El plató 2 del Parc Audiovisual de Catalunya acull aquesta setmana el rodatge de “Cookies“, dirigit per Oriol Cardús. El curtmetratge compta amb un protagonista excepcional i que coneix molt bé Terrassa, Gabino Diego. L’actor torna a la nostra ciutat per encarnar la història de Magoo, un home d’uns cinquanta anys que es troba atrapat en una vida sense llum ni color, sense massa amics i abandonat per la seva xicota. De cop, però, tot canvia quan una nit en un restaurant xinès trenca una galeta de la sort que li adverteix d’un perill imminent.
Els fets estan ambientats l’any 2024 en un establiment situat a l’extraradi de Madrid i que s’ha recreat perfectament en el plató de Terrassa. És aquí on Magoo llegeix incrèdul el missatge que li diu que hi ha una persona que l’està seguint i que no li vol cap bé. Quan irromp al restaurant un individu que vol posar fi a la seva vida i aconsegueix escapar-se’n pels pèls, Magoo inicia una increïble fugida que el portarà a recordar errors del passat i intentar escapar d’aquells que el volen mort.
Una comèdia amb un to clarament egarenc
El curtmetratge està dirigit per Oriol Cardús, també un vell conegut de la ciutat. I és que a més de ser exalumne de l’ESCAC, l’estiu passat el vam tenir al Parc Audiovisual de Catalunya amb el rodatge de “Una bala, una pistola y un panda“. La direcció de fotografia va a càrrec de Ramón Grau. Ambdues obres comparteixen productora, Sin Parpadear, creada pel mateix cardús amb Jordi Carbonell, i es defineixen com una productora tot-terreny que aposta pel talent emergent i històries de gènere amb una mirada personal.
Per fer la pel·lícula encara més terrassenca, la direcció d’art i gran part de l’equip de producció està conformat per membres de l’empresa d’escenografia egarenca Soul Art Department. Aquesta ha estat responsable, per exemple, del darrer espot de Pepsi, amb David Beckham i Alèxia Putellas com a protagonistes.
“Cookies” vol ser una comèdia que juga amb l’espai temporal (passat i present) i suposa un fort contrast generacional entre els anys vuitanta i la realitat actual. Aquesta dualitat és el que permet construir el personatge interpretat per Diego, i posar-lo en tensió constant en una fugida que és l’eix central, tant narratiu com visual. Segons Cardús, ha buscat intencionadament aquesta sensació i ho ha fet amb una càmera activa i molt pròxima i amb moviment constant que acompanya a tot arreu el protagonisme.
