Va ser el 1983 quan el mític teatre Regina va tancar les portes al carrer de la Font Vella, per convertir-se en un bingo, després d’haver exercit com a cinema des del 1963. Quedava un altre espai mític com El Socialet, al carrer del Racó, on es van formar molts aficionats a les pel·lícules d’art i assaig. Però aquest també va tancar per temes de seguretat el 2006 i, des de llavors, el Centre Cultural El Social no ha disposat de cap espai escènic tret d’una petita sala per a petites obres. Una vegada superat un via crucis d’obres de rehabilitació, però, els seus responsables encaren la recta final perquè, encara que no sigui amb tots els elements planificats, aquest mateix any el teatre es pugui reobrir ara amb 340 butaques a partir d’una campanya de captació de fons, que es fa de manera popular i trucant a la porta de les empreses. Sabent que l’ajuntament de Terrassa en serà la meitat del temps programador, la cita ha de ser durant el segon semestre del 2026.
“El que nosaltres volem és obrir un teatre a la ciutat”, expressa el president d’El Social, Ricard Figueras. “Serà un teatre molt ben situat, amb una capacitat per a nosaltres ideal perquè està entremig dels teatres Principal (601 places) i Alegria (237)”, emmarca Figueras d’aquests dos altres espais de caràcter municipal i del seu rehabilitat que havia tingut el doble d’aforament. “Tenir un teatre per a nosaltres sols, només per les nostres produccions, ens queda gros”, admet malgrat albergar vuit entitats, entre elles el seu grup de teatre, l’Esbart Egarenc i la Coral Lamardebé. “Del que es tracta és d’obrir-lo, i que les entitats, les escoles de la ciutat, qui sigui, el pugui fer servir”, desitja sobre el seu futur ús, que també passa pel conveni amb el mateix Ajuntament que, a canvi d’haver aportat una ajuda de 500.000 euros, el podrà utilitzar durant trenta anys en un cinquanta per cent.
Un ‘via crucis’ en la rehabilitació
Per arribar aquí, de totes maneres, hi ha hagut un llarg procés des del tancament d’El Socialet el 2006, amb la intenció de forçar al propi Ajuntament a refer el teatre Regina que es va veure truncada per la crisi financera de finals de la dècada i, uns quants anys més tard, per la pandèmia de la covid. Figueras és president de l’entitat des del 2016 i, superada la pandèmia, va considerar que era l’oportunitat de rellançar l’objectiu de regenerar aquest gran recinte a la primera planta. I, llavors, paradoxalment, es va comprovar que l’espai no havia tingut mai llicència com a sala d’espectables, tot i haver-s’hi instal·lat després també del bingo, que va tancar el 1994, l’atracció de guerra de les galàxies Stunt Làser, que no va durar gairebé més que dos anys però va deixar inutilitzable la infraestructura quan l’entitat la va poder recuperar judicialment el 1998.

Per aquest motiu, en el moment de planejar la rehabilitació el 2020 es va haver de procedir a una llicència d’obra nova, que va obligar a renovar completament la teulada perquè aquesta era d’amiant, tot i que estigués encapsulada. Amb la teulada fora, s’havia de tocar també tota l’estructura de l’edifici i, això, encaria de passada el projecte. “Les obres de la teulada havien de durar tres o quatre mesos, però han durat dos anys i hem tingut plantada aquí dins la platea una bastida, que s’ha anat pagant cada dia durant dos anys”, recorda Figueras d’aquest període que es va acabar la tardor passada. Mentrestant, van arribar a un acord d’un altre mig milió d’euros amb MútuaTerrassa per a instal·lar-hi plaques solars d’autoconsum per al centre hospitalari.
“Compto que, finalitzat amb totes les condicions, el pressupost estarà sobre els tres milions d’euros: un milió i mig és el que, més o menys, portem gastats des del 2020 i, abans, també s’havien anat fent cosetes”, detalla el president abans de situar en 700.000 euros el que faltaria. “Però la intenció és inaugurar-lo aquest any 2026 amb els mínims perquè, amb menys, podríem arribar a obrir”, recalca de la seva estratègia per no endarrerir més el gran moment. I, en aquest sentit, la que anomenen tercera fase està xifrada en uns 98.000 euros. És el que es necessita per a col·locar unes butaques que dormen en una sala des de fa dos anys i habilitar la caixa d’escena, amb els cortinatges, els ponts de llum i les bambolines. Més endavant, ja arribaran tots els focus necessaris, un bon equip de so, un projector i uns nous camerinos.
L’estratègia de donacions
Per això, des de fa un mes s’ha obert una campanya de donacions a partir de la web d’El Social, que no té data de tancament, amb l’incentiu de ser convidat a la inauguració, rebre un agraïment públic i moral, disposar d’un abonament de temporada o, fins i tot, apadrinar una de les butaques de la platea, en funció de l’aportació. En data d’aquest dimarts, s’havien superat els 15.000 euros. Però, simultàniament, els seus responsables també estan trucant a empreses importants catalanes i estaven a punt de signar un préstec. La mateixa última jornada del famós quinto de Nadal de l’entitat o una recent calçotada també se sumen als ingressos. I, entre els mediàtics que donen suport a la campanya, hi ha el cantant Miki Núñez i s’esperen altres noms sonats.

Hi ha una data d’inauguració? “No ens hem marcat dates”, ens respon Figueras. “Podria ser abans de Nadal, encara que jo uns Pastorets aquest any no els veig perquè són molt tècnics”, matisa sobre una altra de les insígnies del centre amb unes activitats que aquests anys les han estat fent en llocs com el Principal o a la Sala Crespí, a l’Antic Poble de Sant Pere. “Un cop tinguem tota l’estructura escènica, valorarem amb l’arquitecte si ja podem obrir o no perquè, un cop pots obrir, ja li pots començar a treure rendiment”, ressalta el president. “La intenció és que estigui obert cada dia, però perquè estigui obert cada dia compten amb l’Ajuntament i tothom que vulgui utilitzar-lo”, puntualitza.
De moment, el que és segur és que El Socialet no tornarà a obrir perquè el seu problema particular és que té aluminosi. Actualment, serveix com a magatzem en els dos pisos superiors, a l’altra banda de la pista de bàsquet, per a guardar el vestuari del grup de teatre, els decorats d’Els Pastorets o el vistós attrezzo de la cavalcada de Reis, a més d’assajar-hi la coral.
“Ara es tracta de fer soroll perquè, realment, ja ho veiem proper”, se satisfà Figueras. “I si fins ara el teatre era una il·lusió al Social, ara ja és una necessitat perquè tenim molta gent i moltes coses a fer”, reivindica el president d’una entitat que compta amb uns 900 socis.
