Terrassa estudia donar més visibilitat a l’edifici del Gran Casino. Ubicat al carrer de la Font Vella, actualment està ocupat per a la cadena de llibreries i papereria Abacus Cooperativa. L’interès per potenciar aquest edifici modernista i centenari ha sorgit en la trobada que ha tingut lloc aquesta setmana entre l’alcalde Jordi Ballart i el director general d’Abacus, Oriol Soler.
També hi eren la tinenta d’alcalde i regidora d’Empresa, Maise Balcells; el tinent d’alcalde i regidor de Comerç, Xavi Cardona; i Anna Martínez, directora de la botiga que aquesta cooperativa té a la nostra ciutat. No ha transcendit de quina manera es podria fer, ni què implicaria per part de l’actual inquilí, però sí la necessitat de fer un pas endavant i la voluntat per ambdues parts d’aconseguir-ho.
A més de posar sobre la taula algunes accions o projectes que poden ajudar a posar en relleu el Gran Casino, des de la Cooperativa i govern municipal també han debut sobre diverses iniciatives per potenciar el comerç local.
Una mica d’història de l’edifici del Gran Casino
Ara fa 13 anys que l’empresa catalana es va instal·lar al municipi. Va escollir un dels edificis més emblemàtics, com és el Gran Casino, que es trobava en aquells moments en desús. Protegit com a bé cultural d’interès local, es pot veure en tota la seva esplendor durant la Fira Modernista, moment en què s’obra a tota la ciutadania el majestuós pati, del qual se’n desconeix l’autor.
L’edifici es va constuir entre 1920 i 1921. Va ser quan l’industrial Benet Badrinas va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella en nom de la societat Fomento de Tarrasa. La idea era construir un Gran Casino, és a dir, un espai de trobada i de lleure per a la burgesia terrassenca. És una de les obres més eclèctiques de l’arquitecte Muncunill -més conegut per la Masia Freixa-, ja que s’allunya completament del seu llenguatge arquitectònic anterior.
L’edifici consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb una pista de ball a l’aire lliure. De l’interior en destaca el vestíbul sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis. També les pintures de Josep Obiols del Saló de Ball, els mosaics del pati dissenyats per Eduard Blanxart i elaborats per Santiago Padrós, i la decoració dels salons i el restaurant per part d’Antoni Badrinas.
Quant al jardi, se sap que al 1920 va ser enrunat el magatzem de Josep Prat al carrer Sant Jaume per ampliar-lo. De la primera composició del jardí sabem que no va haver-hi grans plantacions, sinó una petita decoració central semblant a un cordó de boixos retallats; un disseny molt clàssic i senzill. És durant la reforma iniciada a les primeries dels anys 40, quan l’interiorista, músic i també dissenyador de jardins terrassenc Eduard Blanxart i Pàmies, inscrit en l’estètica noucentista, va realitzar el ric mosaic central que embelleix el pati; espai que estava destinat a sala de ball a l’aire lliure.
