Aquest diumenge dia 12 de març de 2023, la companyia figuerenca Associació tequatre va oferir la representació de “Victòria”, text de Pau Miró, un text que es definia per part de la crítica en la seva estrena com “una petita gran història de perdedors”: una gran definició, ja que és un text ambientat en l’asfixiant univers de la Barcelona dels anys cinquanta, amb les seves pors, les seves misèries i les seves contradiccions.
L’acció transcorre en una barberia regentada per la vídua del seu titular, la Victòria, en la qual desfilen diferents personatges, sense nom, però amb un perfil ideològic i vivencial divers: el falangista, la cantant de cuplets, el mestre republicà, el noi (fill de la cantant), el germà i la noia (vinguda de França per poder emportar-se un escriptor cec que viu amagat a Barcelona).
Tot aquest univers divers gravita al voltant de la figura de l’únic personatge amb nom de l’obra, la Victòria, la qual empesa per la necessitat i amb la complicitat del mestre republicà, comença a traficar amb tabac i cafè, sota l’amable aparença de normalitat de la barberia; aquesta aparença de normalitat es trunca quan el falangista descobreix el tripijoc i extorsiona la mestressa; a partir d’aquí apareixen confessions, descobertes i misèries, pròpies de l’època i de les diferents vivències dels personatges.
El públic assistent a la Sala Crespi ha pogut retrocedir en el temps, i situar-se, sense moure’s de la cadira, a la Catalunya de la postguerra més dura, amb la seves pors, les seves contradiccions, les seves misèries i la necessitat vital de tirar endavant, i per damunt de tot, la guerra silenciosa que fa imprescindible amagar informació i estraperlo per sobreviure.
Cal destacar i molt el ritme escènic amb els continus canvis que es produeixen amb una notable agilitat, accentuada per una deliciosa i acurada il·luminació; la banda sonora, molt ben triada, ajuda a l’espectador a fer un trànsit en el temps que el fa situar, gairebé sense adonar-se, en aquesta època pretèrita i de trist record.
Parlant del treball actoral, cal destacar el paper interpretat pel Quim Pastoret, “el falangista”, un bon treball i molt creïble, tant a nivell de dicció com de presència escènica, ja que aconsegueix, malgrat la seva posició ideològica (la del personatge òbviament), un petit grau de complicitat amb el públic assistent.
Cal destacar i molt el ritme escènic amb els continus canvis que es produeixen amb una notable agilitat
Pel que fa a les actrius i actors restants, hem pogut presenciar un grup cohesionat, amb interpretacions aconseguides sense desnivells interpretatius remarcables. Dit això, quant el ritme escènic, la il·luminació i el treball de grup destaca, és perquè darrere hi ha un bon treball de direcció, feina de direcció que, a voltes passa desapercebuda, però que en aquest muntatge cal destacar.
El ciutat de Terrassa està arribant al final, i la setmana vinent, “Estrès” de Maçateatre de Maçanet de la Selva.
