!--akiadsense-->
Una pedra no mor perquè no canvia. No mor perquè no viu. Una frase senzilla extreta d’un llibre infantil que parla d’una cosa profundament complexa. En un període de grans discussions polítiques sobre el final de la vida i coincidint amb l’aprovació al Congrés de la llei orgànica d’aprovació de l’eutanasia, L’artista italiana Marika Giuriola s’endinsa en la realitat dels qui viuen en la seva pròpia pell una condició irreversible. “Estic convençuda que l’autodeterminació, la llibertat, passa en definitiva pel coneixement. Per això volia donar a conèixer la realitat de Valeria”, explica l’artista.
A través d’imatges profundament respectuoses però contundents en la seva bellesa i la seva veritat, l’artista retrata la vida de Valeria, una jove que als divuit anys va patir un accident que li va provocar una hemorràgia cerebral que va derivar en un estat vegetatiu persistent. Durant més de dos anys Marika ha estat al costat de la jove, sent testimoni i companya. “Si les teves fotos no són prou bones és perquè no t’has acostat prou” va dir una vegada Ernö Friedmann, més connegut com a Capa -explica Paulo Cacais, comissari i director de l’Estudi Tigomigo-. Marika volia estar a prop i les seves fotografies sinceres, allunyades de qualsevol sensacionalisme i belles, ho testifiquen”.
Aquest dissabte, a les 19h, el treball fotogràfic inèdit a l’Estat es podrà veure per primer cop a Terrassa. Serà a l’Estudi Tigomigo del 22 de febrer al 20 de març. La fotografies de Marika detenen un temps ja detingut. A través d’elles l’artista ens convida a reflexionar sobre la vida i la llibertat.
