El terreny que ocupa actualment el Passeig del Comte d’Ègara, era el camí i els camps de conreu que l’envoltaven, abans del segle XIX, que comunicava la Vila de Terrassa a través del Portal de la Font Vella amb el Convent de Sant Francesc d’Assis de Frares Recol·lectes, des de l’any 1612.
L’any 1827, els industrials i terratinents Josep Oriol Maurí, Salvador Vinyals i Francesc Galí varen cedir a lAjuntament els terrenys coneguts com “el camp de les tres punte” amb la voluntat que es destinessin a lloc de passeig i esbarjo pels vilatans. En aquest moment es feu un aplanament del terreny i es plantaren alguns arbres.
Fins l’any 1870 l’Ajuntament no va arranjar el “Passeig” amb vuit rengleres de plataners joves, d’aquí el nom popular del “Passeig dels Samalers” , així com alguns fanals, primer d’oli, desprès de gas i l’any 1924 elèctrics.
De mica en mica s’hi varen afegir elements per vestir la funció d’esbarjo inicial . L’any 1901,un quiosc de forma circular amb barra i veles desplegables, per la venda de begudes regentat pels germans Pompidor, el 1905, un templet elevat de forma octogonal amb projecte de larquitecte municipal Antonio Pasqual i Carretero per oferir concerts i balls de cobla de sardanes i de banda.
El 1926, el Consistori, decideix donar-li una numeració pròpia i denominar-lo Passeig del Comte d’Ègara.
Finalmente, el1935 al Passeig s’hi feien les fires, també la de festa major, que en aquest moment es traslladen a la Rambla, i era el punt neuràlgic de trobada de la ciutadania, concerts, vermuts, passejos, manifestacions,…
El gran projecte durbanització del Passeig que inclou, des de linici del carrer de la Font Vella fins la plaça del Doctor Robert el signà, el llavors arquitecte municipal Ignasi Escudé Gibert amb col·laboració del paisatgista Jaume Argemí, i data de lany 1942, any també de la seva malaurada mort.
Les obres es varen dur a terme a partir de 1943 i això va comportar que es retiressin, primer el quiosc i desprès també el templet . Es traça una planta de forma triangular anivellada amb un mur perimetral de pedra que serveix també en alguns punts de banc i diversos punts d’accés, alguns amb escales. La part superior conté parterres enjardinats, bans de pedra i arbres . Es deixa un passeig central amb perspectiva a l’edifici de lEscola Industrial, encara que aquesta voluntat es va frustrar amb la construcció del monument als Caiguts el 1944. A l’extrem del triangle amb la Font Vella, es construeix un brollador monumental amb dos cercles concèntrics el del centre més elevat i una escultura dun peix, amb la cua enlaire , amb tres caps, de la boca dels quals surt l’aigua.
Aquest passeig, dels records de la nostra infantesa, s’hi varen ubicar a partir de 1952 les taules i para sols del Cafè Catalònia, amb els vermuts i els cafès al migdia i les orxates i els gelats a les nits d’estiu que donaven un ambient de modernitat i gran ciutat. No hem puc estar de recordar una broma que feia el meu avi i jo no vaig entendre fins a ser més gran, deia que ell tenia tots els diners als “bancs del Passeig”, els de pedra , per suposat.
El 1990 es va instal·lar al Passeig procedent de la Plaça Vella el monument a Alfons Sala obra escultòrica de Frederic Marés.
Fins a lactualitat sha conservat daquesta urbanització tot el mur perimetral, els parterres, els accessos, part del brollador, els bancs i alguns fanals.
Amb la remodelació de la Plaça del Doctor Robert per a la construcció del pàrquing soterrat del Passeig (1991), es va desmuntar el monument als Caiguts que quedava al centre i es va recuperar la perspectiva visual dissenyada per Escudé fins a l’Escola Industrial . Però amb el nou disseny de la mateixa plaça es varen escapçar part del parterres vegetals del Passeig i es varen afegir uns nous sortidors sense cap interès artístic.
Observant el projecte recentment presentat per l’Ajuntament referent a la Transformació de l’Àrea de Vianants del Passeig del Comte d’Égara, sector Nord, constatem que es transforma el mur perimetral, accessos i parterres originals com també desapareix el que encara queda de l’antic brollador.
Hem sembla una lesió més a un ja mutilat Passeig i que es mereix un projecte unificat de rehabilitació que tingui en consideració la integritat del projecte d’Ignasi Escudé, el monument a Alfons Sala i les edificacions catalogades del sector sud.
Una actuació parcial no farà més que continuar en la línia de reparacions puntuals que no ajuden a salvaguardar la imatge del Passeig de Terrassa com el monument integral que és i per tots els elements que el conformen.
Domènec Ferran Gómez
Historiador
