Sònia Guillén torna a l’escena literària amb una novel·la en què el dolor i el misteri van de bracet. Pot ser entès com un thriller o un drama familiar, té un component qui sap si fantàstic, i busca arribar als cors de joves i adults. Ens presenta “La constel·ladora” (Contraluz), una obra sobre els llaços invisibles que uneixen les generacions i la necessitat de trobar sentit al passat.
La idea va sorgir un dia que es trobava amb quatre dones (una metgessa, una psicòloga, una professora i una escriptora) parlant de la vida, quan van començar a parlar de constel·lacions familiars. “No coneixia aquesta teràpia, però em va semblar un tema molt potent per fer-ne un llibre”, apunta l’autora de Terrassa. Va ser així com va començar la recerca de tota la informació possible al voltant d’aquesta temàtica. I en va sorgir una obra que parla de l’herència emocional, dels secrets més ben guardats que tota família arrossega i la intrínseca recerca de la identitat.
“A mesura que investigava, connectava idees que em fascinen, com que som pols d’estrelles o les noves recerques sobre la consciència o sobre el funcionament del nostre cervell”, incideix l’escriptora que malgrat ser una “persona de ciència”, reconeix que tot allò que “se surt de la normalitat o no té explicació em crida l’atenció”.
“Aquesta és una història de ficció, però parla de coses que ens afecten a tots: família, parella, solitud, culpa. Explorar com el nostre passat i el de la nostra família condiciona el nostre futur ha estat molt intens. Canviar dinàmiques familiars, fins i tot sent conscients d’elles, és difícil”, reflexiona Guillén, que assegura que malgrat que “La Constel·ladora” no pretén donar resposta, sí que aspira a fer que els lectors “durant unes hores, s’oblidin de les obligacions, el mòbil, les factures i es deixi portar per la història. Que passi una pàgina després d’una altra impulsats per la mateixa curiositat que ens va fer aixecar la vista al cel per primera vegada”.
Una mare que busca reconnectar amb la seva filla
Sònia Guillén va néixer a Terrassa i és llicenciada en Ciències del Treball i Recursos Humans. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional durant més de trenta anys com a assessora, compaginant l’activitat amb la docència universitària. Fa tres anys va decidir deixar-ho tot per dedicar-se en exclusiva a l’escriptura. I per ara ja ha obtingut dos premis i una menció com a finalista en diversos certàmens. Tot va arrencar amb “El principi d’incertesa“, una novel·la sobre un assassí en sèrie amant de la física quàntica.
A La constel·ladora, seguim la història de la Candela, una dona que fa cinc anys que no parla amb la seva filla. Quan sent parlar de les constel·lacions familiars, hi acudeix buscant en aquest ritual simbòlic una manera de retrobar-se amb ella. El que no imagina és que aquella sessió marcarà l’inici d’una sèrie de fets inquietants que la faran replantejar-se tot allò que creu sobre la consciència humana. La Candela es veu arrossegada a una recerca tant emocional com perillosa, acompanyada per la constel·ladora, una dona enigmàtica que anirà desentranyant els secrets de tots els participants, alhora que intenta esbrinar què li va passar a l’Alba.
