l’amor cortès, com un pou negre… però bonic, com una espècie de mirall”. A l’espera d’aquest tercer capítol, el segon viatjarà el novembre a l’espai Mutant de València i el març de l’any que ve estarà inclòs dins del festival de nous formats ZIP del Teatre Nacional de Catalunya.
Residències a Terrassa, espectacles infantils i grans instal·lacions
Les Chevaliers 2 s’estrena aquest dijous al vespre al Teatre Alegria, encara que el primer espectacle pròpiament dit del TNT 2025 debuta a primera hora de la tarda a la Casa de la Música amb Fasting girls, de Marta Azparren. Aquesta és una altra de les creacions inèdites amb residències en la major part dels casos a Terrassa. S’hi afegeixen No ser ni la sombra de lo que se fue. Capítulo 5, de María Jerez, Mamarratxa attack, de Julia Irango, Fogonazo, de Serrucho, Extraña alegría, de Javier Hernando, i Symphony of horror, de Sara Manubens. Els tres espectacles internacionals són La fuerza de la gravedad, de l’argentí Martín Flores Cárdenas, Down, de la suïssa Mélissa Guex, i Bell End, de la també suïssa Mathilde Invernon.
En aquesta edició, destaquen sis propostes gratuïtes, tres d’elles dedicades a la mainada. Aquestes últimes seran el dissabte a la plaça Didó a partir de les onze, amb Un món de cartró, de CreaMoviment, el concert-vermut de Tronco i Afònics Anònims, de Marc Garcia i Javi Soler. Apart de l’espectacle de la Mélissa Guex – divendres a la Casa Alegre de Sagrera i el dissabte a la plaça Vella -, també es poden gaudir de forma gratuïta dues instal·lacions de rellevància. Una és Sirenes i robots, del duo de folk electrònic Tarta Telena i l’oceanògraf Joan Llort sobre la mar Mediterrània a la Cúpula del Teatre Principal (dijous, divendres i dissabte durant el dia), i l’altra Incendis, de la companyia Ça Marche, al parc de Vallparadís reproduint les flamarades amb una llum estroboscòpica amb dos passis el vespre del dissabte.
Els altres espectacles del certamen són el procès en creació P.O.V, de Núria Guiu Segarra, Ser pastora, de Laura Morales, Shrek, kebabs i la caiguda de Iugoslàvia, d’Eduart Olesti, i Si fuera una película, de Macarena Recuerda. A més, el divendres al matí se celebra una jornada professional a la Nova Jazz Cava, amb representants d’artistes i programadors d’altres festivals en una cita que arriba a la majoria d’edat dirigida per Marion Betriu sent tot un referent de les noves escenes.
