Els primers dies de setembre de 1713, la vila de Terrassa, va ser ocupada, saquejada i incendiada per l’exèrcit filipista. Tropes franco-castellanes que durant els mesos anteriors havien assetjat la ciutat de Barcelona es trobaven ara per Manresa i Vic i es dirigien cap a Terrassa perseguint a una partida de catalans comandades per Antoni Berenguer. L’exèrcit filipista estava format per un destacament d’un miler d’homes a cavall i uns 3.000 soldats a peu, majoritàriament francesos, comandats pel general don Feliciano de Bracamonte. L’acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l’exèrcit filipista a Catalunya i el coronel empordanès, Isidro Teixidor, conegut com Pou de Jafre. Amb la intenció d’aturar a l’exèrcit castellà, el coronel Antoni Desvall, marquès del Poal, amb tres-cents soldats de cavalleria va arribar a última hora a Terrassa, on passaren la nit acompanyats també dels fusellers del coronel Amill.
A primeres hores del dia 3 i capitanejats pel general Rafael Nebot, sortiren tots els soldats catalans de Terrassa marxant a l’encontre dels soldats franco-espanyols fins al Coll de Cardús i per trobar-se amb les tropes d’Antoni Berenguer, que ara eren perseguides per les forces d’en Bracamonte. Les forces catalanes es va dividir i es van situar en tres colls diferents. Quan les tropes filipistes arribaren a Coll Cardús i es trobaren amb els soldats catalans, prop de 2.000 homes ben parapetats i a punt d’iniciar l’emboscada, prengueren un altre camí, guiats per un habitant de les contrades i esquivaren als catalans, continuant la seva marxa cap a Terrassa
Prop de les vuit del vespre, els soldats franco-castellans arribaren a Terrassa. La primera resistència que van trobar van ser les d’alguns fadrins i gent jove. Es produeixen els primers trets i els primers morts. Un centenar de persones, la majoria dones, es van refugiar en el convent de Sant Francesc. Quan les tropes borbòniques hi arribaren, el pare Garriga els obrí les portes i entraren soldats buscant als refugiats. Els soldats també van estar a punt de matar al pare Garriga, però els hi va ensenyar un document on jurava fidelitat a Felip V. Gràcies a aquest fet va salvar la vida.
Tot i que el pare Garriga havia demanat al General que els seus soldats custodiessin l’església parroquial van entrar i van robar provisions i objectes de valor. A primeres hores de la matinada, el pare Pere Llaurador, acompanyat de fra Francesc Casanova i del pare Garriga, va portar al convent els homes que havien estat ferits i torturats pels ocupants. Entre els auxiliats al convent, es trobava el síndic de la Vila, Francesc Tarres, que fou robat, despullat i torturat.
A les nou del vespre els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. En una d’elles hi trobaren el canonge i jurista Josep Deona, que havia estat jutge de cort de i que s’havia refugiat a Terrassa, per abstenir-se en el conflicte. Els assaltants el trobaren malalt i el mataren a baionetades dins el llit, perquè creien que no havia estat prou fidel al rei Borbó.
Amb la ciutat totalment controlada, i amb les primeres llums del dia quatre, el General Bracamonte va ordenar cremar tot el que quedava de la vila, així com el convent de Sant Francesc i l’església del Sant Esperit. El pare Garriga va haver d’implorar de genolls al peus del general, perquè no cremés Terrassa i gràcies a les seves pregàries els ocupants que no cremessin l’església ni el convent. Tot i així, es van emportar gran quantitat de queviures i menjar del seu interior. Els soldats també van assaltar l’escrivania, la casa del notari, i d’allà van saquejar una arca on es guardaven les pòlisses i rebuts de la Universitat Forana i van convertir l’arca en una menjadora per a cavalls.
El dia 5 va continuar el saqueig i el robatori de Terrassa a mans de les tropes filipistes. Dimecres al matí, 6 de setembre, el destacament abandonava la vila deixant darrera seu un rastre de destrucció, incendis, robatoris i morts i emportant-se grans quantitats d’aliments, riqueses i objectes de valor.
El balanç de l’ocupació borbònica és una vintena de terrassencs morts, les esglésies del Sant Esperit i les de Sant Pere saquejades, així com desenes d’habitatges. A més, un centenar de cases, el 35% d’habitatges de la vila van ser incendiats. Les conseqüències del saqueig i crema de Terrassa es van notar durant anys. La situació és una vila deshabitada i arruïnada.
Fins la caiguda de Barcelona, Terrassa i els seus voltants van ser escenari de diversos enfrontaments entre catalans i l’exèrcit filipista. Destacar el paper de Pere Bricfeus i Josep Busquets i Mitjans, que van servir de coronels en l’exèrcit català. Si bé no eren nascuts a Terrassa, tots dos van tenir un paper important, tant políticament com econòmicament, el primer en la Universitat de la Vila, el segon en la Universitat Forana, i des de finals de 1713, van lluitar l’anomenat exèrcit de l’exterior comandat per Antoni Desvalls
