Aquest dilluns 30 de gener, tindrà lloc la la pre-estrena del curtmetratge El regressiu. Serà al Cinema Catalunya de Terrassa, a partir de les vuit del vespre (20h) i comptarà amb la presència del seu director, Xavier Adan. Basat en la història de Manuel de Pedrolo, del llibre Trajecte final, es tracta d’una iniciativa cultural privada feta per professionals i col·laboradors, que s’ha dut a terme a Terrassa i s’ha rodat íntegrament en català.
Té una durada de 15 minuts, i la voluntat del seu creador i de totes les persones que hi han participat -sense ànim de lucre- és la de “traslladar a l’espectador les emocions i sensacions que ens va portar la lectura de la història original”. Recordem que l’obra de Pedrolo s’ambienta en un futur sobrepoblat, on el protagonista, de 78 anys, contrau una “malaltia” que el fa rejovenir progressivament. Les autoritats intenten tancar tots els “regressius” en residències per “curar-los” i això l’obliga a passar a la clandestinitat, perseguit per la brigada policial. Ens trobem en una societat repressora on només deixen tenir un nen per família i la policia secreta vigila constantment. Durant la seva nova existència, el protagonista canvia cíclicament d’identitat i de companya de vida per tal de no ser descobert.
Un centenar de persones implicades
El curtmetratge compta amb la direcció i guió de Xavier Adan, que compta amb més de vint anys d’experiència com a muntador i postproductor. No està sol però. Ha tingut l’ajuda d’un equip tècnic format per més d’una trentena de persones, amb 14 actors i 17 figurants, a més d’especialistes, il·lustradors, maquilladors, dissenyadors gràfics, vestuari… Fins i tot s’han creat tres escenaris virtuals amb 3D. En total, hi han col·laborat més d’un centenar de persones per fer una realitat Els regressius. El rodatge s’ha dut a terme en sis localitzacions diferents de Terrassa, mentre que el Parc Audiovisual va cedir l’espai per recrear els escenaris interiors.
“Recordo que quan tenia uns 14 anys vaig llegir la història “el Regressiu”, que em va fascinar des del primer moment. Va fer que un adolescent com era jo, dislèxic i inquiet, des de la lectura sabés transportar-me i fer-me imaginar uns mons que son i seran meus”, explica Adan, que afegeix que s’ha decidit finalment a fer el salt en veure com una lesió crònica l’impedia exercir temporalment la seva professió. Va ser el moment perfecte per posar-se darrere la càmera i donar vida a la seva història. Reconeix la seva passió pel màrqueting televisiu -un ritme i detallisme que ha intentat transmetre en aquest curt-, i destaca noms com Jaume Balagueró en la seva experiència de creixement professional, de qui va esser-ne realitzar a Els sense nom.
